<![CDATA[Ara Balears - llatí]]> 10 <![CDATA[L'assignatura que captiva els alumnes]]>

A l’antiga Grècia, un pastor que es deia Narcís i que havia refusat l’amor de la nimfa Eco es va enamorar del seu reflex, que veia cada dia en un rierol. Un dia, es va tirar a l’aigua per trobar aquella persona que li havia robat el cor i el tenia meravellat, però aquesta obsessió el va portar a morir ofegat. “Ostres, profe, doncs, llavors, la paraula narcisisme ve d’aquí, oi?”, li pregunten els alumnes a Meritxell Blay, professora de llatí i grec a secundària i autora del llibre Mites grecs (Inuk Books, 2024). Ja que mitologia com a tal no existeix com a assignatura, Blay l’explica als seus alumnes a les classes de llatí i grec que imparteix.

]]> <![CDATA[Els de lletres]]> Ja entenc que en moltíssims instituts s’intenta promoure que les noies, a quart, triïn ciències, perquè n'hi ha poques que ho facin, i algunes no són conscients de les pròpies capacitats. No es promou tant, en canvi, que els nois triïn lletres, tot i que n’hi ha pocs. Ja sabeu que des de la bancada de ciències es diu que “les ciències són més difícils que les lletres” i que “un de ciències es podria passar a lletres, però un de lletres, a ciències, no” i que “el que val, val, i el que no, cap a lletres”. Des de la bancada de lletres se cita Unamuno i el “que inventen ellos”.

]]>