T’has preguntat mai per què els grans sempre diuen que “menjar fruita i hortalisses és molt important”? Aquests aliments són imprescindibles en una alimentació saludable i ajuden als infants a créixer sans, forts i plens d’energia. De fet, incloure-les diàriament i en les quantitats recomanades redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, intestinals, d’obesitat i, fins i tot, algun tipus de càncer, i garanteix una bona aportació de vitamines, minerals, fibres i aigua, i unes substàncies beneficioses anomenades fitoquímiques, que són petits escuts protectors que el cos utilitza per defensar-se del que és dolent.

El passat dimecres 7 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació del cos d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, un cos funcionarial especialitzat en relacions internacionals que, tot i tenir cobertura estatutària, no s’havia arribat a crear.

La cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA és un dels cinc compromisos econòmics inclosos en l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez entre ERC i el PSOE el novembre del 2023. Els altres quatre són: el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per millorar aquesta infraestructura clau; un fons permanent de 150 milions d’euros anuals per a projectes de recerca científica a Catalunya; una dotació de 1.600 milions d’euros fins al 2030 per ampliar el cos de Mossos d’Esquadra i crear nous òrgans judicials, i la creació d’un consorci per garantir l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas va repassar aquest dilluns en una entrevista al programa La república del Mediterrani una de les anècdotes que revelen els moments més trapelles de la seva joventut. "Això no sé si es pot explicar", va començar dient l'exdirigent convergent a l'entrevistadora, Maria de la Pau Janer. Mas va relatar que el 1974, quan tenia 18 anys i havia acabat l'escola, va fer un viatge que va quedar per sempre més gravat a la seva memòria: un Interrail amb companys de classe per les capitals europees. No recorda si va ser a Copenhaguen o a Amsterdam que van decidir anar a un mercat en què "hi havia revistes de tota mena". "Revistes porno; i les vam comprar". Un "error" que va pagar car, perquè la Guàrdia Civil el va enxampar a Portbou, tornant amb el tren, i va acabar despullat.

Dos-cents alts funcionaris de la Generalitat s’han rebotat perquè el Govern els havia anunciat que s’havia acabat el dret a fer dos dies de teletreball. Sí, la pandèmia ens va descobrir tot d’avantatges del treball a distància, com ara que no calien tants viatges per feina o que les reunions es podien fer per Zoom. I de la mateixa manera que ser físicament al despatx no assegura necessàriament més productivitat, treballar des de casa no és sinònim d’escapolir-se de les obligacions perquè qui és complidor ho és tant a casa com al despatx. I després hi ha la petjada de carboni, la conciliació, i uns quants arguments més a favor de treballar des de casa. Tot això ja ens ho sabem.

El virus del simbolisme no és exclusiu dels independentistes. Ens hem atipat de sentir crítiques a Junts i a ERC per la seva “política de gestos”, però s’ha d’admetre que el govern de Salvador Illa ha donat més titulars per la gesticulació i el relat que no pas per les accions de govern concretes. Una part de culpa potser la té la premsa, que sempre fa més cas al politiqueig que no pas a la gestió, però aquesta excusa també és vàlida per als governs precedents.

Una auca és un full amb diverses vinyetes (la majoria en tenen quaranta-vuit), amb textos breus a sota de cada dibuix que rimen i que, en conjunt, expliquen una història o una biografia de manera divertida. Es feien auques des d’abans de la impremta i se’n continuen fent –tot i que menys que temps enrere–, sobretot com a homenatge a una determinada persona.

Som molts els que esperem que la nova legislatura serveixi per atacar, per fi, els reptes pendents de l'administració a Catalunya. I en aquest sentit voldria fer una lectura crítica de l'article de Germà Bel "Corrupció, nepotisme i gestió pública a Catalunya" (ARA, 2 de setembre), del qual celebro la publicació, perquè aporta llum i solvència sobre qüestions d’actualitat recurrent des d’una perspectiva que normalment s’ignora. Ens recorda que la definició de la corrupció que fa Transparency International abasta el nepotisme, i denuncia l’abús de la política en l’assignació de llocs de treball prescindibles per a l’organització, i la manca d’avaluació de les persones designades, pel biaix implícit a les relacions personals que mantenen amb aquelles que les han nomenat. És ben cert que, aquests factors i d’altres que també assenyala Bel, estan en la base d’una pràctica consolidada en les administracions públiques catalanes, emprada per totes les opcions polítiques, sense que disposi de cap mena de retret; ni públic, perquè –com diem– tothom en fa ús, ni privat, perquè la ciutadania fa temps que ho té assumit i ho ha afegit al sarró que congria la sostinguda desafecció vers la cosa pública.

Amb la presa de possessió de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat amb el suport durament negociat amb ERC i, molt més fàcilment, amb els Comuns, comença una nova etapa en la història recent de Catalunya. El Procés, vinculat a majories independentistes al Parlament, s'acaba. No sabem què vindrà. Sembla clar que el PSC vol fer tot el que pugui per proveir un bon servei a la ciutadania que li permeti diferenciar-se de les ambicions d'ERC i de Junts i fer oblidar les aspiracions independentistes d’una part dels actuals electors. Amb uns pocs gestos ja ha demostrat voler seguir el curs de les presidències de Maragall i Montilla i aspira a guanyar electorat i suports en totes les direccions dels eixos nacional i social, que no és poca ambició. L'acord amb ERC el lliga molt, però també disposa d'elements de pressió i de contrapartida, a l’Ajuntament de Barcelona, al Congrés dels Diputats i al Govern de l’Estat. Caldrà veure la dinàmica del govern de Pedro Sánchez, que té fonaments prou precaris per necessitar els vots d’ERC (i els de Junts).

El 8 d’agost ha estat un dia important, significatiu per a Catalunya. El que és realment transcendent, rellevant i important va succeir al Parlament de Catalunya. Es va materialitzar un canvi de rasant necessari i inajornable. Una presidència socialista que, amb la majoria proporcionada per altres grups d’esquerra i independentistes tips de l’engany del Procés, es disposa a superar la confrontació, divisió i utopia paranoide dels darrers dotze anys. El més destacable és que la majoria no canvia de bàndol, no tracta de substituir un sector del tauler per un altre, sinó justament de superar bandositats i fer la política pràctica que ha demandat la ciutadania catalana. També vol generar un nou marc de convivència, ponts i no trinxeres, un cert sentit de transversalitat i de país. Això és el que representa la presidència de Salvador Illa. Al Parlament es va imposar la concòrdia integradora, la Catalunya un sol poble, enfront de la divisió excloent i sectària. A fora del Parlament no hi havia cap grandesa, més aviat una patètica expressió d’irrellevància, malgrat que els mitjans públics de comunicació –també els concertats– s’entestin a focalitzar l’anecdòtic per damunt del fet substancial. Fer mirar el dit del savi, en lloc de la lluna, que és el que assenyala. A fora, representació d’una farsa que, de passada, va passar per damunt del prestigi dels Mossos i, també, va inhabilitar Junts moralment i políticament.

Diumenge la model Joana Sanz, parella de Dani Alves, va trobar-se al jardí de casa un petit ratpenat que va decidir cuidar per evitar que "morís dissecat". Després d'exposar la situació per xarxes i demanar consells sobre les necessitats del petit mamífer al gairebé milió de seguidors que té, va decidir contactar amb un centre de l'Àrea de Gestió Ambiental de la Generalitat per tal de trobar una solució a l'animal ferit. Per a sorpresa seva, l'organisme català va respondre en català a la seva consulta. Aquest dimarts Sanz ha expressat el seu desconcert lingüístic amb tots els seus seguidors assegurant que contestar en català és una "manera d'excloure qui no és d'aquí".

Les investigacions del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell i del Tribunal Català de l'Esport (TCE) sobre un possible frau electoral en els comicis a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF), que va guanyar Joan Soteras el 13 de febrer del 2023, avancen de manera paral·lela i l'ARA n'ha conegut nous detalls. Un dels documents que està analitzant el TCE són uns àudios, als quals ha accedit aquest diari en exclusiva, en què el director general de la FCF, José Miguel Calle, deixa entreveure que les targetes de dèbit federatives dels directius, els delegats de les delegacions territorials i el mateix Calle es van utilitzar amb finalitats electorals per afavorir la candidatura de Soteras.

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha demanat a través de l'ARA que "Joan Soteras i la seva junta directiva" de la Federació Catalana de Futbol (FCF) "facin un pas al costat" després que aquest diari hagi publicat informacions del sumari de la investigació que el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell està portant a terme per presumptes delictes de falsedat en documents privats i públics i d'administració deslleial per part de Soteras, el president de l'organisme, i vuit membres més de la FCF. En aquest sentit, Vilagrà ha considerat que "ja n'hi ha prou que el futbol català estigui a l'ull de l'huracà per presumptes corrupteles o tergiversació de documents" i que els seus dirigents "s'allunyin dels valors de l'honestedat i la transparència".

M’escruixeix sentir a parlar d’una repetició electoral per al Parlament de Catalunya i d’una altra per a les Corts Generals. Em sembla suïcida. Fa dotze anys no hi havia precedents d’avançaments significatius ni de repeticions electorals. Ara, per a les Corts Generals, hi ha hagut dues repeticions electorals i uns quants avançaments. Per al Parlament de Catalunya tenim una colla d’avançaments electorals. En línies generals, podem afirmar que la multiplicació d’eleccions afavoreix que emergeixin nous partits o forces polítiques perquè abarateix el cost d’intentar l’èxit. Així hem vist com Podem, Ciutadans i Vox han pogut entrar al Congrés dels Diputats amb grups grans partint del no-res. El mateix ha passat al Parlament de Catalunya, però amb menys radicalitat. Si afavoreix l’entrada de nous protagonistes, també afavoreix l’encongiment o la desaparició ràpida d’altres protagonistes, o dels mateixos al cap de poques eleccions. Podem va entrar amb gran força –69 diputats– l’any 2015 i ja s’ha reduït a 4. Ciutadans va entrar amb 40 diputats el mateix 2015, l’abril del 2019 va assolir-ne 57, el novembre del mateix any quedava reduït a 10, i ara a 0. Al Parlament, Ciutadans també ha passat de 9 a 36 el 2017, a 6 el 2021, i ara a 0. Aliança Catalana acaba de treure’n 2, i una repetició electoral li podria donar un èxit que trasbalsaria tots els càlculs de la resta de partits. Els polítics especulen què poden obtenir avançant o repetint eleccions, i no se n’adonen prou que els votants poden ser més llestos i especular encara més i millor, i sovint en contra dels que han somiat amb grans resultats.

La Generalitat de Catalunya dona suport a noves iniciatives mediàtiques de les Illes a favor de la llengua catalana i que s'han presentat aquesta setmana a Palma i Eivissa. "La pinça PP-Vox amenaça el català i vol convertir-lo en una llengua residual. Per això hem de remar plegats i potenciar la nostra llengua entre tots i totes", destaca el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Marc Bataller.

Fa uns anys, abans de l'emissió a TV3 de Mai neva a Ciutat, membres de la televisió pública de Catalunya es varen reunir per decidir si la sèrie produïda per IB3 s'havia de subtitular. Els espectadors del Principat entendrien sense rètols què deien aquells personatges de les Balears? Seria comprensible per a tots aquella manera de parlar de Mallorca? Finalment, es va emetre sense transcripció, però relegada a la mitjanit, lluny de l'horari de màxima audiència.

Aquests dies alguns hem rememorat el pacte del Tinell (PSC-ERC-IC) i, encara que el pas del temps desdibuixa la intensitat de les eufòries i dels dolors, els fets polítics són relatats segons conveniència dels protagonistes i jo no puc, ni vull, mostrar-me neutral. L’absència per malaltia del president Maragall sobrevolava tots els actes, però les seves paraules tenen avui més sentit que mai.

El sistema de formació i qualificació professionals necessita persones qualificades que apostin per ser formadors i formadores de certificats professionals. És per això que, si ets una persona experta en el teu àmbit professional i vols compartir el teu coneixement, fer-te formador o formadora de certificats professionals és una bona opció. Podràs impartir una formació oficial de l’àmbit de la formació professional i reconeguda per les empreses.

Joan Soteras, el president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), va avançar la setmana passada en una entrevista al diari ARA que enviaria una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, amb l'objectiu de rebaixar tensions i exposar el treball que fa l'ens federatiu amb el futbol femení. Prèviament, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, havia dit públicament que Soteras "no és la persona més adequada per estar al davant de la FCF" a causa de la resposta poc contundent –sobretot en un primer moment– al petó a la boca no consentit de Luis Rubiales, el president suspès de la RFEF, a Jennifer Hermoso, jugadora de la selecció espanyola de futbol. De fet, va ser un dels que van aplaudir Rubiales en l'assemblea en què va anunciar que no dimitiria.