Què hauria passat si el terrorista Younes Abouyaaqoub, el conductor de l'atemptat de les Rambles, no hagués arribat mai al carrer Pelai? El director i dramaturg Josep Julien viu a prop de Subirats, on el jove de Ripoll "va ser abatut com un gos en una vinya on jo solc anar a passejar per oxigenar-me". Aquell trauma –les formacions paramilitars que es movien al carrer de casa, ells estirats a terra mentre la televisió retransmetia el terror– va fer-li plantejar algunes preguntes sobre aquell noi i el van conduir a temes com "la pietat, les segones oportunitats, la possibilitat de redempció, l'odi i l'amor com a motors que ens porten a extrems paradoxals", explica. El resultat és Bonobo, un espectacle que va guanyar el Premi Quim Masó i el Premi SGAE Jardiel Poncela, i que s'estrena a El Canal de Salt divendres i al Teatre Nacional del 24 de novembre al 4 de desembre. L'obra es planteja com una road movie, una fugida protagonitzada per un jove radicalitzat (Moha Amazian) que fa un gir inesperat gràcies a la noia que coneix en una gasolinera (Neus Ballbé).

La mentida és com el polsim de neu amb què comença una allau. Si no és per a immediatament acabar destruint tot el que troba al seu pas. No sabem quines van ser les primeres mentides de Jean-Claude Romand quan era petit, però sí que coneixem la que donaria lloc a la destructora allau que va començar quan estudiava medicina. Després ja no va poder parar. Fugint de la realitat, va encadenar una darrere l’altra mentides més i més grans que involucraven la seva família i tot el seu entorn. I quan l’allau va estar a punt de fer-se visible a ulls de tothom, va decidir acabar amb tot. Va matar la seva dona, els seus dos fils i els seus pares. 

Després d’un any de traspàs pels efectes de la pandèmia, la normalitat torna a les arts escèniques. I al Temporada Alta això vol dir una programació atapeïda (107 espectacles), plena de produccions pròpies (21), amb un rècord d’autoria catalana (70 espectacles), estrenes a Catalunya (39) i, en especial, un catàleg d’obres internacionals exuberant, farcit d’artistes de primera divisió. “La programació que us proposem és bèstia”, admet el director, Salvador Sunyer, que en destaca sobretot el suport als artistes del país, amb una barreja de consolidats i gent jove, i l’aposta pels internacionals. “Ens podem trobar, amb tantes crisis, que no hi hagi un relleu natural, i ens sembla important que hi sigui”, defensa. El suport a la creació local és un dels eixos centrals del festival, per això l’adaptació de L’adversari d’Emmanuel Carrère, dirigit per Julio Manrique, amb Pere Arquillué i Carles Martínez, inaugurarà el festival el 7 d’octubre. S’allargarà fins al 12 de desembre, després de 193 funcions.