L'ingrés a la presó de Santos Cerdán ha dut Alberto Núñez Feijóo a fer un intent de moure fitxa que ha quedat frustrat ben aviat. Després d'haver descartat rotundament durant setmanes presentar una moció de censura tot i la pressió de Vox, el líder del PP ha anunciat aquest dimarts al matí en un missatge a X que havia encarregat a Miguel Tellado, portaveu popular al Congrés, que explorés la possibilitat d'aconseguir els quatre vots que li falten entre els aliats parlamentaris de Pedro Sánchez, amb l'excepció d'EH Bildu, a qui aplica un cordó sanitari. "Que diguin si el seu suport al PSOE continua intacte", ha reclamat Feijóo. El moviment, emmarcat en l'estratègia desplegada pels populars de desgastar no només els socialistes sinó també la resta de la majoria plurinacional acusant-los de complicitat amb la corrupció, se li ha girat en contra. Isabel Díaz Ayuso l'ha rebatut, Junts l'ha posat contra les cordes amb una proposta incòmoda per a ell –reunir-se amb Carles Puigdemont a Waterloo– i ha eixamplat la distància amb el PNB.

Alberto Núñez Feijóo ha recuperat l'espantall de la moció de censura contra Pedro Sánchez sense fer el pas de presentar-la. Com ja ha fet en altres moments de la legislatura, el líder del PP ha fet una crida pública als socis parlamentaris del PSOE perquè l'ajudin a sumar una majoria que no té al Congrés perquè la iniciativa prosperi. L'últim serial sobre la presumpta corrupció socialista, amb els àudios de Leire Díez sobre l'UCO, ha estat l'argument esgrimit en aquesta ocasió per pressionar els aliats del govern espanyol, a qui ha advertit que seran "còmplices" si no actuen contra el cap de l'executiu. "Fa set anys els actuals socis del senyor Sánchez van dir que donaven suport a una moció de censura per combatre la corrupció. Si fossin conseqüents, ara haurien de fer el mateix sense cap mena de dubte", ha dit Feijóo en una declaració convocada d'urgència aquest dijous per les últimes informacions sobre la presumpta trama per desprestigiar la Guàrdia Civil.

Els socialistes valencians fa temps que topen amb un mur quan reclamen la dimissió de Carlos Mazón. Davant la negativa constant del cap del Consell, aquest divendres el PSPV passa a l'atac i ja apunta a una possible moció de censura de resultat incert (necessitarien el suport de Vox, a més del de Compromís). De què depèn presentar-la? D'Alberto Núñez Feijóo. "Si Feijóo no mou fitxa en les pròximes hores, la mourà el PSPV", ha dit la líder del partit al País Valencià, Diana Morant. Consultades per l'ARA, fonts del PP estatal asseguren que "no hi ha canvis" en la seva postura sobre Mazón, que fins al moment ha estat de donar-li suport i desviar les responsabilitats cap a l'executiu de Pedro Sánchez.

Menys de dos mesos després del seu nomenament, el nou govern francès torna a estar a la corda fluixa. El primer ministre, François Bayrou, i el seu executiu podrien ser censurats aquest dimecres. Bayrou, com era previsible, no ha trobat el suport parlamentari necessari per aprovar els pressupostos d'aquest any i ha anunciat que no els sotmetrà a votació a l'Assemblea Nacional.

Amb una Assemblea Nacional sense majories clares, un president debilitat i un país fracturat, immers en una profunda crisi política, ser primer ministre a França és arriscat. Posar fi al bloqueig institucional i aconseguir el suport parlamentari suficient per aprovar els pressupostos i evitar una moció de censura suposa una tasca de dimensions titàniques. El president de França, Emmanuel Macron, ha assignat la tasca a François Bayrou. El president del partit centrista Moviment Demòcrata (MoDem) ha estat nomenat aquest divendres, nou dies després de la moció de censura que va tombar el govern francès, nou primer ministre. És el quart cap de govern que ha tingut França aquest any. "Finalment, comencen els problemes", ha dit Bayrou citant una frase del president François Mitterrand.

Després de la moció de censura que la setmana passada va fer caure el govern francès, el president de la República canvia d'estratègia per aïllar l'extrema dreta de Marine Le Pen. Emmanuel Macron busca el suport del que ell anomena "l'arc republicà" per nomenar un primer ministre que no sigui censurat. És a dir, dels partits que no estan als extrems i que comparteixen els valors republicans. La idea de Macron és constituir un govern "d'interès general" i tancar un pacte amb una majoria de forces parlamentàries perquè no el tombin amb una moció de censura. D'aquesta manera, el futur govern no dependrà de l'extrema dreta.

Dos dies després de la moció de censura, el president de França ha intensificat els contactes per nomenar un nou primer ministre "en els pròxims dies". Aquest divendres ha rebut a l'Elisi el líder del partit socialista, Olivier Faure, que s'ha mostrat més conciliador que mai amb Emmanuel Macron i obert a fer concessions, una posició molt més flexible que en les negociacions per formar govern després de les eleccions del juliol. Faure ha obert la porta a discutir amb els macronistes i amb la dreta sempre que hi hagi "concessions recíproques" i que l'executiu que es formi tingui una "durada determinada".

La caiguda del govern de Michel Barnier dimecres per una moció de censura deixa França en una situació d'incertesa no només políticament sinó també des del punt de vista econòmic. Núvols grisos amenacen l'economia francesa en un context europeu complicat per dificultats que travessa l'altra gran economia de l'euro, Alemanya. L'endemà de la caiguda de l'executiu francès, la borsa aguanta, però l'agència de ràting Moody's ha advertit que la dimissió del primer ministre, forçada per la moció, "agreuja" la situació política del país i planteja moltes incerteses econòmiques.

El president de la República ha estat dos dies i mig de viatge oficial a l'Aràbia Saudita. El seu avió volava de tornada a França mentre es debatia la moció de censura que ha tombat el govern aquest dimecres. Emmanuel Macron va decidir marxar ben lluny tot i la gravetat del moment. Des de diumenge passat, ja se sabia que l'extrema dreta de Le Pen havia decidit carregar-se l'executiu, però el president va agafar l'avió com si no hi hagués cap problema. Aterrat ja a París, la moció tombava el govern de Michel Barnier.

El govern de Michel Barnier passarà a la història com el més breu de la V República. L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimecres la moció de censura contra el primer ministre i el seu executiu amb els vots dels partits del bloc d'esquerra –socialistes, la França Insubmisa (LFI), els ecologistes i els comunistes, principalment– i els de l'extrema dreta de Marine Le Pen. Barnier i els seus ministres estan ara obligats a dimitir. Barnier es reuneix amb Macron a l'Elisi aquest dijous a les 10h del matí per fer efectiva la dimissió. La moció presentada pel Nou Front Nacional ha tirat endavant amb 331 vots, molt per sobre dels 288 que es necessitaven perquè la moció prosperés.

França s'endinsa en una nova crisi política. Poques hores abans de la votació de la moció de censura, no sembla que hi hagi res que pugui evitar la sortida del primer ministre, Michel Barnier, i el seu equip. En un gest inèdit, els partits d'esquerra i l'extrema dreta de Marine Le Pen sumaran forces dimecres per fer caure el govern, que va ser nomenat fa menys de tres mesos. La nova etapa d'inestabilitat coincideix amb un desencís dels francesos, que perceben un clar declivi de la República.

No fa ni tres mesos que va ser nomenat, però el nou govern francès, capitanejat per Michel Barnier, és a la corda fluixa. Fa setmanes que pels passadissos de l'Assemblea Nacional es deia que la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, estava valorant donar suport a una moció de censura per fer caure Barnier i els seus ministres, però aquesta setmana el rumor s'ha convertit en una amenaça explícita. "Votarem la moció de censura amb el Nou Front Popular", ha assegurat aquest dimecres el diputat del partit de Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), Jean-Philippe Tanguy.

La investigació judicial cada cop estreny més el setge sobre l'exministre José Luis Ábalos en la trama de presumpta corrupció que va afectar el govern espanyol durant la pandèmia. El PP hi ha vist l'oportunitat somiada de donar el cop de gràcia a l'executiu de Pedro Sánchez i fa dies que surt en tromba contra el PSOE generant expectació. L'últim moviment s'ha produït aquest mateix diumenge amb una convocatòria urgent del president popular, Alberto Núñez Feijóo, que ha citat els dirigents per parlar del cas Koldo.

Llorenç Ferrer Monjo (1966) és des de la una d’aquest migdia el nou batle de Ciutadella. La moció de censura presentada el 5 de juliol per les tres formacions d’esquerra a l’Ajuntament (PSOE-PSM i Ciutadella Endavant) ha prosperat i, per primera vegada en els 45 anys d’ajuntaments democràtics a Menorca, ha aconseguit canviar el color polític de la institució. Juana Mari Pons, que hi ha governat en minoria des de fa 13 mesos, ja és només la cap del PP a l’oposició.

L’esquerra recuperarà el govern de Ciutadella divendres 19 de juliol, un any després del desacord que va impedir reeditar el pacte i que va servir en safata un regal inesperat al PP, que només té 9 dels 21 regidors de la Corporació. Després d’aquest any de govern en minoria, que l’esquerra qualifica d’“anòmal i inestable”, Llorenç Ferrer Monjo, un antic empleat de banca de 57 anys que figurava al tercer lloc de les llistes del PSOE, es convertirà en el nou batle. Però només fins al 31 de gener de 2026. Els darrers 16 mesos del mandat serà la nacionalista Maria Jesús Bagur (PSM) qui s’hi posi al capdavant.

PSOE, PSM i l'agrupació d'electors Ciutadella Endavant presentaran aquest divendres matí la primera moció de censura en els 45 anys d'història democràtica al municipi menorquí de Ponent.

Els tres grups d'esquerra a l'Ajuntament de Ciutadella han assolit finalment l'acord que negociaven des de principi d'any per tal de presentar una moció de censura que els permeti recuperar el govern municipal i fer fora el PP, que gestiona el Consistori en minoria des d'ara fa un any.

Torna a sobrevolar la moció de censura contra el president espanyol, Pedro Sánchez. Per fer servir aquest instrument els populars no només necessiten Vox, sinó també Junts, que en aquests moments està pressionant Sánchez amb la possibilitat de fer-lo caure si el PSC no investeix Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i opta per pactar amb la dreta espanyolista. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha obert la porta a aquest escenari després de les eleccions europees en una entrevista a Antena 3 en què ha dit que faran servir "totes les eines oportunes" per posar fi a la presidència socialista. Una possibilitat que els socialistes han ridiculitzat per intentar pactar alhora amb la ultradreta i amb Puigdemont, mentre que Vox ho ha rebut amb fredor perquè veuen impossible que Junts opti per la moció sense obtenir res a canvi –una línia vermella per al partit.

La número 1 del PSOE a Ciutadella, Carol Cerdà, ha presentat aquest dimecres la seva renúncia, igual que el també regidor Pedro Capó. Eren els dos membres del grup municipal que s'oposaven a la moció de censura que el seu partit vol impulsar, juntament amb el PSM i Ciutadella Endavant, per tal de recuperar el govern de l'Ajuntament, ara en mans del PP.

La tensió entre l'equip de govern de l'Ajuntament de Manacor, format per nou regidors de Més-Esquerra i AIPC, i l'oposició (PSOE, PP i Vox) va tornar a sorgir durant el ple municipal d'aquest dilluns, fins al punt que el regidor de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, va arribar a dir que "si no ens voleu deixar governar, idò us organitzau i presentau entre tots una moció de censura, però hem de poder encertar i equivocar-nos".