<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Watergate]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/watergate/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Watergate]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Tots els homes de Wikileaks]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/tots-homes-wikileaks_129_5071387.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d50ed2f3-3a30-4af2-94ba-cc2544824be6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Cada generació arrossega el seu carregament de porqueria oficial amagada sota les catifes del poder amb l’excusa de la seguretat o l’interès nacional. Fins que tot salta pels aires. A vegades es tracta d’una explosió controlada des de dins del sistema. Per a això cal algú prou clarivident per entendre que la supervivència de l'<em>statu quo</em> ha topat amb un canvi cultural indefugible que li passarà per sobre si no es cavalca amb intel·ligència (és el cas de Joan Carles de Borbó a Espanya).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Bassas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/tots-homes-wikileaks_129_5071387.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Jun 2024 16:57:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d50ed2f3-3a30-4af2-94ba-cc2544824be6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, a Londres]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d50ed2f3-3a30-4af2-94ba-cc2544824be6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Watergate, mig segle d'un mite amb llums i ombres (i 4)]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/watergate-mig-segle-d-mite-llums-ombres-4_129_4429191.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Durant un temps, la secció d'anuncis laborals del <em>Washington Post</em> es promocionava amb tot de testimonis que asseguraven que havien trobat feina gràcies al diari. Un dels que hi apareixien era Gerald Ford, el successor de Nixon. Hi havia un punt de broma, esclar, però no deixava de ser l'enèsima construcció de la llegenda per part del rotatiu. I Ben Bradlee, el llegendari director del diari a l'època, tenia un pòster penjat amb aquella ocurrència del departament de màrqueting. Però sabia que la veritat era una mica més complexa. L'editora, la no menys mítica Katharine Graham, també aigualia el mite. "Algunes vegades ens acusen d'haver ensorrat un president, cosa que evidentment no vam fer, perquè no és el que havíem de fer. Els processos que van causar la dimissió de Nixon van ser constitucionals".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Àlex Gutiérrez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/watergate-mig-segle-d-mite-llums-ombres-4_129_4429191.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 09 Jul 2022 14:58:56 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
