És el primer antibiòtic creat en tres dècades i podria ajudar a combatre l'augment global d'una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en auge al món. La gepotidacina, un antimicrobià aprovat per fer-se servir per a les infeccions del tracte urinari, ha demostrat tenir capacitat per controlar el Neisseria gonorrhoeae, el bacteri causant de la gonorrea. L'any passat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va destacar que l'origen de la gonocòccia és un patogen prioritari per a la comunitat científica tant per la seva ràpida expansió com perquè és capaç d'esquivar els efectes antibiòtics del tractament de primera línia amb cefalosporines, macròlids (com la famosa azitromicina) i fluoroquinolones. Només l'any passat, la gonorrea va provocar 82 milions de casos nous en persones d'entre 15 i 49 anys al món.

Màxim històric d’infeccions de transmissió sexual (ITS) a Europa, amb una expansió més ràpida i més clara de la gonorrea i la sífilis. Fa una dècada que les notificacions creixen “significativament” arreu de la regió, segons una sèrie de quatre estudis liderats pels centres de recerca sobre el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i ITS del campus Can Ruti i publicats a The Lancet. Un augment que es dona de manera heterogènia. Els territoris del nord (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i el Regne Unit) i l’oest (Bèlgica, Suïssa i Holanda) tenen unes taxes de diagnòstic més elevades; per sobre dels 300 casos per cada 100.000 habitants en el cas de la clamídia, per sobre dels 40 en el de la gonorrea i dels 15 en el de la sífilis. Espanya forma part del grup de països del sud i és el segon de la zona, per darrere de Malta, que registraria els valors més elevats: 38 casos per cada 100.000 habitants de clamídia; 22 de gonorrea i 10 de sífilis.

“Surt com vulguis, però no surtis sense condons. És l’única manera de protegir-te del VIH i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)”, diu la darrera campanya de Sanitat per conscienciar sobre l’embranzida de contagis de clamídia, gonorrea i sífilis que es viu a l’Estat. Des de fa una dècada, les infeccions bacterianes que s’encomanen sexualment no fan més que créixer i les Balears no en són una excepció: només l’any passat es varen notificar 664 casos de sífilis i gonorrea, juntament amb 110 de VIH. L’ús del preservatiu continua sent la principal recomanació de les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi –prevé el 90% de les ITS–, però la barrera de làtex no és infal·lible, sobretot si s’utilitza malament –sovint s’associa a l’ejaculació i no es posa fins al final de les relacions sexuals– o està absent durant el sexe oral. 

“Surt com vulguis, però no surtis sense condons. És l’única manera de protegir-te del VIH i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)”, diu la darrera campanya de Sanitat per conscienciar sobre l’embranzida de contagis de clamídia, gonorrea i sífilis que es viu a l’Estat. Des de fa una dècada, les infeccions bacterianes que s’encomanen sexualment no fan més que créixer i les Balears no en són una excepció: només l’any passat es varen notificar 664 casos de sífilis i gonorrea, juntament amb 110 de VIH. L’ús del preservatiu continua sent la principal recomanació de les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi –prevé el 90% de les ITS–, però la barrera de làtex no és infal·lible, sobretot si s’utilitza malament –sovint s’associa a l’ejaculació i no es posa fins al final de les relacions sexuals– o està absent durant el sexe oral. 

Quaranta anys després de les primeres infeccions pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), la ciència ha proporcionat antiretrovirals que fan indetectable i intransmissible el patogen i, per tant, que permeten cronificar la malaltia i que l'afectat faci vida completament normal. També s'han dissenyat fàrmacs que es prenen diàriament per prevenir el risc d'infecció, la profilaxi preexposició (PrEP), o que es poden administrar en les primeres 72 hores des de l'exposició al virus per evitar que es produeixi la infecció (en aquest cas, profilaxi postexposició). Totes aquestes estratègies de prevenció i tractament han fet caure en general la xifra de casos de VIH, i Catalunya no és una excepció: el 2021 es van detectar 344 diagnòstics, un 20% menys que en el mateix període del 2020, segons dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i SIDA de Catalunya (CEEISCAT).

En diuen l’epidèmia fantasma. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) com la clamídia, la sífilis o la gonorrea causen més d’un milió de contagis al dia al món, però acostumen a passar desapercebudes. Perquè no donen símptomes, perquè no es busquen de forma rutinària i perquè, culturalment, patir-les encara s’associa a la promiscuïtat, de manera que fomenta l’estigma i reforça el sentiment de culpa. Però silenciar-les no les fa desaparèixer. I ni tan sols el covid, que va enfonsar la detecció de pràcticament totes les malalties i va paralitzar la vida de mig món amb restriccions a la mobilitat i la interacció social, ha aconseguit aturar la seva propagació. Tampoc a Catalunya. El febrer del 2020 l’atenció primària detectava 537 contagis per cada 100.000 habitants i el juny del mateix any, passat el confinament, la taxa només va caure un 20%. Tot i que les visites mèdiques se'n van ressentir, el descens queda lluny del que van experimentar la resta de malalties que es diagnostiquen al primer nivell assistencial, que va ser d’entre el 35% i el 50%.