Es veu que a Laia Beltran li va costar molt trobar a Girona el llibre de Safo –només se’n pot fer un amb els poemes que ens han pervingut, sencers o fragmentaris– i al final en va trobar un exemplar. És cosa d’alegrar-se’n.

Sota un temps estrictament primaveral, és a dir, amb un lluent sol de migdia i algun cop d'aire fred que movia les fulles del pati de Can Alcover, s'han anunciat els guanyadors de la quarantena edició dels premis Cavall Verd, convocats per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i que premien la millor traducció poètica en català i el millor llibre de poesia en català.

La traducció al català viu una etapa esplendorosa, no només gràcies a la quantitat de textos que s'hi publiquen versionats d'altres llengües, sinó pel que fa a la diversitat lingüística –fa uns mesos arribava la primera novel·la traduïda directament de l'islandès i es reprenia la publicació de traduccions del gal·lès, del serbi i del danès– i també en relació a la varietat dels títols que arriben. Un dels camps en què l'oferta s'ha enriquit més durant l'última dècada ha sigut el dels clàssics. Hi ha editorials que hi dediquen col·leccions senceres, com ara Viena, Adesiara, Flâneur i Edicions de 1984, i d'altres que hi han apostat puntualment, com ara Proa, Club Editor, Comanegra, Quaderns Crema, Lleonard Muntaner, Días Contados i Lapislàtzuli. A més, noves editorials com Extinció, Cal Carré i Cràter hi dediquen un espai central als catàlegs. Escollim deu novetats escrites entre el segle XX abans de Crist i mitjans del segle XX que traslladen el lector a geografies i èpoques molt diferents. Bon viatge!

Safo de Lesbos va escriure més de 10.000 versos, però n'han sobreviscut pocs centenars. De la vida de l'autora grega se'n sap encara menys que de l'obra. Així i tot, la influència sàfica ha estat tan gran que ha inspirat nombrosos pintors, escultors, escriptors i dramaturgs al llarg dels segles. L'últim d'ells és Safo, que es podrà veure al Teatre Romea del 14 al 24 de juliol després de ser estrenat, amb una molt bona acollida, a Mèrida. L'obra té com a principal reclam la presència escènica de Christina Rosenvinge, que interpreta la poeta i posa música a alguns dels seus versos.