Un nen que no ha corregut mai el risc d'esquinçar-se els pantalons amb la branca d’un arbre, ha tingut infància? 

Encara veig als metros i en alguna cafeteria o terrassa de la nostra estimada ciutat persones llegint amb un llapis a la mà. Llegeixen i subratllen. Algunes ho fan amb un simple bolígraf, altres amb llapis de colors. (Encara que sembli mentida, acabo de descobrir que hi ha pàgines d'internet on s'educa a subratllar, fins i tot se suggereix el millor color, el groc, per a aquesta operació tan familiar en la lectura d'un llibre). No sabria dir com vaig començar a llegir amb un llapis a la mà, però sí que puc dir que un dia vaig veure algú subratllant el que llegia. Em va cridar l'atenció. Va ser a la cantina de la mili. No vaig dir res, però no vaig haver d'analitzar-ho gaire, era clar que el soldat que compartia amb mi les guàrdies subratllava allò que considerava d'interès. Per mi aquesta va ser sempre la condició per subratllar les meves lectures. Subratllar era com homenatjar el pensament que acabes de llegir, deixar-lo gravat per sempre, no només al paper, sinó també a la teva memòria. Subratlles per emfatitzar el que consideres interessant. Saps que el temps passa i el que s'ha llegit es difumina. Perd la vida. Un temps després, només havia de llegir allò que havia subratllat per retrobar-me amb el tema del llibre. Amb el pas del temps, vaig descobrir que als països on anava residint hi havia gent que procedia igual. Al principi em cridava l'atenció, com si subratllar un llibre només fos un hàbit circumscrit a la meva ciutat natal. Com si a París ningú llegís amb un llapis a la mà, ni a Praga, ni a Trieste. Amb el temps em vaig convèncer que un llapis remarcant unes línies impreses també podia tenir la seva història, com la té la lectura en veu alta que es va practicar durant segles, fins que un dia algú va descobrir que volia llegir per a ell mateix, en silenci.

Subratllar els apunts amb fluorescent diverses vegades o explicar-se els continguts a un mateix, en veu alta i autoavaluant-se: què funciona millor a l'hora d'estudiar i treure bones notes? Els resultats de la primera investigació a l'Estat –i la més gran feta fins ara al món, amb més de 3.400 alumnes de secundària de Catalunya– sobre mètodes d'aprenentatge són clars: només els mètodes que permeten entendre el que s'estudia (i no només replicar-ho) es relacionen amb un nivell més alt d'aprenentatge i unes millors notes a l'ESO perquè són "cognitivament més exigents” que els mètodes més estesos entre els infants i els joves, com ara rellegir un text o memoritzar-lo.

Una de les dèries dels ciutadans del món actuals –i sobretot dels seus pares– és parlar molt bé diverses llengües, sobretot l’anglès, i també altres idiomes globals. En l'últim Eurobaròmetre, el 86% dels europeus deien que tothom hauria de parlar una segona llengua, i pràcticament la meitat optava per anglès. Parlar bé un idioma estranger en general s’identifica no només amb tenir una alta fluïdesa sinó també un accent nadiu. Però aquesta fita, malgrat tots els esforços, la majoria de vegades es resisteix als nous parlants, fins i tot encara que se’n vagin a viure a al país estranger. Per què?

A les Balears el percentatge d’alumnes estrangers no ha aturat d’augmentar en els darrers vint anys. Entre el curs 2003-2004 i el 2022-2023 es va passar de 14.867 alumnes no nascuts a les Illes a 34.468, que representaven, en aquest darrer cas, el 17,6% del total d’estudiants. De fet, al curs actual, 7.136 estrangers s’han matriculat a les Balears per primera vegada.

Sal Khan, director general del grup educatiu sense ànim de lucre Khan Academy, va oferir una apassionant xerrada la primavera passada en què va predir que els xatbots d'intel·ligència artificial (IA) aviat revolucionarien el sistema educatiu. "Estem a la cúspide de l'ús de la IA per al que potser és la transformació més gran i important que hagi passat a l'educació", va afirmar Khan, que ha fet classes en línia a milions d'estudiants. "I ho farem oferint a tots els estudiants del planeta un increïble tutor personal d'intel·ligència artificial".

Des del “Mi mamá me mima” —la típica frase que feien repetir als infants per iniciar-los en la lectura fa més de cinquanta anys— fins a l’actualitat, els mètodes i els recursos per aprendre a llegir han anat variant. Però ¿és un ensenyament homogeni el que hi ha ara? Segons explica Montserrat Fons, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Barcelona (UB), abans es parlava de mètode analític (reconeixement lletra-so) o de mètode global (reconeixement de la paraula). Però ara, en ple segle XXI, apunta a dues visions: una diu que primer s’ha d’ensenyar a llegir per components: consciència fonològica, relació so i grafia, traç de les lletres, etc., amb la concepció que s’aprenen separadament i que, després, els infants ja els ajuntaran. L’altra, però, reconeix que llegir i escriure és complex i que hi ha aspectes cognitius que no van sols, sinó que es relacionen amb altres de socials i afectius. “Si llegir, fonamentalment, és comprendre, no entenem que hi hagi, des d’aquesta perspectiva, cap recurs, tècnica o activitat en què s’aïllin els elements. Sempre hi ha una activitat comunicativa, comprensiva i significativa que ens fa entendre com es llegeix i com s’escriu”.

Quan la Dàmaris Gelabert canta Els dies de la setmana –"cinc vaig al col·le i dos a casa"– no l'encerta per a tothom. Alguns alumnes, la majoria fills d'immigrants, es passen també els dissabtes fent classes per aprendre la llengua i la cultura dels seus pares. Hem entrat en dues de les anomenades escoles de comunitat.

Des del punt de vista evolutiu, es considera que les persones, els Homo sapiens, disposem de dues adaptacions biològiques crucials per a la supervivència: la capacitat del cervell per adquirir aprenentatges nous tota la vida mitjançant la plasticitat neuronal, la qual cosa ens permet adaptar-nos a situacions noves i canviants, i una enorme capacitat de socialització que incrementa la fortalesa del conjunt gràcies al suport que ens podem donar els uns als altres. Totes dues característiques han estat afavorides per la selecció natural com a mecanismes de supervivència en el nostre llinatge i tenen, per tant, una base biològica i genètica.

¿Us imagineu que algú us intenta vendre un aparell amb el reclam que és un "artefacte per moure’t mentre camines"?, ¿quina mena de promesa és aquesta? ¿Oi que és impossible caminar i no moure’s? Doncs amb el joc i el fet d'aprendre passa el mateix i us expliquem per què.

Volem abordar un tema del qual no es parla gaire, o gens, i que ens crida molt l’atenció, sobretot als professionals que treballem directament amb l’alumnat: la pinça escrivana, o sigui l’activitat gràfica que porta a l’escriptura, i que forma part del que es coneix com la motricitat fina. Si la motricitat global és l’expressió de les habilitats motrius de base com caminar, córrer o saltar, la motricitat fina es localitza en la utilització de les mans, els dits, els peus i en la precisió i control dels moviments que aquests poden fer. El que anomenem motricitat fina engloba les activitats que necessiten un alt grau de precisió, molta coordinació ull-mà, control de la força que s'exerceix (to muscular) i sobretot concentració de l'executant per dur-ho a terme. Les activitats en què fem tot aquest treball són escriure, agafar objectes, pessigar, estripar i esquinçar, enfilar, tallar, retallar… Activitats i moviments essencials per a l'autonomia de les persones.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimecres dues pàgines web per fomentar el català: Foneticat i Fraseologia. L'objectiu, segons la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, és "oferir una millor qualitat de la llengua i continuar amb les eines d'autoaprenentatge". Per la seva banda, Lluís Segura, director insular de Política Lingüística del Consell, ha explicat en què consisteix el projecte Foneticat: "És una eina d'autoaprenentatge en línia per a persones que tenen un coneixement més o menys ample del català que, per les raons que siguin, presenten alguns problemes concrets de dicció".

Hi ha poques dades disponibles, però totes indiquen el mateix: la pandèmia ha causat una "profunda pèrdua d'aprenentatges" i ha agreujat les desigualtats educatives. L'impacte ha sigut especialment greu entre els estudiants que ja partien d'un rendiment acadèmic inferior i els que tenen una situació socioeconòmica pitjor. Per ara, les úniques evidències de la magnitud del problema són els resultats de les competències bàsiques, fets públics fa un parell de mesos, que evidencien un retrocés greu dels alumnes de 4t d'ESO, sobretot en matemàtiques i anglès. En comparació amb l'any 2020, la puntuació va caure 9,1 punts en matemàtiques i 6,2 en anglès.

En principi, pot semblar que llegir és només llegir. Segons el DIEC, “distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres”, i també “adquirir coneixença del que diu un escrit”. Tanmateix, una pregunta que va sorgint de forma recurrent al voltant de la lectura és si produeix els mateixos efectes fer servir un suport de paper que digital. Quasi un centenar d’estudis publicats aquests darrers anys, molts dels quals han estat recopilats i comparats en dues metaanàlisis publicades al Journal of Reserach in Reading i a Review of Educational Reserach, assenyalen que hi ha algunes diferències interessants que caldria tenir en compte.

¿Si un nadó creix sentint les persones parlar en molts idiomes, podrà més endavant parlar-los tots?

Té una llarga experiència en el camp de la docència. Mar Hurtado fa més de tres dècades, té 53 anys, que és mestra. Actualment treballa a l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona, on també fa de cap d’estudis. Alhora presideix, com diu ella “per uns mesos”, l’associació de mestres Rosa Sensat.