L'arribada de Donald Trump al tribunal de Manhattan, amb manilles o sense, la seva fitxa policial amb fotos de front i de perfil, la presa d'empremtes dactilars, i que li hagin de llegir els seus drets i els càrrecs dels quals se l'acusa. Són imatges molt potents, que no tenen precedents en els 247 anys d'història dels Estats Units, i que obren les portes a un escenari desconegut: què passa quan un expresident, que aspira a ser candidat, és imputat enmig d'una precampanya electoral?

Un home va ser detingut aquest divendres després d'haver entrat a la residència de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, i haver atacat amb un martell el seu marit, Paul Pelosi, de 82 anys. L'individu, que la policia ha identificat com David Depape, de 42 anys, va entrar a la casa, a la ciutat de San Francisco, i va atacar "violentament" l'home, que va haver de ser operat per una fractura al crani i diverses ferides greus a un braç i a les mans. Aquest dissabte, el portaveu de la política demòcrata, Drew Hammill, ha informat que Pelosi ha superat amb èxit l'operació i que els metges "esperen una recuperació total".

“La solidaritat americana és avui més important que mai, en un moment en què el món es debat entre l’autocràcia i la democràcia”. És el tuit que la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va publicar just aterrar a Taiwan, aquesta setmana. La seva controvertida visita a terra taiwanesa duu la bandera de la democràcia en el marc discursiu, però evidentment l’interès nord-americà per aquesta illa del Pacífic va molt més enllà: és la primera línia de defensa en la pugna amb la Xina per l’hegemonia global. També és, esclar, un territori d’alt valor geoestratègic per al futur de Washington, que mira amb recel el creixent expansionisme comercial i rearmament militar xinès.

Taiwan ha denunciat en les últimes hores que bucs i avions militars xinesos han tornat a traspassar la línia de l'Estret de Formosa (que funciona com a frontera no oficial entre els dos països) en un "possible atac simulat", que s'emmarca en les maniobres militars anunciades pel gegant asiàtic després de la visita a l'illa de la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi. En un missatge publicat al compte oficial de Twitter, el Ministeri de Defensa Nacional de l'illa assegura que l'objectiu d'aquesta simulació d'atac seria un "actiu d'alt valor", sense especificar-ne més detalls. Com a resposta, Taipei ha activat alertes i els sistemes de míssils terrestres i ha desplegat novament les patrulles aèries i navals, com ja va fer aquest divendres.

L'arribada de la portaveu de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, a Taiwan ha provocat una resposta potent, i previsible, de la Xina. El ministeri d'Afers Exteriors xinès ha advertit de "greus conseqüències" arran de la visita de Pelosi a l'illa. El president xinès, Xi Jinping, ha dit al president nord-americà, Joe Biden, que "qui juga amb foc es crema". La Xina està duent a terme exercicis militars amb simulacres de foc real i el fantasma d'un enfrontament militar creix.

Després del seu polèmic viatge a Taiwan, la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, s'ha dirigit a Corea del Sud, on aquest dijous ha refermat el compromís del Congrés nord-americà amb la desnuclearització de la península coreana. "Mantindrem els esforços dels dos governs per la desnuclearització i la pau a través de la cooperació internacional i els diàlegs diplomàtics", han apuntat des dels dos executius, que han reiterat que estan "preocupats" per "la greu situació en què el grau d'amenaça de Corea del Nord està augmentant". Als dos països els neguiteja el nombre rècord de llançaments de míssils realitzats aquest any per Pyongyang i els indicis sobre un nou test nuclear del règim que pot tenir lloc de manera imminent.

L'any 1991 Nancy Pelosi, aleshores una demòcrata emergent de Califòrnia, va visitar la Xina i Hong Kong en un gest de solidaritat amb els opositors del govern i les víctimes de la massacre de la plaça de Tiananmen. L'acompanyaven el republicà de Washington John Miller i el congressista demòcrata Ben Jones. A l'arribar, van desplegar una pancarta per petició d'un dissident xinès que deia: "Als que van morir per la democràcia a la Xina".