Els meus pares estan separats. Hi estan d’ençà que jo era molt petita, de manera que no puc dir que arrossegui cap trauma d’aquest episodi. Tot va passar quan encara em mancava la consciència justa per saber que la meva vida havia canviat i per qüestionar-me si seria pitjor. Així que ara no tenc cap record de quan estaven junts amb el qual poder comparar la relació que tenim avui dia tots tres. Tanmateix, no estic segura que –si en tingués, de records– desitjaria que tot hagués estat diferent. Som una família normal (que no normativa): tenim un grup de WhatsApp tots tres, de tant en tant feim un dinar o un cafè plegats, l’un em demana per l’altre –i viceversa–, i entre ells es demanen ajuda i favors quan ho necessiten. A banda de jo mateixa, sé que tenen algunes poques coses en comú. Comparteixen certes maneres de fer i de veure la vida. I potser és per això que, casualment i sense saber-ho, tots dos varen decidir deixar de fumar el mateix dia, després de prop de quaranta anys enganxats al tabac.

Ben Affleck i Jennifer Lopez van viure un idil·li que va segrestar totes les capçaleres rosa del món a principis dels anys 2000. Eren la parella més jove i exitosa del moment i els seus plans de casar-se eren una cirereta a la qual cap mitjà es podia resistir. El mateix va passar amb la seva ruptura sentimental i amb la cancel·lació dels seus plans de boda. La complicadíssima agenda de tots dos i la pressió de la premsa va arruïnar un possible casament hollywoodià que s'havia convertit en el conte de fades d'Occident. Aquella relació fallida va agafar forma de nou al cap vint anys, quan aquells joves ja no eren tan joves, però la seva fama era igual o més gran. L’any 2021, les dues estrelles van tornar a enamorar-se i, l'abril de 2022, van anunciar que s'havien compromès per acabar portant a terme allò que el capriciós destí els havia impedit tan cruelment quan eren joves.

Diuen que no hi ha ruptures més violentes que les dels grans amors. Tota aquella confiança i connexió profunda que existeix en les relacions més estables i consolidades es converteix de cop en una bomba nuclear quan l'estabilitat s'acaba, ja que el sentiment que emergeix és el de traïció. La persona en qui més confiaves ja no vol estar amb tu. El daltabaix emocional és superlatiu i la reacció, evidentment, també ho serà. Segurament, aquest sentiment de traïció portarà un dels dos a atacar on fa més mal, cosa que portarà l'altre a fer el mateix i, així, s'iniciarà una espiral bèl·lica imparable.

Als Estats Units, quan parla Michelle Obama, s'apuja el pa. Això, que ja era així quan era primera dama, no va canviar gens quan Jill Biden li va agafar el relleu i menys encara ara que Melania Trump s'ha convertit en F.L.O.T.U.S. –first lady of the united states–, que no pot fer pujar el preu del pa quan parla perquè no parla. Això no obstant, també és cert que a Melania no li cal fer res perquè pugi el preu de les coses perquè per a això ja té el seu marit, que està destinat a encarir tot el que l'envolta per a desgràcia de tots els estatunidencs i de la resta de la humanitat. Encara sort que, en aquest lamentable context, Michelle Obama segueix en actiu a escala comunicativa i, ni que sigui de forma light, fa el que pot perquè la gent del seu país oblidi per uns instants l'espiral de decadència que ha provocat als EUA el seu actual president.

A.J. Alfafara, de 46 anys, de confessió protestant i fundadora de la coalició Divorce Pilipinas, fa més de 12 anys que es va separar del seu marit i assegura que fa més d'una dècada que no veu el seu fill, des que aquest –amb 9 anys– va triar viure amb el pare, que provenia d’una família amb unes condicions econòmiques molt més acabalades. Uns mesos enrere, Alfafara, que treballa com a assistent virtual d'oficina i estudia a la universitat, va voler comprar un habitatge, però li van dir que necessitava la signatura del seu marit.

L'any 2024 va acabar amb una carpetada definitiva a un afer de la premsa rosa que s'havia convertit en el rosari de l'aurora: el divorci entre Angelina Jolie i Brad Pitt. L'últim dia de l'any es va saber que els que van ser la família reial de les catifes vermelles de Hollywood durant els primers anys 2000 per fi havien segellat la dissolució del seu matrimoni gràcies a un acord que havia estat completament intoxicat des del principi i que semblava impossible que es rubriqués. Però què ha passat ara perquè allò que havia estat impensable al llarg de vuit anys de batalla legal ara s'hagi aconseguit? Doncs que ha entrat en joc Inés de Ramón, la parella de Brad Pitt.

La parella que va abanderar l'amor i va defensar als quatre vents les segones oportunitats ha començat l'any trencant definitivament. Des de divendres Jennifer Lopez i Ben Affleck estan oficialment divorciats, tal com ha pogut saber la revista People a través dels documents judicials als quals ha pogut tenir accés. L'escrit de divorci també ha permès conèixer i constatar diferents detalls de la ruptura que va saltar a les portades de la premsa groga a principis de maig.

Fer el sopar és una tasca visible, però per poder-la fer cal que algú hagi ideat el menú en funció del que els infants han menjat a l'escola, hagi fet la compra i ho hagi facilitat. La càrrega mental és, justament, tota aquesta feina prèvia que no es veu però que és necessària. La descripció és de Paola Roig, psicòloga que fa uns dies reivindicava a les xarxes socials l'angoixa que generava en moltes dones aquesta gestió i organització de la llar. Encara és una feina que recau en elles en la majoria de parelles. Però què passa quan la parella se separa? Si la custòdia és exclusiva, la càrrega mental difícilment es divideix, però i si la custòdia és compartida?

Després de mesos de rumors, ja és oficial: la història d'amor entre Jennifer Lopez i Ben Affleck s'ha esgotat només dos anys després de casar-se. Els mitjans nord-americans, com ara Variety i la CNN, recullen que aquest dimarts l'actriu i cantant va presentar la demanda de divorci a Los Angeles. En els documents se cita com a data oficial de la separació el 20 d'abril. Ni Jennifer Lopez ni Ben Affleck s'han pronunciat públicament sobre la seva ruptura.

En una setmana, el músic i actor Weston Cage ha passat d'estar desaparegut a aparèixer en una gran quantitat de pàgines als diaris nord-americans a l'entregar-se a la policia. Tot apunta que la detenció del fill de Nicolas Cage i Christina Fulton, després d'estar tres mesos en cerca i captura per haver agredit presumptament la seva mare i una segona persona fa tres mesos, ha precipitat l'acord de divorci de la seva dona, Hila Cage. Els tres anys de processos legals per arribar a un acord no han tingut un resultat positiu per a Cage, que ha perdut la custòdia de les seves dues filles.

El fotògraf professional Kurt Iswarienko va ser el tercer i últim marit de la popular actriu Shannen Doherty, morta aquest dissabte després d'una llarga lluita contra el càncer. La parella va casar-se l'octubre del 2011, quatre anys abans que la intèrpret que encarnava Brenda Walsh a Beverly Hills li detectessin un tumor maligne al pit. Els anys posteriors, la parella va seguir assistint a actes públics i Doherty sempre va optar per ser transparent tant a les entrevistes als mitjans com des del seu perfil d'Instagram amb la situació mèdica que vivia. L'abril del 2023 tampoc va dubtar a comunicar als mitjans que havia demanat el divorci a qui havia estat el seu marit durant 11 anys. Tal com ha publicat aquest dilluns la revista People, Iswarienko no va firmar els documents fins al mateix dia que va morir la seva exdona.

El divorci és hereditari? A la família del Peter (Griffin Dunne) ho sembla. Els seus pares es divorcien després de 65 anys casats; la seva dona (Rosanna Arquette) es vol divorciar d’ell després de 35 anys i dos fills en comú, i el seu fill gran (James Norton), un antic nen prodigi que treballa de cambrer, celebra el viatge de comiat de solter amb els amics tot i que la seva promesa ha decidit anul·lar el compromís. L’últim que necessita ara és que el Peter s’apunti a última hora al viatge, decidit a reforçar el vincle amb els seus fills, tant si ells ho volen com si no. Així arrenca Ex maridos, la comèdia de Noah Pritzker que divendres arriba a la cartellera després de passar per l’Americana i el Festival de Sant Sebastià. Un psicodrama familiar melancòlic i tendre sobre homes immadurs que semblen perduts sense una dona al seu costat.

Ja se sabia que Sophie Turner havia viscut una etapa complicada al final de la relació amb Joe Jonas i el posterior divorci amb dues filles al càrrec. Però fins a la publicació de l'entrevista amb Vogue d'aquest dimecres no se sabia quina era la magnitud de la tragèdia, com a mínim amb la seva versió dels fets. L'escarni públic per ser una "mala mare" i el relat fomentat pels mitjans i les xarxes sobre la seva predilecció per la vida nocturna, que deixava en un segon terme la cura de les seves filles i el temps amb la seva parella, Joe Jonas –aparentment, un home familiar–, li ha causat problemes d'ansietat i períodes de depressió, tal com ha explicat a la revista britànica.

Des que el divorci és present a la nostra societat, s’han analitzat molt i des de tots els punts de vista les conseqüències que aquest fet pot tenir per als infants. La ficció també s’ha ocupat a bastament de les ferides que els fills de pares separats poden arrossegar. Fa només uns mesos hem pogut llegir Los astronautas, de Laura Ferrero, on l’autora recrea en una narració intensa i apassionant la seva vida a partir d’un fet decisiu: els seus pares es van separar abans que ella pogués guardar en la memòria el matrimoni dels progenitors i, per tant, el concepte de família.

Pedro treballa com a jardiner a una important cadena hotelera, i cobra un salari de 1.480 euros. Fa uns mesos va arribar a un acord de separació segons el qual no ha pogut assolir, tal com pretenia, la custòdia compartida dels seus fills. El motiu principal ha estat que no ha aportat un habitatge per a ell sol i els dos fills. “En aquests moments m’he vist en la necessitat de llogar una habitació a un pis amb altres inquilins”, explica. “Ha estat un cop fortíssim, perquè faig feina, estim els meus fills i em trob que he hagut de renunciar a tenir-los allà on visc, només els puc gaudir a estones”, lamenta.

La revolució que les famílies van començar a l'octubre per aconseguir que els seus fills o filles no tinguin accés al seu primer mòbil fins als 16 anys ja està repercutint en els convenis reguladors de divorci, el document que els dos membres de la parella pacten de mutu acord quan se separen. "Des de fa uns mesos, les parelles en procés de divorci estan prenent consciència del tema del primer mòbil i ens demanen que incloguem en l'acord l'edat en què els seus primogènits han de tenir el primer dispositiu", explica Mon Tur, advocada i autora del llibre Divorcis amb amor. De fet, la compra del primer aparell, segons l'advocada especialista en dret civil i de família Noelia Rebón, és actualment una de les qüestions més controvertides en famílies en les quals hi ha hagut separació, per les conseqüències que pot generar un mal ús del mòbil. "Per evitar-ho és molt important regular-ho", deixa clar.

1. Pilar Eyre, periodista ben informada de la Corona espanyola, surt a TV3 i pronostica que el matrimoni entre Felip de Borbó i Letícia Ortiz s’acabarà durant aquest any. Ja s’ho faran, cada matrimoni se sap les seves coses. No passa res, a l’Estat es divorcien unes 81.000 parelles cada any i la Lliga es continua jugant cada diumenge. Només ens afectaria si, a partir d’aquest episodi, la monarquia trontollés i algú aprofités l’ocasió, amb intel·ligència, per intentar acabar amb aquesta bicoca de trons i palaus que, al segle XXI, no té cap sentit. Del vaticini de Pilar Eyre –que no quedava clar si era opinió o era informació– ningú no se’n fa ressò a Espanya. Al contrari. De moment veiem que el rei emèrit torna a tenir portades de la premsa rosa com si no hagués passat res de res. Torna a muntar festetes d’aniversari a Dubai, talla el pastís fent equilibris i continua preparant-se la catifa per tornar cap a Madrid. Això sí que sembla garantit que passarà durant aquest any. 

Són les primeres festes de Nadal que la Maria (nom fictici perquè prefereix preservar el seu anonimat) celebrarà separada, després de gairebé dues dècades junts, de qui fins ara era la seva parella i amb qui té dos fills, de 7 i 10 anys. Ella es troba en una etapa del seu procés de dol, que es produeix en qualsevol trencament, més avançada que ell. "La situació és tensa, ha sigut una separació llarga i dolorosa, però els dies especials per a cada família en aquestes festes els hem aconseguit mantenir: el 26 de desembre els fills el passaran amb el pare, i el 6 de gener, amb la mare", relata. La resta se cenyiran al que marca el seu conveni: des del 20 de desembre (quan acaben l'escola) fins al 30 estaran amb ella, i del 30 de desembre fins que comencen l'escola (el dia 8 de gener) estaran amb ell. "És trist haver de seguir el règim de visites al peu de la lletra", admet mentre reconeix que tenia l'esperança que tots poguessin anar a veure la cavalcada de Reis junts. Però la seva exparella no vol compartir aquests moments. "En el meu món il·lús pensava que seria possible", admet. Com que viuen en un poble petit, ella segurament optarà per no anar-hi i evitar, així, posar en una "situació incòmoda" els seus fills: "Sacrifico la cavalcada perquè si penso en ells és millor no aparèixer".

Costa tant com sembla mantenir una bona relació amb l’exparella quan es tenen fills en comú? El que s’ha trencat és l’amor entre la parella, però com a pares el divorci els pot unir, en tindran un munt d’oportunitats parlant sobre qüestions relacionades amb els fills. Per aconseguir-ho és important que la separació sigui conscient, així es poden curar les ferides, no tant les relacionades amb el dol de la separació com les que tenen a veure amb la història personal de cadascú: “Si vivim la separació o el divorci des de la por és fàcil que tornem a caure en les mateixes situacions més endavant”, assegura Rocío de la Chica, consultora de separacions conscients, cofundadora de Creada, des d’on treballen per divulgar la importància de la separació conscient per fer una mica més fàcil el que és difícil. Quan hi ha fills –apunta– encara és més important aquesta separació conscient. Si l’exparella es dedica a fer-se retrets, no hi haurà espai per ocupar-se dels fills. De la Chica explica que els fills necessiten un procés d’adaptació i que s’estigui per ells com en qualsevol altre procés sensible: “Requereixen atenció emocional per adaptar-s'hi amb naturalitat, sense ferir-los per una mala gestió de la separació”.

Com a mare he intentat mostrar els meus sentiments als fills i he reflexionat amb ells sobre els meus errors. Em semblava una bona manera per fer que parléssim. A l’adolescència els costava molt parlar i començar per mi mateixa era una forma de crear confiança.