L’Ajuntament de Pollença ha reforçat les seves accions davant la proliferació de fondejos incontrolats i embarcacions abandonades a la Badia de Pollença. El Consistori ha impulsat la II Jornada de neteja de residus voluminosos dins el Projecte de conscienciació i recuperació ambiental del litoral pollencí, amb la col·laboració d’Adalmo com a gestor autoritzat i d’un equip de bussejadors professionals. Durant la jornada s’han retirat blocs de formigó, rodes, cadenes i boies, entre altres materials.

El Govern ha dictat una resolució per impedir que els amarraments concedits per a l'ús particular als ports de gestió autonòmica es puguin utilitzar amb finalitats lucratives, com ara el lloguer turístic d’embarcacions privades. La mesura s’adopta davant l’entrada en vigor de la resolució estatal que permet a embarcacions d’esbarjo privades canviar temporalment el seu ús a comercial, i en exercici de les competències exclusives que ostenta la comunitat autònoma sobre el domini públic portuari.

Cada cop són més els propietaris d’embarcacions que demanen un amarrador públic als ports de Menorca. Segons dades de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), gestora del port de Maó, en els set primers mesos d’enguany s’han registrat 72 sol·licituds d’amarrador per a barques de fins a vuit metres d’eslora, només dotze peticions menys que les que hi va haver en tot el 2022. A Maó, hi ha 622 amarradors de gestió directa i 1.078 de gestió indirecta, i la llista d’espera s’eleva fins a les 250 persones.

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat els plecs del concurs de gestió d'amarradors per a embarcacions de lloguer en el moll de la Llotja (Palma), que incorpora mesures ambientals de compliment obligatori. L'Autoritat Portuària ha explicat en un comunicat aquest dijous que l'objectiu és donar una resposta a l'atorgament d'una concessió administrativa per a la gestió i explotació de punts d'amarrament per a embarcacions de lloguer dins el domini públic portuari.

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears ha aprovat els plecs del concurs per a la gestió i explotació d'una instal·lació nàutica a la ribera nord del port de Maó. Es tracta d'una superfície d'explotació de 55.200 metres quadrats de mirall d'aigua, en els quals s'ubiquen diversos pantalans amb els seus corresponents trens de fondeig per a l'amarrament de 391 embarcacions recreatives de fins a 20 metres d'eslora. La superfície en terra és de 1.751,40 metres quadrats i inclou molls, zones d'accés als pantalans i una edificació.

En els pròxims quinze anys no es podran construir nous ports esportius de gestió autonòmica i no es podran ampliar els existents. Aquesta és una de les principals mesures que recull el Pla General de Ports de les Balears, que ha aprovat aquest dilluns el Consell de Govern. És un document que, segons ha apuntat el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, gaudeix d'"un ampli consens" amb el sector nàutic i les administracions implicades. "És una fita històrica", ha remarcat.

Aconseguir un amarrador base –no temporal– a algun dels ports públics que gestiona el Govern no és tasca fàcil. L’Executiu és responsable d’un total de 3.481 entre places en trànsit i places base, totes ocupades i amb llistes d’espera que acumulen 5.517 persones en total. Els municipis que lideren l’espera són Pollença (871 persones); la Colònia de Sant Jordi (739); Sóller (707); Sant Antoni (500) i, finalment, Ciutadella (401). Per tenir un lloc on fondejar la barca, els sol·licitants han d’esperar 24,5 anys de mitjana, ja que hi ha indrets on les sol·licituds per obtenir plaça es remunten a l’any 1989, fa ja 33 anys.

L'associació menorquina d'empreses nàutiques (ASMEN) ha sol·licitat a l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) l'adjudicació dels amarradors buits que gestiona al port de Maó.