Fa pocs minuts que es coneixen quan Harry Burns (interpretat per Billy Crystal) demana a Sally Albright (Meg Ryan) si pensa sovint en la mort. “I tant!”, contesta ella, amb una espècie de resposta automàtica. “Sí, segur”, la confronta ell, “deu ser un pensament fugaç que tens de tant en tant i poc més. Jo dedic hores a pensar la mort, hi puc pensar durant dies”.

Passam a cercar la meva padrina i enfilam directament cap al cementeri. Ja fa dies que va ser Tots Sants. L’explosió de flors ara llueix més aviat com un quadre de natura morta que ens recorda que ja feim tard. Tanmateix, si no fos per la padrina, ni ma mare ni jo visitaríem mai aquest lloc. Em deman si, quan ella ja no ho pugui fer, alguna li prendrà el relleu. Si fos per mi, ni tan sols sabria trobar la porta d’entrada per accedir-hi amb el cotxe, així que és ella qui, cada pic, em guia: “No, nina, tira més endavant. És una porta molt grossa, la veuràs”. Per trobar el bloc on es troben els nostres familiars també he de menester les seves indicacions: “El segon carrer a l’esquerra”. Aparcam el cotxe i ens organitzam per decidir qui visitam primer. Mai no em deixarà de sobtar com irromp el sentit de la practicitat en moments en què aparentment t’hauries de guiar per l’instint o la impulsivitat. És com si l’intent de posar seny ens anestesiàs un poc les vísceres.

La festivitat de Tots Sants sol ser un moment en què giram la mirada cap als cementeris, espais que, massa vegades, associam a moments trists, de record, d’emocions, de pena. També n'hi ha que hi troben reconfort i benestar. És aquest, també, un espai on treballen persones en el seu dia a dia i que conviuen amb les penes i moments difícils de totes les famílies dels nostres pobles.

Una de les festes més arrelades històricament arreu de les Balears és Tots Sants, data en que les famílies recorden els seus familiars difunts i se'ls fa una ofrena floral al cementiri. Aquesta tradició se celebra entre dia primer i dia 2 de novembre, dia de Tots Sants i dia dels Morts, respectivament. Des de fa gairebé dues dècades, emperò, la gastronomia i tradicions que envoltaven la festivitat de Tots Sants han anat en detriment a favor Halloween, la festa nortamericana importada d'Irlanda per excel·lència.

El perfil d'Instagram Cap de fava amb orelles ha publicat un llistat de plans terrorífics per fer a Mallorca durant Tots Sants. Aprofitant l'expansió del Halloween i la temàtica de por per aquestes dates, en lloc de les tradicionals visites al cementiri, aquest perfil de xarxes socials ha fet servir la ironia i l'humor per fer una crítica social i destacar algunes de les coses més difícils de fer o veure, o bé que han de sofrir a Mallorca els residents.

Hi ha una imatge de la infància que el pobler Pere Perelló Payeras, de 64 anys, té gravada en foc: “Amb el grup de nins jugàvem pel carrer i, quan hi havia una vetla d’un difunt en una casa, era habitual que tots hi entràssim per veure’l encara que no el coneguéssim”. Llavors, als pobles, el dol es vivia d’una manera més col·lectiva: “Els morts s’anunciaven amb tocs de campana, que eren els actuals WhatsApp.

El cementeri de Palma ha tingut menys afluència de l'habitual per Tots Sants. L'Ajuntament n'ha anunciat el tancament a les 14.00 hores per la DANA i per l'alerta taronja. De fet, la mesura es mantindrà fins dilluns, quan es preveu que la meteorologia torni a la normalitat.

Com cada any que s'acosta Halloween, la celebració caracteritzada pel terror, tornen les històries de fantasmes i les disfresses. I com en moltes altres dates assenyalades, la cultura estatunidenca, especialment la del cinema i les sèries, hi influeix, i molt. Personatges, històries i pel·lícules serveixen d'inspiració any rere any, fins i tot generant tendències que van arrelant. Tant és així, que enguany el personatge més escollit pels illencs per encarnar-lo durant aquesta nit és aquell que va aparèixer a la pantalla gran el 1988, el nom del qual no es pot pronunciar tres vegades, i que va ser ideat per una de les ments més innovadores i pioneres en el cinema fantàstic i de terror. En necessitau més pistes? Enguany ha arribat als cinemes la segona part de la cinta, 36 anys després... Ja sabeu de qui parlam?

"Si trepitges la línia, estàs mort!", "si la teva espasa em toca el pit, estic morta!", "¿juguem a fer-nos les mortes i la primera que obri els ulls perd?", etc. Els infants ho juguen tot: l'alegria, la tristesa, la por, el risc i també la mort; un tema tan transcendental no podia ser l'excepció! Involucren la mort al joc i així l'exploren i la processen d'una manera segura i controlada. Jugar a morir-se demostra maduresa perquè demana l'esforç de mantenir-se quiet i en silenci, excloent-se del joc dels vius i quan senten que no poden assimilar-lo, que és massa per a ells, tornen a "viure". Aquest procés bonic els fa comprendre de manera gradual i segons la seva maduresa, el significat de la mort. Altres jocs, com el d'amagar-se durant una estona, els fa veure què significa no ser-hi per als altres.

L’Església, més aviat reconvertida en pasoliniana parròquia de barri, era plena a vessar. Un divendres de tardor, a ranvespre i a tocar del centre de Barcelona, on els aparadors de la vanitat s’omplen de tot per oferir no-res. I no, no s’oficiava –o sí, ves a saber– i no hi havia llums de Nadal encara. Va ser divendres passat. Al carrer Casp, al Sagrat Cor de Jesús. Síntesi del diàleg, xerrada i trobada amb el sociòleg basc Imanol Zubero: el capitalisme no només mata quan no funciona, mata sobretot i de forma regular quan rutlla a tot drap. D’això es parlava: d’on som –diagnòstic– i com carai sortir-ne –camins i alternatives–. Panoràmica general, el darrer llibre de la Nancy Fraser es titula, tal vegada de forma redundant, Capitalisme caníbal. Un adjectiu que se suma a la llarga llista d’epítets amb què molt distintes veus d’ideologies ben diferents l’han qualificat des de la crisi financera del 2008. Zombi per Antón Costas, suïcida per Miquel Puig, canalla per César Rendueles, senil per Miren Etxezarreta, del desastre per Naomi Klein. 

La tardor s'endinsa en les seves jornades més fosques i fredes i abraça aquesta setmana entrant la celebració de Tots Sants, festa nostrada dels morts no exempta de vestigis de la celebració internacional de Halloween. La festa de Tots Sants és tradicionalment també un homenatge a l'inici de la foscor in crescendo, un descens en la il·luminació que es considera màgic en assenyalar la connexió entre el món dels vius i el dels morts. Aquest relat no està gaire allunyat de la tradició nord-americana que, com la catalana, prové dels celtes. Si bé la tradició a casa nostra és un homenatge als avantpassats, la seva singularitat és que va acompanyada de molta teca, especialment de panellets i castanyes, i són dies de cuina, també amb infants, i no de llaminadures i caramels com passa a l'altra banda de l'Atlàntic. Per animar aquesta festa i deixar de banda l'abundant sucre de les llaminadures, és una gran idea jugar amb les criatures a elaborar divertides i terrorífiques propostes que, a més de fer-los riure, els ompliran d'energia.

Aquesta castanyada, a les reunions familiars o d’amics on el Procés ha deixat un buit immens en les converses, es va acabar parlant o bé de l’horror de menjar les castanyes mentre et ventes perquè fa una calor de boig, o bé de la discussió entre els tradicionalistes que odien Halloween i els que es deixen endur per l’entusiasme de les criatures fent el trick or treat a les cases del barri.

En el dia de Tots Sants, el cementeri de Palma s'ha omplert de gent i de flors. El sol ha picat fort durant tot el matí, i els visitants cercaven ombra, on fos. Els ciutadans han aprofitat per tenir alguns moments d'intimitat amb els seus difunts, a qui aquest dimecres, 2 de novembre, se'ls dedica el dia: és el Dia dels morts. Roses, clavells, corones de flors diverses, crisantems... Els colors vius i el perfum de flors fan més agradable aquesta trobada estranya entre la mort i la vida.

Banderes republicanes, clavells, roses, abraçades. Fotografies antigues de joves somrients i lluïssor als ulls, llum que van apagar les bales dels botxins durant la Guerra Civil. Gairebé 200 persones persones s'han reunit aquest primer de novembre, dia de Tots Sants, al Mur de la Memòria del cementiri de Palma. Amb motiu de la troballa de les restes d'Aurora Picornell i segurament les de les Roges del Molinar, Memòria de Mallorca ha promogut una ofrena floral a les víctimes del franquisme. En l'acte hi han estat presents la filla i netes d'Ignasi Picornell, germà d'Aurora; també hi era Magdalena Nebot, fundadora de Memòria de Mallorca i víctima de la repressió, entre altres afectats per la "massacre", en paraules d'alguns presents a l'homenatge.

La mort, en la vida de Tessa Harry, va arribar de manera inesperada. "Estàvem fent esport i el meu company, en Josh, va patir una mort sobtada. Tenia 28 anys i jo 30". Feia sis anys que estaven junts i s'havien de casar. L'Aleix, el marit de Montse Clotet, va patir un càncer amb 41 anys que en pocs mesos va fer metàstasi. "Ella i jo venim d'històries diferents que van acabar igual", resumeix la Montse. La mort és un tema tabú a la nostra societat i encara més el que ve després, el dol: "Tothom vol que tot passi de pressa i tornis a ser la d'abans", lamenten. Però elles s'han proposat capgirar-ho: volen que el dol sigui visible per poder passar-lo "de manera sana".

“Sens jo, res parlaria de la meitat que em manca”, escrivia el poeta palmesà Joan Alcover l’any 1909, al poema Desolació. Pres el vers de l’autor, que escrigué per plànyer el record dels seus quatre fills morts (només va sobreviure Pau, el més petit), les paraules ens interpel·len: de tots és responsabilitat guardar record i parlar (per bé o per mal) d’aquells que ja no hi són. Dia 2 de novembre és el Dia dels Difunts, un context adient per recordar homenots i donasses enterrats als nostres cementeris, o esglésies. No són pocs; en aquestes tres pàgines que venen, idò, n’hi ha just una petita selecció.

Abans de la globalització i d’apuntar-nos al Halloween anglosaxó, al llarg de segles a les Illes Balears hem compartit rituals relacionats amb la mort –molt marcats per la religió–, costums i pràctiques amb els quals s’acomiadava el difunt, i pors i llegendes vinculades al Més Enllà. Repassam algunes d’aquestes tradicions illenques quan som a punt de celebrar, com cada primer de novembre, la festivitat de Tots Sants, dedicada a aquells que ens han deixat.