El Govern ha presentat aquest dijous el Pla estratègic de benestar emocional i salut mental, amb l’objectiu d’abordar l’increment notable de patologies de salut mental, donant un major protagonisme a l’Atenció Primària i avançant cap a una assistència més propera, comunitària i integradora. La presidenta del Govern, Marga Prohens, acompanyada de la consellera de Salut, Manuela Garcia; del conseller d’Educació, Antoni Vera; de la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández; de la directora general de Salut Mental, Carme Bosch, i de la directora de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera, ha exposat el pla davant de les entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental a l’Arxipèlag. Un dels objectius és que, a l’octubre del 2026, tots els centres de salut de les Balears disposin d’un psicòleg.

L'aplicació d'electroxocs (teràpia electroconvulsiva) al cervell és un procediment tradicionalment controvertit que encara s’empra en el camp de la psiquiatria, tot i que d’una manera controlada i reduïda. La pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco, estrenada el 1975, mostra Randle McMurphy, personatge interpretat per Jack Nicholson, sotmès a una teràpia brutal, amb descàrregues que el fan convulsar amb força mentre nombroses persones l’aguanten. Tot plegat, amb ell despert i plenament conscient del que li fan. L’espectacularitat de les imatges va quedar en l’imaginari de tota una generació, que encara recorda el film en sentir parlar de la teràpia electroconvulsiva. Ara bé, poc té a veure amb la realitat actual. “És un minut, és efectiu i el pacient no se n'adona”, assegura Joaquín López, psiquiatre a l’hospital de Son Espases.

L’any 2024, a les Balears es varen registrar 1.020 ingressos psiquiàtrics involuntaris, més de la meitat dels quals (575) es van fer a Son Espases. Per darrere s’hi van situar Son Llàtzer, amb 190; l’Hospital de Manacor, amb 118; el d’Inca, amb 106; el Mateu Orfila, amb 19, i Can Misses, que va fer 12 ingressos d’aquest tipus. Segons els experts sanitaris consultats, aquesta xifra s’ha mantingut estable al llarg dels anys. El que sí que ha empitjorat és la gravetat dels problemes. La majoria dels ingressos es fan per quadres de psicosi. “Ara hi ha molts de brots psicòtics perquè hi ha molta gent que consumeix drogues sintètiques. La gravetat del que veim ha augmentat molt. Les unitats d’hospitalització, les de salut mental… estan totes plenes”, assenyala la supervisora d’infermeria de Psiquiatria a l’hospital de Son Llàtzer, Carme Canet.

Té 41 anys, és filla del famós psiquiatre Enrique Rojas Montes i lidera tant les vendes de llibres a tot l’Estat espanyol com els rànquings de Spotify amb el seu pòdcast d'autoajuda. S'ha convertit en la psiquiatra més coneguda de l'Estat i ja és un fenomen a les xarxes. Però qui és Marian Rojas Estapé, i a què es deu la seva fama?

A l'arxiu històric de l'Hospital de la Santa Creu-Sant Pau hi ha tot de carpetes on es llegeix "varones no existentes" i "hembras no existentes". Aparentment, són 381(199 dones i 182 homes) que constava que estaven ingressats el 1936 a l'Institut Mental de la Santa Creu, però que el 1939, quan van entrar les tropes franquistes a Barcelona, ja no hi eren. Què els havia succeït?

Catalunya viu una de les pitjors crisis de salut mental de la història. Gairebé una de cada quatre persones de més de 15 anys té malestar emocional i un 11% té depressió moderada o greu. També s'han incrementat els suïcidis i no s'havien vist mai unes dades tan elevades de catalans que han tingut conductes suïcides no letals, és a dir, d'ideació o intents de suïcidi. I a aquest context se li suma la falta d'especialistes com psicòlegs i psiquiatres, que és encara més greu a les zones rurals. La situació és especialment greu a l'Alt Pirineu i Aran, on el 2022 només hi havia tres professionals a jornada completa per atendre els menors en centres de salut mental infantil juvenil (CSMIJ) –que el 2023 passaven dels 600– i vuit per als centres d'adults (CSMA), amb reforços puntuals. Ara part de l'atenció als més petits ha passat a ser telemàtica per la falta d'especialistes. "Fa cinc mesos que al meu fill el visita per videotrucada un psiquiatre d'Andalusia. És una situació bastant surrealista", explica la Flors, que porta el seu fill al CSMIJ de Tremp.

Un vaixell al bell mig de París que funciona com a centre de dia per a pacients psiquiàtrics es mereixia un documental com En el Adamant, Ós d'Or de l'última Berlinale i que s'estrena aquest divendres. El nou film de Nicolas Philibert, el director de Ser i tenir, retrata el dia a dia del centre i dels seus pacients, deixant que parlin i s'expliquin amb naturalitat i força lucidesa.

El doctor Enric Álvarez (Barcelona, 1951) ha estat tota una vida vinculat a l’Hospital de Sant Pau. Hi va fer la carrera de medicina i després hi va treballar durant 47 anys. Quan es va jubilar, poc després del confinament, duia més d’un quart de segle com a cap del servei de psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. Álvarez, amb una tesi doctoral sobre la Predicció de resposta al tractament amb liti en depressió resistent, ha estat un admirat catedràtic de psiquiatria de la UAB durant moltes generacions d’alumnes. Amb la feina feta, ha publicat Morbo mentis, onze relats a partir d’experiències professionals sobre les diferents malalties mentals que han passat per la consulta pública. Ara gaudeix de les dues netes i del Barça, tot i que ha decidit no pujar a Montjuïc.

Un de cada deu joves d’entre 18 i 35 anys que han patit un primer brot psicòtic intenta suïcidar-se en els dos anys posteriors. Un estudi del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i del CIBER de Salut Mental, ha permès determinar els factors que fan que aquestes persones tinguin un risc més alt de suïcidi respecte a la resta de pacients amb aquest trastorn. El treball, publicat a la revista Psychiatry Research, és fruit d'un dels estudis més extensos del seu tipus portat a terme a Espanya. L’estudi ha seguit durant dos anys prop de 300 pacients atesos al programa d’estudi i tractament per primer episodi psicòtic de l’Hospital del Mar entre el 2013 i el 2020.

En arribar aquestes dates és habitual fer balanç tot buscant allò que ha estat més impactant, destacat o trencador. També en el món de la ciència, on el més habitual és que els nous coneixements es recolzin en els vells i obrin la porta a d’altres que tan sols s’intueixen. És així com s’avança fins que, de sobte, algú sap veure un concepte trencador o un desenvolupament que ho canvia tot. El 2022 no ha estat cap excepció a aquesta norma no escrita. Els resultats obtinguts han estat d’extraordinari valor en tots els casos i, en alguns, poden significar l’inici de temps nous de recerca en biomedicina, astronomia i salut mental. I en intel·ligència artificial, per descomptat. Fem-ne un repàs.

En les últimes setmanes s’ha fet públic un nou projecte de reforma de l’atenció psiquiàtrica a Catalunya que vol posar fi a les unitats hospitalàries de llarga durada, reduir els ingressos i acompanyar la sortida de més de dues mil persones. No s’ha fet públic encara com es materialitzarà aquest projecte, que començarà a finals d’any. 

Agents de la Policia Nacional van fer ingressar involuntàriament un home a l'àrea de Psiquiatria, seguint les ordres de les autoritats sanitàries, dissabte passat. Segons ha informat aquest dilluns el cos policial, els fets van ocórrer dissabte dematí quan van rebre la telefonada d'una mare al 091, en què advertia que el seu fill la tenia retinguda i no la deixava sortir de casa.

La Història que s’escriu en majúscules està formada per totes les històries que s’escriuen en minúscules, és a dir, les de les persones que formen aquest garbuix que anomenem societat. Per tant, es pot pensar que si no es coneixen totes les històries no es pot conèixer completament la Història. Això és especialment cert en casos com el del psiquiatre català Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d’Òlt, 1994). La seva història explica una part no explicada de l’herència de la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República Espanyola, i també de l’Europa de la primera meitat del segle XX. I ho fa, sorprenentment, a través de la psiquiatria. Però Tosquelles no es dedicava a la psiquiatria i prou. O, més ben dit, entenia la psiquiatria d’una manera oberta que l’entrellaçava amb l’organització política i la creació cultural.

Després de més de deu anys de discussions, aquesta setmana l’organisme més poderós de la psiquiatria als Estats Units ha afegit un nou trastorn al seu manual diagnòstic: el dol prolongat. La decisió suposa el final d’un llarg debat en el ram de la salut mental i orienta els investigadors i els professionals a considerar el dol intens com un mal que es pot tractar mèdicament en un moment en què moltes persones viuen aclaparades pel dolor d’una pèrdua.

Son Llàtzer ha creat una comissió interdisciplinària per identificar casos de violència masclista de dones ateses tant en aquest hospital universitari com al Joan March, segons ha fet saber aquest dijous el Govern. La mesura s'inclou en el Protocol d'actuació sanitària enfront de la violència masclista a les Balears, desenvolupat pel Servei de Salut l'any 2017.

L'àrea de Psiquiatria de l'Hospital d'Inca prepara la quarta edició del programa Temps de Nins, segons ha informat aquest dimecres el Govern. L'activitat té com a objectiu millorar les habilitats socials –comunicatives i educatives– dels infants i normalitzar el tractament de trastorns de salut mental.

El 1938, en plena Guerra Civil, els soldats republicans ingressats als serveis psiquiàtrics de l'exèrcit destinat a Extremadura van començar a fer teràpia amb prostitutes. Les dones s'havien quedat sense feina pel tancament dels prostíbuls i el cap dels serveis psiquiàtrics les va convèncer perquè formessin part de l'hospital: rebien els soldats als locals del prostíbul, conversaven amb ells i redactaven informes sobre les seves pors i fantasies sexuals. De sobte, les prostitutes exercien d'infermeres i s'havien convertit en una peça fonamental per a la teràpia dels militars. Va ser una de les moltes idees del psiquiatre Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d'Òlt, 1994). Més que posar el focus en els malalts, Tosquelles va centrar-se en els hospitals i els manicomis, convençut que si s'actua en les institucions les patologies individuals també troben cura.

L'addicció a les drogues esdevé per a molts un pou del qual és molt difícil sortir. Però aquest forat es fa encara més fosc i profund en el cas de les dones, quan la dependència dels narcòtics s'associa amb altres factors de vulnerabilitat com els trastorns mentals i la violència de gènere.

L'extrem anglès de l'Everton Aaron Lennon va ser detingut diumenge passat per la policia de Manchester i posteriorment va ser internat en un hospital psiquiàtric, segons ha informat aquest dimecres el seu equip. Lennon, de 30 anys, internacional en 21 ocasions amb la selecció absoluta d'Anglaterra, va ser arrestat sota la Llei de Salut Mental i traslladat a una clínica mental, on està "rebent atenció i tractament per la seva malaltia, relacionada amb l'estrès".