Part de l'expectació que hi havia amb motiu de la llista de Luis de la Fuente per a la final four de la Nations League se l'emportava Iñigo Martínez. Per rendiment, el veterà central del Barça mereixia formar part del combinat estatal per disputar aquest trofeu oficial quasi un any després de la consecució de la darrera Eurocopa. De fet, en l'anterior convocatòria internacional, el seleccionador el va arribar a cridar, si bé ell va demanar caure de la llista per uns problemes físics que van motivar que l'Osasuna elevés el tema als despatxos per suposada alineació indeguda. Ara, però, De la Fuente ha entès la situació i s'ha decidit directament per jugadors menys experts, com ara Dean Huijsen, el flamant nou central del Reial Madrid. Tot i que s'enduria Iñigo perquè entén que la seva temporada amb el Barça l'avala, ha preferit estalviar-li incomoditats.

Quan l'estiu del 2017 Ernesto Valverde es va convertir en nou entrenador del Barça, la seva idea era incorporar Iñigo Martínez a l'equip. Aleshores, el central esquerrà d'Ondarroa encara jugava a la Reial Societat. El fitxatge no es va arribar a fer perquè el conjunt blaugrana tenia jugadors amb jerarquia, també a l'eix de la defensa, que desaconsellaven l'operació. Mesos més tard, Iñigo va acabar a l'Athletic Club. Finalment, la temporada passada va ser la de la seva arribada al Barça. Condicionat per les lesions, el defensa no va tenir la continuïtat desitjada amb Xavi Hernández a la banqueta. Ha sigut aquesta temporada 2024-2025, i sota les ordres de Hansi Flick, quan s'ha convertit en un pilar del Barça.

Aliè al cop moral que suposava el 2-0 marcat per Alexander Sorloth en el minut setanta de l'últim Atlètic de Madrid - Barça, Iñigo Martínez va plantar-se a camp contrari a empentes i rodolons. Convençut que el seu equip –que, malgrat anar perdent, havia creat força oportunitats per batre Jan Oblak– podia revertir el marcador en només vint minuts, va demanar amb els braços oberts suport als companys per entregar-los la pilota. Però cap d'ells va oferir-li una solució millor al que acabaria fent: centrar amb precisió perquè Robert Lewandowski, un home d'àrea, iniciés la remuntada. La jugada pot valer un campionat. En aquell moment, Iñigo ja notava molèsties al genoll dret. Tanmateix, va completar els noranta minuts i –el més important– va celebrar un triomf (2-4) que l'acosta a guanyar la seva primera Lliga després de quasi tres lustres disputant-la.

Permeteu-me ser una mica dolent. Quan mires aquest Barça ple de cares joves i després penses en jugadors com Lewandowski o Iñigo Martínez, semblen els avis de la plantilla. Permeteu-me jugar amb la paraula avi, ja que un servidor és encara més gran que Lewandowski i Iñigo Martínez, i accepto ser anomenat així. Cal riure's d'un mateix, sempre. Aquest article, de fet, no vol fer res més que lloar els veterans de la plantilla. Passen les setmanes i el Barça de Flick segueix elevant-se, guanyant i agradant, engreixant els somnis dels seus aficionats. Un equip que goleja i encomana alegria. I on, com és normal, la major part dels elogis se'ls enduen aquests jovenets que han demostrat de nou a tot el món que a La Masia s'hi formen els millors futbolistes.

Iñigo Martínez i Pau Cubarsí comparteixen una virtut: tenen bon peu. Un és esquerrà i l'altre és dretà, factor que també ajuda el Barça a tenir més diversitat en la sortida de pilota, però sobretot són jugadors importants en aquesta faceta del joc perquè tenen la calma, la visió i la qualitat de passada per trobar els companys que ja se situen a l'esquena d'alguna línia del rival. La dinàmica ofensiva de l'equip en surt afavorida, però també la defensiva. Ara ho veurem. 

A banda d'una amistat que s'ha forjat a partir de compartir tota la temporada passada al Barça com dos dels futbolistes més veterans del vestidor, hi ha una preocupació que també uneix Sergi Roberto (32 anys) i Iñigo Martínez (33). Tots dos tenen la mosca darrere l'orella perquè, a mitjans de juliol, encara no tenen clar quin futur preveu per a ells el club i, en concret, el director esportiu Deco. La seva situació contractual, però, no és la mateixa. Són dues maneres diferents de gestionar la por de quedar-se penjats quan, d'aquí a poc menys d'un mes, començarà la competició oficial.

L'escena ha corregut com la pólvora a les xarxes socials. El central del Barça Iñigo Martínez baixa del cotxe i s'encara amb un noi: "Que sigui l'últim cop que em dius tonto. M'has sentit? L'últim. Que sigui l'última vegada que m'insultes", li repeteix un cop i un altre amb el dit índex aixecat, en senyal d'amenaça. "I al teu amic, el mateix. T'aviso", afegeix. Els fets van tenir lloc aquest diumenge a les portes de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, quan el jugador basc sortia d'entrenar-se. "I no vagis de xulo perquè... em cago en Déu...", li diu Martínez al noi abans de tornar cap al seu vehicle.

Iñigo Martínez no té garantit el seu futur al Barça. La situació econòmica del club (amb una desviació pressupostària d'uns 30 milions per una previsió errònia del ticketing de Montjuïc i a l'espera dels 40 milions que Libero no va arribar a pagar mai i de 60 més corresponents a la palanca de Barça Vision) el situa com un dels candidats a abandonar l'entitat a l'estiu. Tal com va avançar RAC1, des de la direcció esportiva, encapçalada per Deco, es planteja la possibilitat de fer calaix amb el central d'Ondarroa. Els principals motius per obrir-li les portes de sortida són econòmics, però no són els únics. Segons ha pogut saber l'ARA, el club no li ha comunicat al defensor basc que el convidarà a buscar-se equip. Però Iñigo té la mosca darrere l’orella per la incertesa del que pugui passar amb el segon any que té signat (però no inscrit) com a blaugrana.

Empat del Barça (1-1) davant el Nàpols en l'anada dels vuitens de final de la Champions League després d'un gol de Robert Lewandowski en el segon temps que ha estat igualat per Victor Osimhen. De totes maneres, el conjunt blaugrana ha fet un dels millors inicis de partit del curs. A continuació, els apunts en calent.

El Barça està en un pou del qual li serà difícil sortir. La final perduda i la humiliació del Reial Madrid a la Supercopa d'Espanya van fer trontollar Xavi Hernández a la banqueta blaugrana. Però no va ser fins al partit contra el Vila-real, després de capgirar dos gols en contra i deixar-se remuntar pel catorzè equip a la Lliga, que l'entrenador egarenc va anunciar que a final de temporada deixarà el club per "destensar l'ambient" en la lluita per intentar revalidar el títol de Lliga i arribar com més lluny millor a la Champions.

Ondarroa, que en euskera vol dir una cosa semblant a boca de sorra, és l'última localitat costanera de Biscaia abans d'entrar a la província de Guipúscoa. Aquest és el poble en què va néixer fa 32 anys Iñigo Martínez, un dels últims futbolistes que ha fet carrera en els dos grans rivals del futbol basc, la Reial Societat i l'Athletic Club. En el seu cas, el fet geogràfic encaixa amb la trajectòria que ha seguit amb la pilota als peus des que era un nen ros i entremaliat.

Quan Anderson Deco va aterrar als despatxos esportius del Barça per substituir Mateu Alemany, es va trobar fet el fitxatge d’Iñigo Martínez. El defensa basc, que no havia renovat amb l’Athletic, era una aposta de l'executiu balear que Xavi Hernández beneïa per la seva experiència a la Lliga (357 partits) i perquè cobria la necessitat específica de tenir un central esquerrà. Més dubtes tenia el nouvingut a la direcció esportiva, que aixecava les celles davant la imminència d’una adquisició que el club ja havia tingut a tocar el 2017 i que també havia explorat l’estiu passat. “Necessitem un lateral dret en condicions, no més centrals”, etzibava internament Deco, que va haver d’acceptar una contractació compromesa des de feia mesos.

Queda tot just una setmana perquè comenci la Lliga. Els 20 equips de Primera Divisió ultimen els preparatius de cara a la competició. Són dies intensos als despatxos, on les negociacions per comprar i vendre futbolistes estan a l'ordre del dia. Ja s'han fet moltes incorporacions, gairebé un centenar, i més que n'hi haurà fins que es tanqui el mercat d'estiu a finals d'agost. Però, a set dies perquè arrenquin els partits oficials, només una quarta part dels fitxatges tenen el vistiplau per poder jugar. La culpa, en la gran majoria dels casos, és del fair play financer.

Iñigo Martínez serà el primer fitxatge del Barça 23/24. És una aposta de Mateu Alemany que està vigent des de l'estiu passat, quan el central d'Ondarroa va convertir-se en una opció real per compensar la dificultat per incorporar Jules Kounde, que finalment va acabar arribant a la plantilla de Xavi Hernández. Ara, després d'una última temporada a l'Athletic Club, el futbolista finalitza contracte i queda lliure per complir un somni que se li resisteix des del 2017, quan Ernesto Valverde el va demanar a l'inici del seu periple a la banqueta culer. Precisament, el Txingurri ha sigut el seu darrer entrenador a San Mamés.

Iñigo Martínez, i no Leo Messi, serà el primer fitxatge del Barça 2023-2024. El compromís que Mateu Alemany va agafar l'estiu passat amb Carmelo Sánchez, oncle i representant del central biscaí, s'ha mantingut viu en els mesos fins al punt que el futbolista complirà la seva voluntat de ser blaugrana a partir d'aquest mes de juliol. Arribarà lliure de traspàs procedent de l'Athletic Club i serà beneficiari d'un contracte per dues temporades que, entre sou i prima de fitxatge, compensarà la pèrdua de poder adquisitiu motivada pel canvi de fiscalitat que patirà pel fet de passar de cobrar d'un club domiciliat a Biscaia a fer-ho en un de català. A Bilbao, Martínez ha percebut un salari net d'uns cinc milions d'euros des del 2017, quan va deixar la Reial Societat per fitxar per l'etern rival. A Barcelona no arribarà a aquestes xifres després d'impostos.

En els partits que ha jugat el Barça després del Mundial de Qatar, la posició de lateral dret en els escenaris més exigents se l'han repartit dos jugadors que, sobre el paper, són centrals. En la final de la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, que possiblement és l'actuació més completa del conjunt de Xavi Hernández aquesta temporada, l'escollit va ser Ronald Araujo. L'uruguaià, marcador expert, va assecar l'hàbil Vinícius en una banda on Dembélé no sol ajudar massa en tasques defensives. Per als partits de Lliga al Metropolitano i de Copa del Rei amb la Reial Societat, la funció va recaure en Jules Kounde, fitxat per 50 milions, en teoria, per liderar l'eix defensiu blaugrana el pròxim lustre.

Excel·lent actuació del Barça de Xavi Hernández contra l'Athletic d'Ernesto Valverde. Una evolució tàctica, una primorosa actuació de Dembélé (un gol i tres assistències) i un dia més a l'oficina de Lewandowski van servir un triomf rodó. A continuació, uns apunts en calent.

Si res no canvia molt les pròximes hores, Jules Koundé jugarà al Chelsea. El jove central francès, objectiu prioritari de Xavi Hernández per reforçar la defensa del Barça, no seguirà el mateix camí que Robert Lewandowski i Raphinha Dias, ja presentats com a blaugranes, i canviarà Sevilla per Londres aquest estiu. L'interès del club blue per Koundé ve de lluny. Al mercat d'hivern, encara amb Roman Abramóvitx com a màxim propietari, va intentar fitxar-lo acordant un contracte milionari amb ell, però el Sevilla va rebutjar l'operació pel poc marge que tenia per trobar-li un substitut. La voluntat s'ha mantingut mesos després amb el nou amo de l'entitat, el nord-americà Todd Boehly, que ha fet un esforç per plaure les necessitats del seu tècnic, Thomas Tuchel. Si no hi ha un gir radical, la incorporació es tancarà per més de 60 milions d'euros i es convertirà en la venda més cara de la història del Sevilla, un club acostumat a reclutar talent prometedor a baix preu per després treure'n plusvàlues molt sucoses.