L'excepcional mostra Miró-Picasso ha aixecat passions en una Barcelona que enguany ha tingut una temporada d'exposicions molt sucosa. En el terreny internacional, Vermeer va fer rècord, com s'esperava, al Rijksmuseum.

Gairebé 46 anys després de la seva mort i a punt de commemorar el centenari del seu naixement, Maria Callas continua guanyant batalles en forma de llibres i estudis biogràfics, pel·lícules documentals i biopics, reedicions discogràfiques, òperes que en recreen la vida (com ara Prima Donna, de Rufus Wainwright) o espectacles performatius com 7 deaths of Maria Callas, de la sèrbia Marina Abramovic.

L’artista sèrbia Marina Abramovic (Belgrad, 1946), considerada la mare de la performance i una de les artistes contemporànies més conegudes, desembarca aquest dijous per primera vegada a Barcelona per fer tres funcions de 7 deaths of Maria Callas al Liceu. Es tracta de la culminació d'un projecte cobejat durant molt temps i que trenca amb les convencions dels muntatges d'òpera. “Els puristes de l’òpera em veuen com una intrusa i com una agressora, però assumeixo aquest paper amb orgull”, afirma Marina Abramovic. 

“Durant la meva trajectòria, sempre he intentat veure on puc arribar, anar als límits. Però he anat amb compte, mai no he volgut morir –la prova és que som aquí–, només he volgut saber com de lluny puc arribar”. Marina Abramovic (Belgrad, Iugoslàvia, actual Sèrbia, 1946) entra a la galeria Horrach Moyà de Palma vestida de negre rigorós, de cap a peus, només el rostre i les mans se’n distingeixen. Hi presenta l’exposició Life Death Inbetween, una petita però preuada selecció d’algunes de les seves obres més significatives. La mort hi és molt present i en parla a la trobada amb la premsa. “Sé que pot arribar en qualsevol moment i lloc, i no ho podem predir. Jo cada matí pens en la mort i com serà aquest moment. El que sé és que no vull morir malalta, d’ accident o perdent la consciència per l’alzhèimer. Desitj morir sense por i sense estar enfadada”. Tot seguit, en l’entrevista en exclusiva amb l’ARA Balears, parla de l’inbetween, el que hi ha enmig de la vida i la mort.

“Durant la meva trajectòria sempre he intentat anar als límits. Però he anat amb compte, mai no he volgut morir —la prova és que som aquí—, només he volgut saber com de lluny puc arribar”. Marina Abramovic (Belgrad, actual Sèrbia, 1946) entra a la galeria Horrach Moyà de Palma vestida de negre rigorós, de cap a peus, només el rostre i les mans se li distingeixen. Hi presenta l’exposició Life death inbetween, una petita però preuada selecció d’algunes de les seves obres més significatives. La mort hi és molt present i en parla a la trobada amb la premsa. “Sé que pot arribar en qualsevol moment i lloc, i no ho podem predir. Jo cada matí penso en la mort i com serà aquest moment. El que sé és que no vull morir malalta, d’accident o perdent la consciència per l’Alzheimer. Desitjo morir sense por i sense estar enfadada”. Tot seguit, en l’entrevista en exclusiva amb l’Ara Balears, parla de l’inbetween, el que hi ha enmig de la vida i la mort.