Dilluns França va introduir el dret a l'avortament a la seva Constitució, un moviment que va aconseguir suport transversalment en molts partits de les dues cambres malgrat algunes reserves. Dels 902 parlamentaris francesos, 780 van votar a favor del projecte de llei, 72 hi van votar en contra i 50 es van abstenir, durant la sessió extraordinària de votació a Versalles. Tot i que l'esquerra francesa feia anys que volia afegir una salvaguarda constitucional a l'avortament, fins al 2022 la majoria parlamentària considerava aquesta mesura innecessària per les garanties existents per a les dones franceses que volien avortar. Malauradament, el retrocés de drets de les dones en general i en particular la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units de revocar Roe v. Wade, donant llum verda als estats individuals per prohibir el procediment, ha promogut la reforma constitucional francesa.

La llei de l’avortament s’obre pas definitivament. La normativa, que tornarà a permetre avortar a les menors de 16 anys sense el consentiment patern, ha rebut aquest dijous l’aval final del Congrés. L’aprovació arriba just una setmana després que el Tribunal Constitucional acceptés la normativa del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, a partir de la qual s’ha redactat aquesta reforma promoguda pel ministeri d’Igualtat.

El Tribunal Constitucional avala gairebé 13 anys després la llei de l'avortament de José Luis Rodríguez Zapatero, just l'endemà que el Senat donés llum verda a una nova norma elaborada pel ministeri d'Igualtat que va més enllà que la coneguda com a llei de terminis. La majoria progressista del ple s'ha imposat i, per 7 a 4, ha declinat la ponència del magistrat Enrique Arnaldo. Proposava tombar el recurs del PP gairebé completament, excepte l'article 17.5, sobre la informació prèvia al consentiment de la interrupció de l'embaràs. Com que Arnaldo s'ha negat a modificar el text, serà la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, qui redactarà una nova sentència que rebutgi de dalt a baix la impugnació de la formació conservadora.

La premi Nobel Annie Ernaux va avortar il·legalment el 1963. Quan es va atrevir a explicar-ho al llibre L’esdeveniment (Angle/Tusquets), el 2000, assegurava que tot i que llavors ja era legal, el silenci era el mateix. "Vint anys més tard també vaig sentir el mateix silenci", diu Pauline Harmange (Lilla, 1994), i això va ser el que la va empènyer a explicar el seu testimoni sobre l'avortament voluntari i legal que va viure el 2018. Que, malgrat tot, va ser traumàtic. Per què? És el que es pregunta a l'assaig He avortat (Destino): "¿Per què va ser tan difícil avortar, tot i que era feminista, havia lluitat pel dret a l'avortament i havia estat legal i fàcil per a mi?", ens diu en aquesta entrevista per correu electrònic. Harmange va irrompre en el panorama literari amb l'assaig feminista Jo, els homes, els detesto (2020), que li va donar ressò internacional i també un any d'insults i de ciberassetjament.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat dividit l'informe no vinculant sobre la reforma de la llei de l'avortament que la setmana passada va votar el Congrés de Diputats. Malgrat que en termes generals el dictamen "valora positivament la finalitat de la norma [...] que pretén garantir l'efectivitat del dret a la salut sexual i reproductiva i, en termes amplis, el dret a la vida privada", també és contrari a alguns dels canvis més importants introduïts, com ara la baixa per regles doloroses.

Després de la tempesta per l'aplicació de la llei del només sí és sí, el ministeri d'Igualtat ha vist com aquest dijous el Congrés de Diputats ha aprovat definitivament una altra de les seves normatives insígnia: la llei de l'avortament. Quedarà encara el vistiplau del Senat, però la norma que permetrà tornar a avortar sense el consentiment dels pares a partir dels 16 anys ha vist finalment la llum després d'una tramitació ràpida a la cambra baixa.

La nova llei de l'avortament i la llei trans comencen a caminar al Congrés. La cambra baixa ha rebutjat les dues esmenes a la totalitat que havien presentat el PP i Vox perquè les lleis no es comencessin ni a tramitar. En els últims mesos, els dos partits han atiat una campanya pública contra les dues normatives impulsades pel ministeri d'Igualtat i han advertit en diverses ocasions que si arriben a governar les derogaran. Malgrat tot, el govern espanyol ha aconseguit una majoria àmplia dels socis d'investidura i dels grups independentistes perquè dues de les lleis més rellevants de la legislatura tirin endavant pel tràmit d'urgència. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha pronosticat que estaran llestes abans que acabi l'any. Igual que la llei de benestar animal, que també ha començat la seva tramitació aquest dijous després que el consell de ministres l'aprovés al mes d'agost. El ministeri de Drets Socials, que pilota la ministra Ione Belarra, també preveu que la norma vegi la llum a finals d'aquest any.

Les noies de 16 i 17 anys ja no hauran de tenir el permís dels pares per poder interrompre l'embaràs. A Espanya es podrà tornar a avortar als 16 anys sense el consentiment patern, segons preveu la nova llei que es va aprovar al consell de ministres, si bé encara falta la tramitació a les Corts, que es preveu complicada. Amb la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs es tornarà al marc de la llei de salut sexual i reproductiva de l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, que posava fi a l'exigència d'aquest consentiment.