La magnitud d’una catàstrofe natural la determina els estralls que causa i les dificultats de reconstrucció, però els estralls estan directament relacionats amb la fragilitat del sistema contra el qual impacta la tragèdia. Fragilitats territorials i fragilitats de l’organització dels serveis públics.

S’ha especulat molt aquests dies, arran de la tragèdia de la DANA al País Valencià, sobre quina és l’Administració competent per posar-se al capdavant, sobre la necessitat que el govern de l’Estat declari l’estat d’alarma o l’"emergència nacional". Mentre el president Mazón defensa amb zel les seves competències sense deixar paradoxalment de centrifugar les culpes cap a l’Estat, Feijóo demana que sigui el ministeri de l’Interior el que assumeixi la gestió i Sánchez es mou amb la declaració de zona catastròfica per tenir un títol que l’habiliti per agilitar les ajudes econòmiques que d’ell depenen.

Els episodis extrems de pluges poden ocasionar tempestes torrencials, amb la caiguda d'una gran quantitat de litres en poc temps, que generen greus danys materials i humans, com s’ha pogut comprovar desgraciadament aquesta setmana amb la DANA, que s’ha cobrat, de moment, més d'un centenar de víctimes mortals, sobretot al País Valencià. Davant un episodi extrem de pluja, com cal actuar? La principal recomanació és no sortir de casa ni fer cap desplaçament, sigui caminant o amb cotxe, ja que els cotxes poden flotar amb poca aigua i ser arrossegats amb facilitat. Confinar-se, doncs, és essencial per salvaguardar-se del temporal. Si en aquell moment no sou a casa, Protecció Civil aconsella refugiar-se a l'edifici més proper.

Quan aquest diumenge els veïns d'Alcanar van saber que s'havien de confinar pels aiguats van rebre una alerta al telèfon amb la qual ja estaven familiaritzats. Dos mesos enrere, van viure exactament el mateix: el mòbil va fer un so estrident i va aparèixer un text de Protecció Civil. Aquest cop, era un simulacre. "Atabala i espanta", admet la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany. "Per això, és important que ho hagis viscut abans i ho hagis après a gestionar. Si vols que marxi el so, has de clicar acceptar. Abans, però, has de llegir el missatge, si no no serveix de res". El missatge apareix com si fos "una pantalla emergent, que no s'assembla en res a cap aplicació, i atura tot el que estàs fent". Per tot plegat, i més si el reps en una situació de risc, és "molt important familiaritzar-s'hi". Entre simulacres i situacions reals, a Catalunya ja s'ha activat aquesta alerta 12 cops.

Protecció Civil ha publicat alguns aclariments sobre què està permès fer durant la fase 1 del desconfinament, que permet trobades de fins a 10 persones o que les terrasses dels establiments de restauració puguin obrir a la meitat de la seva capacitat. A continuació podeu trobar una selecció de les preguntes i les respostes sobre la fase 1. El document complet es pot consultar en aquest enllaç.

Encara és molt aviat i ningú sap del cert què passarà amb la pandèmia del covid-19 d'aquí un mes o dos. Però el departament d'Interior estudia diversos escenaris de desconfinament que es podrien aplicar quan arribi el moment oportú. Les decisions es prendran en funció de com avanci el coronavirus a Catalunya i a la resta de l'Estat, perquè de moment les competències estan centralitzades en el govern espanyol, que és qui té l'última paraula per fixar les dates i les mesures. Tot i això, Protecció Civil de la Generalitat ja treballa en diferents propostes, que sempre preveuen més d'una opció, que es podrien començar a posar a prova en les pròximes setmanes si l'evolució del virus hi acompanya.

Portem cinc dies d'estat d'alarma i els Mossos d'Esquadra continuen posant moltes denúncies a gent per saltar-se, amb qualsevol excusa, el confinament. "O tots ens solidaritzem per tancar les cadenes de contagi o tindrem un problema de cara al futur", ha assegurat l'intendent dels Mossos d'Esquadra Josep Antoni Saumell, que ha comparegut juntament amb Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil, per resoldre els dubtes dels ciutadans.

Una dona està ingressada en estat greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona per la caiguda d'un llamp a Sant Antoni de Vilamajor. Segons ha informat Protecció Civil, la dona, de 43 anys, ha quedat ferida pel llamp i ha sigut atesa pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que l'ha traslladat a la Vall d'Hebron amb pronòstic greu.

Les tres espeleòlogues catalanes atrapades a la cova de Cueto-Coventosa, a Cantàbria, ja han sortit de l'interior de la gruta. Havien de sortir diumenge a la tarda però, al no fer-ho, tres equips especialitzats van engegar la recerca en un entramat de galeries interiors de més de 35 quilòmetres. Les tres dones, d'entre 40 i 50 anys, estan en "bon estat" tot i que "cansades", segons han comunicat els serveis d'emergència de Cantàbria i ha confirmat l'alcalde del municipi d'Arredondo, Leoncio Carrascal.

El so de les sirenes que alerten de risc químic ressonarà, aquest matí de dijous, per 38 municipis catalans. Protecció Civil farà avui, a partir de les deu del matí i fins a pocs minuts abans de la una del migdia, una prova amb 86 sirenes adscrites al Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya, el Plaseqcat. Les alertes, que sonen així, consten de tres senyals ondulants d'un minut de durada separats per silencis de cinc segons. Per saber que ja s'ha acabat el risc químic la població sentirà el so de final d'alerta, un senyal continu de 30 segons de durada.

Protecció Civil ha identificat aquest diumenge tres víctimes mortals més de l'atemptat de Barcelona. Una d'elles és el nen australià de 7 anys, segons ha confirmat el departament d'Interior de la Generalitat. El nen s'estava a Barcelona amb la seva mare, que va quedar ferida en l'atemptat i està ingressada en un centre hospitalari. El pare del nen va arribar ahir a la ciutat i, acompanyat per psicòlegs i professionals de suport emocional, es va dirigir a l'Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia, a l'Hospitalet de Llobregat, per identificar el seu fill. Així, ja són dos els menors morts i identificats en l'atropellament. El primer era un nen de 3 anys veí de Rubí.

Un seguit de ruixats i tempestes ha començat a afectar des d'aquesta matinada diversos punts de la costa i del prelitoral central, i en menor mesura també alguns sector del Pirineu. Les tempestes més fortes han descarregat en dues etapes al Baix Llobregat i al Barcelonès, on en alguns moments la pluja fins i tot ha anat acompanyada de calamarsa i pedra petita, i també de llamps. Protecció Civil de la Generalitat ha informat d'una sèrie de consells pràctics a seguir per evitar, precisament, riscos en una tempesta amb llamps. En repassem 10.