Harry Styles i Olivia Wilde han abaixat la persiana de la seva relació després de gairebé dos anys junts. Segons la revista People, a la parella li “ha sigut difícil suportar la pressió pública”. "En aquest moment tenen prioritats diferents i això els manté separats", ha explicat una font propera a la parella al mitjà, que assegura que a pesar de l'estabilitat demostrada en públic havien tingut "els seus alts i baixos”. “És impossible tenir una relació quan ell és a tots els continents l'any que ve i l'Olivia té la seva feina i els seus fills”, ha detallat una font a Page Six. “Això és el correcte per a tots dos”, diu aquest altre mitjà.

L’Alice i el Jack, el matrimoni a qui donen vida Florence Pugh i Harry Styles a No te preocupes, querida, habiten un d’aquells barris residencials idíl·lics que el cinema i la televisió ianquis han convertit en escenari privilegiat del Somni Americà. La parella és britànica, però se sent com a casa al paradís suburbial dels Estats Units de la dècada del 1950, evocat per Donald Trump amb el seu "Make America great again". El problema és que, com li passava al protagonista de Vellut blau de David Lynch, l’Alice intueix que darrere d’aquest edèn de colors pastel, on no arriben notícies del món, es podria amagar una realitat sinistra.

Més enllà de la preocupant escassetat de grans pel·lícules, la 79a Mostra de Venècia està deixant per a la història l’alarmant retrat d’una Amèrica extraviada ideològicament i moralment. El festival es va inaugurar amb White noise, en què Noah Baumbach radiografia el terror d’una família nord-americana alienada per la banalitat de la societat de consum. Diumenge passat el veterà Paul Schrader va presentar Master gardener, un drama intimista construït sobre el rerefons d’una nació colpejada pel neofeixisme i l’addicció a les drogues. Per la seva banda, Darren Aronofsky va disseccionar a The whale l’abandonament que experimenta una ciutadania que ha de témer per la seva vida quan no pot costejar-se una assegurança mèdica privada. I aquest dilluns, per rematar la confecció d’aquest passatge del terror ianqui, l’actriu i cineasta Olivia Wilde ha presentat a la Mostra, fora de la competició pel Lleó d’Or, Don’t worry darling, una faula macabra sobre l’esperit conservador que obstaculitza el progrés de la societat nord-americana.