Judith Juanhuix treballa al sincrotró Alba des de l’inici. Hi va entrar quan només feia tres anys que s’havia doctorat en física amb una tesi sobre estructura molecular i funció dels músculs en teixits vius. Avui, però, no parlarem de ciència i sí molt de vida. La d’una persona que va néixer el 1971 a Girona, com un nen, que té dos fills i que s’ha convertit en una activista trans fonamental perquè el Congrés acabi d’aprovar una llei necessària. Al llibre Una dona, la Judith explica, amb rotunditat i amb una gran bellesa literària, la seva transició de gènere. I faig una confessió: mai m’havia costat tant condensar una entrevista. Em dol renunciar a deixar una pila de reflexions brillants fora del paper. Si podeu, mireu el vídeo sencer.

La Judith Juanhuix i l’Àlex es coneixien d’haver-se trobat en alguna xerrada o manifestació pels drets de les persones trans. “I, sincerament, no ens quèiem particularment bé”, assegura Juanhuix. “La primera vegada que vam parlar em vaig equivocar de gènere a l’hora de dirigir-me a ell i vaig dir-me: «Vaja, comencem bé»”.