10 Tots Sants ha passat sense que resolguem el gran dubte que, any rere any, es plantegen les famílies amb fills. Sucumbim a la globalització i deixam que els nostres fills participin de la festa de Halloween? Miram de fer jutipiris culturals i transformam l’efemèride en una neofesta amb tints pagans que sigui atractiva per als més joves? O directament reivindicam la tradició i ens deixam de disfresses, carabasses i altres modernitats?   

]]> Després d’aquests dies de tardor, amb Tots Sants i el temps de fires, torna a sorgir un debat que sovint ve acompanyat d’estranyes dosis d’equívoc i demagògia. Quan jo era petit, aquests dies em donaven un rosari de fruita confitada, enorme i dolçàs, amb la seva hòrrida patena de carabassa. No m’ho menjava, tot i que recordo, en els últims temps, que venia acompanyat d’algun bombó de xocolata, que tendia a ranciejar. Em sembla que aquest és un costum que s’està perdent, a Mallorca, a mesura que moren els padrins i les ties pastades a l’antiga —i que dolços més industrials i mengívols van venir a liquidar. Dubto que cap al·lot d’ara es posés allò a la boca.  

]]> Com a opinador en pràctiques, encara vaig amb la L enganxada a l’espatlla –el #MeaCulpa de la setmana passada n’és una bona mostra– i hi ha temes recurrents als quals m’he d’enfrontar per primera vegada gràcies a aquesta contraportada. Però sovint, la vida, sempre tan generosa, fa que en una mateixa columna se’t permeti avançar un parell de caselles, tot fent ofertes com als hipermercats, i escabetxar d’una tongada dos temes d’importància capital com el Halloween i el canvi d’hora.

]]>