La imatge dels camps amb llargues fileres d’arbres perfectament alineats i farcits de taronges sense que ningú les culli és difícil de pair. Les taronges més madures van caient a terra i es van podrint sense que el pagès en tregui cap profit. I, de fons, la mateixa cantarella: surt més a compte importar les taronges de Sud-àfrica que menjar-se les d’aquí. Però ¿això és realment cert?

“Benvinguts a la vall dels Tarongers”, anuncia un cartell de benvinguda situat a la rotonda d’entrada a Sóller. El veuen centenars de visitants i també residents quan arriben al municipi diàriament i, encara que hi ha indrets on produeixen més taronges, el lema no és en va. La xifra més antiga que forma part de la memòria col·lectiva dels sollerics, quant a producció de taronges, data del segle XIX i documenta que el municipi produïa en aquells moments més de 10 milions de quilos de cítrics a l’any, però la realitat actual és molt diferent.

Durant molts de segles Sóller fou una illa dins d’una illa. Parapetat rere la imponent serra de Tramuntana, el seu aïllament es trencà el 16 d’abril de 1912 amb la inauguració del seu famós tren, una línia de 27 quilòmetres fins a Palma, obra de l’enginyer Pere Garau. Fins aleshores els sollerics estaven més d’un dia per pujar i baixar, a peu o amb someres, els sinuosos camins del coll de serra d’Alfàbia. Amb motiu, deien que els resultava més ràpid anar a França que a Palma. A uns 450 quilòmetres de distància, el país gal marcaria la història del poble mallorquí gràcies a la taronja, el seu producte estrella, amb fira pròpia per primavera des de fa uns anys.

El passat 25 de maig la Unió Europea va aprovar a instàncies d'Espanya una proposta que obligaria els importadors de cítrics a vendre el seu producte amb un tractament de fred per tal d'evitar qualsevol plaga. La norma va entrar en vigència el passat 14 de juliol, però, tot i això, just coincidint amb l'inici de temporada a l'hemisferi sud, la setmana passada es van interceptar set carregaments de taronges i mandarines de Sud-àfrica infectades de les conegudes com a arnes falses i de la taca negra.