L'ANC segueix pressionant les forces independentistes davant el que considera una paràlisi del Procés, i en plenes negociacions a l'Estat per la investidura de Pedro Sánchez: aquest mateix dimecres, en un col·loqui al Fòrum Europa-Tribuna Catalunya, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha proposat fer un altre referèndum unilateral o unes eleccions plebiscitàries per ratificar l'1-O, tot i que fins ara defensava que el mandat del referèndum era inamovible. Per fer-ho, ha instat els grups polítics independentistes a entrar al registre del Parlament la declaració d'independència del 2017 per debatre la manera de fer-la efectiva.

Una de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l'independentisme a les urnes. A les municipals, les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964), confia que la comunió entre el carrer i un nou espai polític independentista impulsat per l’Assemblea sigui clau per reactivar el Procés.

Des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 l'independentisme apareix dividit en les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fa sis anys que partits i entitats no han aconseguit retrobar-se estratègicament en cap rumb compartit i enguany, en què la Diada està marcada per la investidura espanyola, no ha sigut una excepció. L'aritmètica de les eleccions del 23 de juliol ha situat l'independentisme al mig del tauler de joc espanyol, però els actors sobiranistes d'aquesta partida no estan d'acord sobre com jugar-la: des de l'ANC fins a Òmnium, passant per Esquerra, Junts i la CUP, tenen una recepta diferent. En tot cas, la mobilització de les bases aquest Onze de Setembre ha tornat a ser multitudinària tot i el ball de xifres: 115.000 manifestants segons la Guàrdia Urbana i 800.000 d'acord amb els organitzadors.

Les ferides de l'1-O han esquerdat la unitat dels partits i les entitats independentistes, però el moviment surt aquest dijous al carrer en una mobilització conjunta per demostrar que el Procés no s'ha acabat. L'Assemblea, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d'entitats més, han convocat una protesta que començarà a les 9 h davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i que compta amb el suport d'ERC, Junts i també la CUP. La concentració no servirà per redreçar les divergències estratègiques, que s'han fet visibles amb la reforma del Codi Penal, però els convocants sí que volen que serveixi per exhibir múscul, com ja han fet en tantes altres ocasions. Que es torni a repetir aquella màxima que ja s'ha convertit en un clàssic: el carrer sempre hi és. L'objectiu és desmentir el govern espanyol, que no es cansa de repetir que Catalunya ha entrat en una nova etapa que ja no passa per desafiar l'Estat.

Si algú pensava que l'escalada de retrets entre l'ANC i els partits –bàsicament ERC– es moderaria durant la Diada s'haurà equivocat de mig a mig. L'Onze de Setembre més tens dins l'independentisme ha acabat amb una amenaça directa de l'Assemblea al Govern: "O independència o eleccions", li ha exigit la seva presidenta, Dolors Feliu, davant milers de persones que cridaven a l'uníson "Govern dimissió!". El trencament entre partits i institucions i una part de la societat civil independentista ha arribat a la màxima expressió aquest diumenge, però ja fa dies que es podia presagiar un resultat com aquest. Sense el president de la Generalitat, Pere Aragonès, present ni cap altre representant de la direcció d'ERC a la manifestació de l'ANC –Carme Forcadell ha estat a la capçalera com a expresidenta de l'entitat–, Feliu ha retret que hi hagi qui intenti aturar les mobilitzacions. "Intenten que siguem pocs, que no se'ns senti", ha criticat abans d'exclamar: "No ens faran callar!"