Una bona amiga, professora, m’envia una de les preguntes de matemàtiques de les proves de competències bàsiques. Són unes proves que es fan a quart d’ESO per avaluar si els estudiants han “assolit” els mínims coneixements que se’ls hauria d’exigir per edat. Una de les preguntes comença amb aquest enunciat: “En Mario té 7 anys. Dissabte a les 21.00 h els seus pares han detectat que té febre. Des d’aleshores, li han pres la temperatura diverses vegades. El gràfic següent mostra en quines hores ho han fet i la temperatura obtinguda”.

La competència lingüística dels alumnes de les Balears ha empitjorat en els darrers anys. L’ARA Balears n’ha parlat amb una desena de professionals de l’educació i la lingüística, que confirmen el deteriorament tant de la capacitat oral com escrita. “A primer d’ESO hi ha alumnes que no saben escriure i altres als quals els ve just llegir i han passat per Primària sense problemes”, explica Tonina Siquier, professora de Biologia a l’IES Sineu. Els mestres de Primària, però, no són els responsables d’aquesta regressió lingüística. “En 23 anys que fa que som mestra no s’ha modificat gens la forma d’ensenyar a llegir i a escriure, però sí que és cert que ara nosaltres ja ens trobam amb nins d’Infantil que venen amb mancances greus i mai vistes”, assenyala Poli Sansó, docent al CEIP Sa Torre. Els casos més greus que ha detectat són d’infants que xerren amb una paraula, que assenyalen amb gestos perquè no saben el nom del que tenen davant i que empren paraules incompletes.

El mestre de pel·lícula de Hollywood –com el Robin Williams d’El club dels poetes morts o la Michelle Pfeiffer de Ments perilloses– no es correspon massa amb la realitat. Les grans obres cinematogràfiques ens mostren com un heroi el professor solitari, i ens expliquen l’èxit o el fracàs de l’alumnat depenent dels trets personals, les habilitats o la vocació d’un únic docent. El problema amb aquestes pel·lícules, tanmateix, és que mentre els personatges principals tenen molts èxits amb els seus alumnes gràcies a la seva creativitat i compromís, veiem com els de les aules contigües –i fins i tot l’escola sencera– sovint trontollen, caminen cap al fracàs i molt poques vegades es beneficien de la brillantor que tenen a l’aula del costat. No és estrany que aquesta visió sorgeixi en un món de culte a històries d’herois valents i de superació personal. 

Els resultats de les proves d’avaluació de 4t d’ESO fetes a Catalunya al març, que s’han fet públics aquesta setmana, són dolents. I cal dir-ho sense embuts. Ho són en les xifres del 2022, i ho són en l’evolució dels darrers anys. Seria bo ser-ne conscients i actuar en conseqüència. No per tirar-nos els plats pel cap, ni per identificar un únic factor com a responsable. Però de cap manera podem caure en el cofoisme, i cal actuar. Un país que es vol desenvolupat i inclusiu ha de centrar importants esforços i recursos en millorar el nivell educatiu de la població. I sobretot, insistir en tancar bretxes.