En arribar aquestes dates és habitual fer balanç tot buscant allò que ha estat més impactant, destacat o trencador. També en el món de la ciència, on el més habitual és que els nous coneixements es recolzin en els vells i obrin la porta a d’altres que tan sols s’intueixen. És així com s’avança fins que, de sobte, algú sap veure un concepte trencador o un desenvolupament que ho canvia tot. El 2022 no ha estat cap excepció a aquesta norma no escrita. Els resultats obtinguts han estat d’extraordinari valor en tots els casos i, en alguns, poden significar l’inici de temps nous de recerca en biomedicina, astronomia i salut mental. I en intel·ligència artificial, per descomptat. Fem-ne un repàs.

Prova superada. La nau Orion de la missió no tripulada Artemis I ha amarat aquesta tarda a l'oceà Pacífic, a prop de l'illa mexicana de Guadalupe, davant les costes de la Baixa Califòrnia, a les 18.40 hores (a Catalunya). L'horari i ubicació prevista per la NASA, que tanca així amb èxit el seu projecte de tornar a la Lluna 50 anys després de l'últim viatge, acreditant que compta amb un sistema segur. La NASA farà una conferència de premsa aquest diumenge a les 21.30 h per explicar els detalls de l'operació, que podeu seguir en directe al vídeo de sota. Ha estat una missió preparatòria per tornar-hi a enviar astronautes el 2025, entre els quals hi hauria la primera persona no blanca i la primera dona que trepitjarien la Lluna. De fet, aquestes missions són un pas més cap al gran objectiu de l'agència aeroespacial nord-americana, que va més enllà i encara no té data: enviar humans a Mart.

"Houston, tenim un nou rècord”. Amb aquest joc de paraules les xarxes socials de la NASA han anunciat aquesta matinada que la càpsula Orion acabava de batre el rècord de distància de la Terra de cap nau capaç de transportar humans. En aquesta missió, però, encara no hi van persones, sinó tres maniquins, un parell de peluixos i centenars de pins de Snoopy. L'Orion ha superat així l'Apol·lo 13, que després de patir una explosió i una avaria va haver de tornar precipitadament a casa. Com explica la NASA: “L'Orion va ser dissenyada per portar humans més lluny que mai a l'espai i tornar-los a la Terra de manera segura”. L'objectiu és establir una base a la Lluna com a pas previ per arribar en un futur a Mart.

Sis dies després del llançament des del centre espacial Kennedy de Florida de la missió Artemis I, la nau Orion ha entrat aquest dilluns en l'òrbita lunar. El somni de tornar a la Lluna amb una nau tripulada per humans més de cinquanta anys després de l'últim allunatge és, doncs, una mica més a prop.

No acostumo a emocionar-me amb les notícies de les vuit del matí, de manera que em vaig sentir obligat a explorar les causes de la llagrimeta que s'obria pas entre lleganyes en sentir la veu de Derrol Nail que feia: "Ens enlairem tots junts, de nou cap a la Lluna, i més enllà". Nail és el comentarista de llançaments de la NASA, que dimecres passat a la 1.47 de la matinada, hora de Florida, 7.47 hora catalana, acompanyava amb aquestes paraules la ignició de l'Artemis 1, el coet espacial més potent de la història de la humanitat. És la primera etapa, no tripulada, d'una missió que té com a objectiu "dur la primera dona i la primera persona negra a la Lluna", "posar les bases per enviar astronautes a Mart" i "inspirar una nova generació d'exploradors".

Semblava que tot estava pendent només de les condicions meteorològiques, amb una tempesta descarregant mar endins a la costa de Florida. Els problemes detectats fa només sis dies, dilluns, amb una vàlvula del motor número tres i una fissura al tanc d’hidrogen líquid, estaven aparentment resolts. Res feia pensar en un altre imprevist fins unes tres hores i mitja abans de l’enlairament de l'Space Launch System (SLS), l’enorme coet de la NASA que ha de transportar la nau Orion en el seu viatge orbital a la Lluna. Però en aquell moment la missió es va tornar a avortar. La causa va ser, de nou, l’hidrogen líquid. Ara els tècnics es plantegen donar-se més temps i a hores d'ara sembla pràcticament descartat que el proper intent de llançament es faci dilluns o dimarts vinent, tal com ha indicat la NASA aquesta mitjanit. Tot indica que es podria posposar fins a l'octubre.