Per fora, el prestigiós Col·legi Montserrat de Barcelona sembla una escola com qualsevol altra. Per dins, és una altra història: abans de les vacances de Nadal, un reguitzell d’alumnes d’infantil feien classe asseguts, o drets, en un hemicicle de colors. És un dels ecosistemes, que no aules, que formen part de la "metàfora de Barcelona" on aprenen aquestes criatures, explica Montserrat del Pozo, superiora general de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Els diversos àmbits estan dedicats al mar, a una muntanya evocadora de Montserrat i a un bosc, que és l'espai més experimental. Tot plegat és fruit del Flow, el mètode pedagògic innovador que les Missioneres de Natzaret van començar a desenvolupar fa uns vint-i-cinc anys i en el qual les instal·lacions juguen un paper cabdal.

Tradicionalment, les setmanes prèvies a la Pasqua venien carregades de tragí a Mallorca. Qui més qui manco aprofitava el bon temps per emblanquinar tota la casa. Alguns, fins i tot, contractaven emblanquinadores i d’altres implicaven tots els familiars, especialment les dones, preparant graneretes, escales i una roca de calç que es tenia en remull en un recipient amb aigua calenta. Al final es tractava de complir dos objectius: d’una banda, fer visible per als veïnats que en aquella casa es feien les coses com toca i, per una altra, efectuar una tasca de desinfecció anual. “Amb tota la raó”, exclama Joan Pere Llinàs, gerent d’Unicmall, l’única empresa que actualment fabrica calç amb forn de calç a Mallorca. “La calç és càustica i fa de barrera contra els fongs, els bacteris i els àcars”, assegura Llinàs. I com que no hi ha temps que no torni, recorda com varen notar un increment de compres a partir de la covid, per part de gent que sabia pels padrins que la calç tenia propietats higièniques.

Barcelona és una ciutat líder en l'edificació en fusta: està en construcció el bloc d'habitatges de fusta més alt de Catalunya i d'Espanya, dels arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, promogut per l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). L'edifici, ubicat al carrer Lola Iturbe Arizcuren, al barri barceloní de la Verneda, té planta baixa i vuit pisos, un més que l'altre referent d'aquest àmbit, l'edifici cooperatiu dels Cirerers, impulsat per la cooperativa Celobert i el mateix IMHAB.

“Elaborar el prototip d’un moble requereix molts d’esforços i doblers. I si aquesta provatura no surt bé, comporta pèrdues. Intentar fer una peça de mobiliari a escala industrial és una operació que no està mancada de risc. Per això allò ideal seria que la indústria i els creadors anassin a mitges i se’n repartissin els beneficis”, assegura el president de la Federació Balear de la Fusta, Pedro Payeras.

Els adults solem perdre de vista el valor del joc. Us atureu un moment a definir-lo? El joc és l’única eina de què disposen els infants per entendre el món. Creiem que ho condensa molt bé en una frase l’autora de llibres sobre infància Heidi Britz-Crecelius, quan diu que “no hi ha res que els humans facin, sàpiguen, pensin, esperin o temin que no hagi estat assajat, experimentat, practicat o almenys anticipat a l'etapa del joc infantil”.

L'arquitecte Daniel Ibáñez (Madrid, 1981) té una relació llarga i profitosa amb l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). En la seva etapa d'estudiant va guanyar un dels premis que donava la institució i va poder estudiar un màster als Estats Units. Més endavant va exercir-hi de professor i investigador i ara hi torna com a director general, amb l'objectiu de "consolidar" localment, estatalment i internacionalment, com diu ell mateix, el caràcter pioner de la institució i potenciar els vincles amb empreses que volen innovar. Ibáñez, doctorat a la Universitat Harvard, manté el càrrec de consultor sènior al Banc Mundial i assessora governs i institucions internacionals sobre arquitectura i desenvolupament urbà amb fusta industrialitzada. En paral·lel a la seva arribada a la direcció, la presidenta del grup Sorigué, Ana Vallés, ha sigut elegida presidenta de l'IAAC i l'economista Andreu Mas-Colell, vicepresident. “En els pròxims anys tenim sobretot dues grans agendes: continuar donant aixopluc a una població creixent i al mateix temps fer-ho d’una manera que sigui ambientalment responsable. Qui no vegi els efectes del canvi climàtic és que està cec”, adverteix Ibáñez.