El Festival de Cap Roig és el primer de l'Estat que programa Mika en dues edicions consecutives, i això es va notar en el concert que l'artista libanès va fer diumenge a la nit. En un escenari conegut, Mika va voler estar encara més a prop del públic, i no va dubtar a improvisar per fer-ho: va ser el rei cantant Underwater dret damunt una butaca mentre tothom el seguia reverencialment assegut en les seves localitats i cantava a les seves ordres. Tret de l'home que li va cedir amb gust el seient, un tal Jaume. En la recta final, quan l'artista començava a atacar Happy ending, esperonat per la confiança, va voler llançar un consell per a aquesta i totes les nits: "Quan la vida és una merda, balla".

Mika ho va fer tot dissabte a la nit per ficar-se el públic de Cap Roig a la butxaca: va començar el concert amagat entre el públic i amb un “Bona nit”. Més endavant va tornar entre els espectadors per cantar un dels seus grans èxits, Big girl (you are beautiful), i durant tot el concert va parlar una convincent barreja d’espanyol i italià. I per reblar el clau, va fer pujar una fan a l’escenari perquè l’ajudés a dir en català que havia arribat a Calella de Palafrugell sense tenir-les totes de si podria fer el concert perquè havia tingut el covid per quarta vegada, i que volia que el públic cantés amb ell. Mika és generós amb els seus i, tot i que el seu esperit naïf i rosa ara podria semblar passat, el seu regne guarnit amb llums de colors vius i fonts escopint foc aguanta. “No som el que et penses que som. / Som d’or”, adverteix Mika a We’re golden, com si volgués treure pit i al mateix temps acollir sota la seva ala tots aquells adolescents que en algun moment s’han sentit discriminats.