Només cinc instal·lacions van generar una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle industrials d’Espanya entre el 2007 i el 2022. Aquestes grans contribuïdores a l’emergència climàtica van ser quatre centrals tèrmiques de carbó i una siderúrgica. A més, també van estar en el rànquing de les majors emissores d’alguns contaminants de l’aire nocius per a la salut humana i el medi ambient, com les partícules en suspensió PM10, els òxids de nitrogen (NOx) i els òxids de sofre (SOx). Però aquesta fotografia ha canviat en els últims anys amb el progressiu abandonament de la crema de carbó, i les tèrmiques de gas natural, les refineries de petroli i les siderúrgiques encapçalen el nou rànquing de les indústries més contaminants.

Quaranta mil tones de gas metà expulsades de manera accidental en un sol dia, el 17 de desembre del 2021. I literalment perdudes. Va passar en una plataforma petroliera al golf de Mèxic propietat de Pemex, el gegant mexicà dedicat a l’extracció i explotació d’hidrocarburs en aquest país. La troballa va ser gairebé casual. Va tenir la virtut, però, de destapar una situació que és molt més freqüent del que es pensa i que es repeteix massa sovint en estacions d’extracció de petroli i gas repartides arreu del planeta. El metà és un gas d’efecte hivernacle responsable d’almenys un terç de l’escalfament global. El seu efecte en l’atmosfera pot arribar a ser fins a 80 vegades superior al del diòxid de carboni en el curt termini, per bé que molt inferior en el llarg. El descobriment de la gegantina fuita va ser possible gràcies a investigadors de la Universitat Politècnica de València dirigits pel catedràtic Luis Guanter, que justament desenvolupen metodologies per a la detecció de metà amb imatges de satèl·lit.