“El Parlament no investigarà el diputat de Junts Francesc de Dalmases per assetjament sexual”, llegim a l’ARA. Així ho ha acordat la mesa de la cambra catalana, després que la periodista Marta Roqueta l’acusés, a les xarxes, de "violències masclistes" i "maltractament psicològic". Deia: "El tenim al Parlament, és públic que ha escridassat periodistes i ha maltractat companyes de feina. Ningú mou cap dit". En fi, tots recordem el seu tracte, inadmissible, cap a la directora d’un programa de TV3.

Fa pocs dies, i en aquestes pàgines, Joaquín Urías donava per morta la llei d’aministia, després de les dues decisions del Tribunal Suprem la setmana passada relatives a la situació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, per una banda, i Puigdemont, Comín i Puig, per l’altra. Jo discrepo. Hi ha diversos escenaris oberts que convé que analitzem detingudament. I ara encara més després de la decisió de dilluns del jutge García-Castellón d’arxivar el cas Tsunami i la de dimarts del jutge Aguirre de demanar al Suprem que obri una causa contra Puigdemont i el seu entorn per traïció, malversació i pertinença a organització criminal.

Més d'un centenar d'usuaris de diferents xarxes socials ataquen i desprestigien durant cinc anys una actriu fins al punt que diverses marques deixen de treballar amb ella. L'empresa OnBranding, especialitzada en reputació digital, determina que els comptes són falsos: es gestionen tots des d'una mateixa adreça IP, ubicada al Panamà. "Algú s'havia obsessionat amb un personatge que ella havia interpretat", explica Selva Orejón, fundadora de l'empresa. En les últimes eleccions del Barça apareixen del no-res prop de 3.000 comptes de Twitter que intervenen en la disputa entre els diferents candidats. Quan s'acaba el procés electoral deixen de piular. "Són usuaris fake, responen a la voluntat d'algú que vol influir: 3.000 persones no es posen d'acord de cop i volta per intervenir en un debat", assegura Marc Argemí, fundador de Sibilare, la consultora d'analítica i gestió de xarxes socials que detecta els usuaris falsos. Els dos casos tenen un element en comú que coincideix, a una escala molt diferent, amb el de la falsa periodista que ha intentat defensar el diputat de Junts Francesc de Dalmases a Twitter, Joana Masdeu. Aquest element en comú s'anomena astroturfing.

Només dues setmanes després de la consulta interna en què la militància de Junts va decidir sortir del Govern per un estret marge de vots (56% a 42%) es demostra que, lluny d'haver-se segellat, la fractura entre les dues ànimes del partit continua ben oberta. L'afer Dalmases, més enllà del tema en si, que ja és prou greu, és una mostra més d'aquesta batalla interna a Junts entre el sector pragmàtic, que volia continuar al Govern, i el borrassista, que, amb l'aquiescència de Carles Puigdemont, va defensar sortir-ne. Aquest pols ha viscut aquest dimecres un episodi realment lamentable, que és la utilització d'un perfil fals de Twitter per defensar Dalmases i atacar adversaris interns del fins aquest dimarts vicepresident de Junts, com l'exsecretari general Jordi Sànchez. La formació faria bé de depurar responsabilitats internes, si aconsegueix escatir-les, ja que es tracta d'unes pràctiques incompatibles amb un sa debat democràtic.

La notícia és que Francesc de Dalmases ja no és vicepresident de Junts per Catalunya. El mateix Dalmases va renunciar al càrrec després de l’informe de Magda Oranich –encarregat pel partit– que certificava que la periodista del FAQS es va sentir “intimidada” davant del comportament “incorrecte” de Dalmases.

Francesc de Dalmases ja no és vicepresident de Junts per Catalunya. Després de l'informe de l'advocada Magda Oranich –encarregat pel partit– que certificava que la subdirectora del FAQS es va sentir "intimidada" davant del comportament "incorrecte" del també diputat, Dalmases ha acceptat renunciar al seu càrrec orgànic i també abandonar al Parlament la Comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, si bé mantindrà l'escó de diputat. Ho ha comunicat aquest dimarts a la tarda durant una reunió "molt dura" de la direcció del partit, on diversos dirigents han reclamat que plegués de forma immediata davant dels fets i dues diputades de l'executiva (i amb un paper rellevant al Parlament) s'han queixat d'haver patit en la pròpia pell actituds similars a les que va tenir la mà dreta de la presidenta del partit, Laura Borràs, a TV3.