Tothom donava per fet que la Diada exhibiria la divisió independentista, però calia resoldre encara l'interrogant sobre si aquesta fractura sacsejaria d'alguna manera el moviment. L'endemà de l'Onze de Setembre, lluny de fer algun propòsit d'esmena, els principals actors de l'independentisme han aguditzat el foc creuat contra les respectives estratègies. El més evident és el pols que mantenen ERC i l'ANC, que no només no s'apaivaga sinó que s'ha redoblat. Si l'Assemblea llançava aquest diumenge l'ultimàtum al Govern d'"independència o eleccions", aquest dilluns ERC ha descartat per complet un avançament electoral amb l'argument que seria "irresponsable" davant la tardor complicada que s'espera. Enmig de tot aquest escenari de retrets i divergències, l'únic punt de connexió és que els dos socis del Govern, Junts i ERC, coincideixen que cal refer un espai de coordinació per intentar recuperar "el consens estratègic" de partits, entitats i carrer al voltant del Procés. Tanmateix, l'enfocament que plantegen per aquest nou espai és ben diferent.

Pot semblar una paradoxa, però els responsables de l'actual onada antipolítica (de caires clarament populistes, com va ressaltar Xavier Antich) que s'ha apoderat de part de l'independentisme i que té en l'ANC la seva màxima expressió són els mateixos partits polítics. Els independentistes, en concret, i sense distincions. Veient el grau de malestar i emprenyamenta que es respirava al carrer, resulta inevitable recordar les intervencions d'Inés Arrimadas al faristol del Parlament quan, davant d'un Carles Puigdemont i un Oriol Junqueras que somreien amb condescendència, advertia que el Procés acabaria provocant frustració. I a fe de Déu que els fets li han acabat donant la raó, tot i que ella no va veure que la frustració, en aquest cas en el camp espanyolista, acabaria engolint-la a ella mateixa.

De motius n'hi havia sobradament per a la desmobilització. Tot i això, un cop més, milers de persones han tornat a sortir a manifestar-se per la independència recordant que el conflicte pot estar latent però en cap cas no està resolt. Malgrat la decepció de molts i la irritació amb els que van crear expectatives que no van complir, a pesar dels errors i de la falta d'una estratègia comuna dels partits que comparteixen govern. Malgrat tot, milers de persones han sortit al carrer convocades per l'ANC i Òmnium, que molt cordialment han posat en evidència discursos antagònics. Xavier Antich, amb la legitimitat dels seus 190.000 socis, posava Òmnium a la posició de sortida "d'un nou cicle per a la resolució democràtica del conflicte polític" i advertia contra "els discursos populistes de l'antipolítica". Minuts després, Dolors Feliu posava l'ANC al davant d'una exigència clara: "Independència o eleccions", i avançava la disposició de construir una llista cívica al marge dels partits polítics.

Fent bons els pronòstics, la Diada d'aquest any no ha sigut fàcil per a ERC. L'absència del president Aragonès de la manifestació de l'ANC i el pols obert del partit amb l'entitat de Dolors Feliu havien generat controvèrsia, que s'ha acabat transformant en xiulades i retrets en alguns actes en què han participat els republicans. Les escridassades a l'Onze de Setembre no són noves des que el Procés s'ha estancat i la pandèmia s'ha esvaït, però sí que han pujat d'intensitat. Van començar divendres a la nit amb el discurs que el president va gravar des d'Empúries, van continuar dissabte a la mitjanit al Fossar de les Moreres i s'han manifestat de nou en l'ofrena floral a Rafael Casanova. Sigui com sigui, el partit d'Oriol Junqueras ha convertit el seu acte propi de la Diada –celebrat a Barcelona a la tarda– en un acte de reivindicació de la trajectòria del partit i de reafirmació de la seva estratègia. "Ningú ens farà callar i no tenim por de ningú", ha dit el president del partit.

Si algú pensava que l'escalada de retrets entre l'ANC i els partits –bàsicament ERC– es moderaria durant la Diada s'haurà equivocat de mig a mig. L'Onze de Setembre més tens dins l'independentisme ha acabat amb una amenaça directa de l'Assemblea al Govern: "O independència o eleccions", li ha exigit la seva presidenta, Dolors Feliu, davant milers de persones que cridaven a l'uníson "Govern dimissió!". El trencament entre partits i institucions i una part de la societat civil independentista ha arribat a la màxima expressió aquest diumenge, però ja fa dies que es podia presagiar un resultat com aquest. Sense el president de la Generalitat, Pere Aragonès, present ni cap altre representant de la direcció d'ERC a la manifestació de l'ANC –Carme Forcadell ha estat a la capçalera com a expresidenta de l'entitat–, Feliu ha retret que hi hagi qui intenti aturar les mobilitzacions. "Intenten que siguem pocs, que no se'ns senti", ha criticat abans d'exclamar: "No ens faran callar!"

La segona Diada de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat és, també, la de més divisió independentista dels últims deu anys. És per això que en el seu tradicional missatge institucional, emès aquest dissabte a la nit, el president no ha volgut trepitjar ulls de poll. El cap del Govern, que fa una setmana va anunciar que no participaria en la manifestació de l'ANC pel discurs crític amb els partits de l'entitat sobiranista, ha volgut deixar de banda els retrets un dia abans de l'Onze de Setembre i s'ha centrat en reivindicar els avenços del seu govern tant en l'àmbit socioeconòmic com en el nacional. Aragonès ha posat en valor els primers acords de la taula de diàleg després de dos anys i mig de funcionament i ha recuperat la bandera del "dret a decidir" per llançar un missatge ambiciós, però sense gaires concrecions: "Catalunya tornarà a votar el seu futur".

Deu anys després de la manifestació que va donar el tret de sortida a la mobilització del Procés, el moviment independentista sembla haver resseguit una ve baixa invertida. Al punt àlgid de l'1-O, cinc anys més tard d'aquella primera demostració de força als carrers, el va seguir una etapa de repressió i posterior reorientació de partits i entitats que ara, quan ja ha passat un lustre dels fets del 2017, afronten l'Onze de Setembre amb més divisió de l'última dècada. L'absència aquest diumenge del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la manifestació de l'ANC –un fet inèdit des del govern d'Artur Mas– il·lustra el divorci entre el primer partit independentista i l'entitat que ara presideix Dolors Feliu, però sobretot evidencia el mal estat de salut de l'independentisme. La manca d'unitat estratègica s'ha convertit en norma, amb partidaris i detractors d'un diàleg amb l'Estat que ha donat pocs fruits i la incapacitat de definir alternatives compartides. I el grau d'enfrontament entre els actors del moviment amenaça no només amb fer implosionar el Govern, sinó també amb cronificar la desorientació i desmobilització del Procés.

Els últims anys el patriota català ha rebut una demanda formulada en termes essencialment estètics. El dret a l’autodeterminació havia de ser el resultat de produir fotografies prou impressionants per cridar l’atenció de les nacions lliures del món, que ens miraven. No cal dir que l’apoteosi d’aquesta crida arribava cada any durant la manifestació de la Diada, en què el compromís de l’individu amb la causa es demostrava convertint-se en un píxel d’una imatge col·lectiva. La fotografia va deixar de ser la documentació d’una protesta per esdevenir l’objectiu de la protesta. Anar a la mani era, sobretot, anar a fer-se la foto perquè no sigui dit que baixa el suflé. D’aquí aquella sensació que a les 17.15 ja estava tot fet i no passava res per començar amb les cerveses.