Una de les moltes portes que ha obert el feminisme ha estat la possibilitat de parlar de sexualitat, i d’explorar la de les dones, potser per primera vegada a la història. Tota una novetat de molt recent aparició: cal recordar, per exemple, que per a les feministes anarquistes del 36 una dona havia de ser “una dona com cal”, és a dir, insensible a qualsevol desig sexual més enllà de la seva parella, casada o no. Però ja hem fet molt camí, i, sobretot a partir del MeToo i de les denúncies que se’n deriven, s’ha començat a reflexionar i a legislar sobre el fosc àmbit de la sexualitat compartida. I s’ha arribat a formulacions com “no és no” o “només sí és sí”, amb totes les seves variants. 

La Frances i la seva dona porten juntes més de 40 anys i al principi de la seva relació no es podien treure les mans de sobre. Llavors van arribar tres fills i una sèrie de problemes de salut (amb medicació associada) que, a poc a poc, van començar a erosionar la libido de la seva dona. "El seu interès simplement va desaparèixer", diu Frances, de 61 anys, que demana no ser identificada pel cognom per respecte a la privacitat de la seva esposa. "El que havia sigut un cop a la setmana va disminuir fins a un cop al mes i, després, potser un cop a l'any. Llavors, en algun moment, simplement es va acabar". Ja fa deu anys que la parella viu una sequera sexual. Estima la seva dona i diu que el seu matrimoni és "fort". Però també troba a faltar el sexe compartit. "Em trobo que fantasiejo amb tothom qui conec i em sento culpable per aquests pensaments", diu.

L'Aina fa sis mesos que ha sigut mare de la seva segona filla i assegura que els fills han marcat "un abans i un després" en la vida sexual en parella. "Per molts factors. I un és la rancúnia cap a la parella per la desigualtat en la criança, ja que un va més sobrecarregat i arrossega més càrrega mental que l'altre. I això, sumat a les discussions, el cansament, la falta de son i la falta de ganes, fa que quan tinc una estona lliure el sexe no sigui la meva prioritat. El cos em demana evadir-me, silenci, estar amb mi mateixa... I el sexe requereix un esforç i fer coses per l'altre, i les necessitats d'ell i les meves són diferents. Però trobo a faltar tenir-ne ganes, no sé si millorarà, però ara mateix la situació és aquesta", reconeix l'Aina.

Fa dos mesos que he tingut el meu primer fill i he perdut el desig sexual. ¿És normal?

Sí, és normal i molt habitual haver perdut el desig sexual poc després de ser mare, explica la sexòloga Elena Crespi. De fet, l’experta matisa que el que passa amb aquest desig és que es transforma perquè la sexualitat inclou també, a banda de l’atracció cap a la parella o altres persones, el procés de gestació, part i postpart. “Quan s’acaba de ser mare, biològicament es té un nivell molt més alt de prolactina, una hormona que fa que se segregui llet i que inhibeix el desig sexual”, explica. “A més l’atenció de la dona se centra en cuidar de la criatura i en espaiar l’arribada d’un segon fill, fet que comporta una reducció d’aquesta atracció”, afegeix. A aquests dos factors s’hi ha de sumar que moltes mares pateixen problemes de tiroides que també provoquen una baixada de la libido.

]]>