Les practicants més veteranes d’aquest esport recorden com molts homes es reien d’elles. Ara, aspiren a ser olímpiques. No queda gaire clar quan va néixer l'nzango. Sembla que les seves arrels les trobem en diferents escoles per a nenes de diverses regions del nord de la República Democràtica del Congo, quan aquesta terra encara era controlada pels belgues. El govern de Bèlgica, mentre intentava amagar el genocidi que va cometre durant dècades en un país del qual saquejava les riqueses naturals mentre sembrava dolor, permetia a moltes congregacions religioses gestionar centres educatius. En moltes d'aquestes escoles hi havia conflictes, ja que les tradicions locals no sempre encaixaven amb les idees dels capellans. Durant els anys 50 i 60, per exemple, un dels debats entre els professors era què calia fer amb la música i els balls nadius. Els congolesos viuen cantant i ballant. A molts capellans, en canvi, no els agradaven aquests costums i prohibien molts balls entre els nens. Les nenes, en canvi, jugaven ballant a l’hora del pati.