Tres dies després que el PSOE i Unides Podem registressin al Congrés la proposta per derogar la sedició, la següent negociació que està en marxa és la de la reforma de la malversació, un delicte que també afecta condemnats, exiliats i processats en causes vinculades al Procés. Fins ara s'havia portat amb discreció, però aquest dilluns tots els actors implicats ho han reconegut obertament. El primer, el president de la Generalitat, Pere Aragonès: "Ara toca obrir aquesta batalla". El govern espanyol per ara s'hi posa bé, però no garanteix els vots del PSOE a l'espera de tancar un acord amb tota la seva lletra petita. La idea és que, mentre es tramiti al Congrés i al Senat la derogació de la sedició i els canvis en el delicte dels desordres públics agreujats, s'introdueixin esmenes per canviar també la malversació.

Els sistemes democràtics es fonamenten en la separació de poders. Els poders legislatiu i executiu són poders polítics configurats a partir de la voluntat ciutadana. No és el cas del poder judicial, que és exercit per jutges i magistrats, als quals es garanteix la independència en l’exercici de les seves funcions, però al mateix temps estan obligats a exercir-les de manera imparcial. Aquesta estructura de poders permet entendre la definició que es fa de les democràcies liberals com a estats democràtics i de dret. En aquest context el poder judicial i, si escau, la jurisdicció constitucional controlen l’actuació dels poders polítics perquè actuïn d’acord amb la llei.

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha dit en l'obertura de l’any judicial espanyol (si no tens un calendari a mà es fa difícil escenogràficament saber quin és l’any que s’obre) que "hi ha el risc que, si es materialitza aquesta anunciada desjudicialització, el que acabi produint és una fugida de la llei o, cosa més greu, del principi d'igualtat en l'aplicació de la llei a tots els ciutadans". No sé si sap el president del Suprem que res no ens faria més felices que aturar aquesta anunciada desjudicialització a canvi que s’apliqui el principi d’igualtat a tota la ciutadania. I qui diu ciutadania, diu monarquia. Que dic jo que, tenint en compte que ho ha dit davant del rei d’Espanya, sí que ho deu saber. El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret internacional escrit i reconegut. Encara que hi ha drets que cauen pitjor que d’altres. A aquest li ha tocat el rebre i se'n fan pocs vídeos de suport a les xarxes. La qüestió és discriminar i fer bullying a qualsevol, sigui una persona, un col·lectiu, un dret o tot alhora. Si la justícia fos igual per a tothom, hi hauria justícia. Però abans de donar-ho per perdut, hi ha la possibilitat de trobar-nos.