S’ha especulat molt aquests dies, arran de la tragèdia de la DANA al País Valencià, sobre quina és l’Administració competent per posar-se al capdavant, sobre la necessitat que el govern de l’Estat declari l’estat d’alarma o l’"emergència nacional". Mentre el president Mazón defensa amb zel les seves competències sense deixar paradoxalment de centrifugar les culpes cap a l’Estat, Feijóo demana que sigui el ministeri de l’Interior el que assumeixi la gestió i Sánchez es mou amb la declaració de zona catastròfica per tenir un títol que l’habiliti per agilitar les ajudes econòmiques que d’ell depenen.

L'augment de les temperatures ja afecta els aficionats a l'esport. El canvi climàtic està alterant els nostres hàbits d'exercici, segons es desprèn d'un estudi fet per l'aplicació esportiva Strava, segons el qual el 75% dels esportistes admet que la calor extrema va afectar els seus plans d'entrenament el 2023. El 27% dels preguntats també van citar la mala qualitat de l'aire com un factor que cada cop els afecta més. Cada any la xifra de persones que cita la calor i la contaminació com a problemes per fer esport no deixa de créixer, segons es desprèn de les dades d'aquest estudi fet anualment. A Catalunya fins a un 84% dels enquestats afirmen haver modificat els seus hàbits a l'hora de fer esport per culpa de la calor.

Ens calia. Molt. Per això vull donar les gràcies a la pagesia catalana. Sense la condescendència que se’ns pressuposa a vegades a la gent de ciutat. No és el cas. Hem nascut a la ciutat per atzar, però el camp no ens ha quedat mai tan lluny com altres insisteixen a marcar-ho. Sabem d’on surt el que mengem i sabem com costa que surti. Coneixem el paisatge i l’estimem. Per això, gràcies infinites. Per existir, per protestar, per resistir. I gràcies també a qui no ha pogut més. Perquè en aquesta cultura de l’esprémer hem de comptar que no tothom és igual i que el més normal fora desistir tota l’estona. Qui no pot més no llença cap tovallola. Amb la tovallola podem eixugar les llàgrimes. Les seves i les nostres. Perquè compartim la tristesa i la ràbia. Als treballadors del camp els ofeguen. El paisatge es buida i la política de despatxos no trepitja la terra. Només per fer-se la foto. 

El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC-UIB) i el PEN Català han recollit 12 idees per informar en temps de canvi climàtic. El document és el fruit de la jornada Com informar en temps d’emergència climàtica feta el passat mes de novembre entre diferents representants del món científic, associatiu i periodístic, entre els quals es trobava l’ARA Balears.

Les reserves hídriques de les Balears s'han situat durant el mes de juliol en el 55% de la seva capacitat, cosa que suposa sis punts més que el mateix mes de l'any passat, quan estaven al 49%.

Nova fita global contra la crisi ecològica. Tot i el poc ressò mediàtic que ha tingut, aquests dies a la seu de l'ONU a Nova York tenia lloc una negociació cabdal per al futur dels oceans. I aquest diumenge, després de gairebé 48 hores de negociacions ininterrompudes (i becaines pels passadissos), els governs de 193 estats han aconseguit acordar el que es coneix informalment com el Tractat dels Oceans i que ha de servir per protegir la biodiversitat a les aigües internacionals.

Ben entrat ja el tercer mes de treva després de prop de vuit anys de guerra civil, el Iemen s'enfronta a un altre tipus de catàstrofe enmig de la indiferència de la comunitat internacional. Un petrolier amb més d'un milió de barrils de cru està embarrancat a la costa iemenita i en qualsevol moment podria explotar, o bé partir-se en dos, i provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals marines de la història. Els seus efectes nocius es farien sentir no només al Iemen, sinó també als països veïns i a tot el mar Roig, una zona amb un gran valor per la seva biodiversitat.