Arriben del Festival de Salzburg, dijous passat varen encisar el públic del Festival de Pollença, avui divendres toquen al Jordi Savall de Santes Creus, després repetiran a la Schubertíada de Vilabertran, els espera el Pierre Boulez de Berlín… Un calendari que serveix per contextualitzar-ne i constatar-ne la trajectòria i prestigi. Són el Quartet Casals. Dit això, qualsevol sorpresa només podia ser en negatiu, cosa que, per una altra banda, resulta més que improbable. Pel que fa al programa que varen interpretar al tercer concert del 64è Festival de Pollença varen fer un petit, però exquisit, recorregut pels quartets des de la seva institució com a composició i formació estable fins al segle XX.

Enmig de les discussions al carrer i a la premsa sobre el muntatge de Lohengrin al Liceu, en dies de presentacions de temporades de concerts per al curs vinent i en un dia de pluja i llevantada a les portes de la primavera, assistir a la pau que suposa un concert del Quartet Casals és una solució balsàmica a tant de soroll exterior. I sí, els membres de la formació cambrística ho han tornat a fer: o sigui, aconseguir la complicitat i la comunió amb el públic acòlit amb un programa exquisit, ben confeccionat, i sobretot amb l’al·licient d’assistir a la primera actuació a la viola de Cristina Cordero, després que Jonathan Brown hagués plegat del quartet. Tot això, a la sala modernista del Palau de la Música.

Fa unes setmanes parlàvem del gran projecte del Palau de la Música amb la culminació de la integral de les sonates per a piano de Franz Schubert a càrrec de Paul Lewis. Ara podem parlar d’un altre gran projecte, el que han dut a terme aquesta temporada els membres integrants del Quartet Casals amb els quinze quartets de Dmitri Xostakóvitx (1906-1975). Quatre mesos abans de la inauguració de la nova temporada del Liceu amb l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk, la darrera vetllada amb els dos últims quartets del compositor rus ha suposat un fermall d’or a un cicle extraordinari –que lamentablement no hem pogut seguir completament– a càrrec d’Abel i Arnau Tomàs, Vera Martínez Mehner i Jonathan Brown, els quatre integrants del Quartet Casals.

L’Auditori escalfa motors en la seva activitat concertística programant de nou (i ja és la segona vegada) una Biennal de Quartets de Barcelona que, a jutjar per les moltes localitats ocupades de la sala Oriol Martorell (s’ha de dir que amb molts estudiants procedents de l’Esmuc, presumiblement beneficiats amb una invitació doble) es pot qualificar d’exitosa. Almenys, el concert inaugural.

"El quartet de corda és el gènere més exigent de tots i ens assenyala el llistó de la qualitat de la societat musical", ha explicat el compositor Benet Casablancas aquest dilluns a la presentació de la segona edició de la Biennal de Quartets de Barcelona, que es farà a L'Auditori del 14 al 18 de setembre. "Volem convertir Barcelona una ciutat de referència en el món del quartet de corda, com ha passat, i continua passant, amb altres ciutats com Amsterdam o París", ha dit el director de L'Auditori, Robert Brufau. El repte és gran, però compta amb aliats excepcionals com el Quartet Casals, que celebra el 25è aniversari consolidat com una de les formacions de cambra més prestigioses d'Europa. El Casals serà l'amfitrió d'una biennal en què participen deu quartets entre internacionals i catalans. Hi haurà sis concerts a la sala 2 (a 32 euros l'entrada) i dos a la sala 4 (a 20 euros). "És la formació estrella de la música clàssica", afegeix el compositor Octavi Rumbau.