Declan Donnellan és un bon conegut del Temporada Alta, on ha presentat des del 2009 cinc espectacles, sobretot obres de Shakespeare. A Donnellan li van els clàssics, que treballa com a contemporanis. Per segon cop –el primer va ser amb Fuenteovejuna el 1992 amb motiu de l'Expo de Sevilla–, ha posat la mirada sobre un text del Segle d’Or espanyol. No qualsevol, sinó probablement el més conegut arreu del món, La vida es sueño, de Calderón de la Barca, del qual no recordo cap altra proposta des de la de Calixto Bieito al Teatre Romea l’any 2000 en una coproducció amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC) espanyola.

L'os del dit que conserva el Museu de les Arts Escèniques, a Barcelona, no és el de la mà que va escriure El alcalde de Zalamea i La vida es sueño, sinó que pertany al peu de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), un dels grans dramaturgs del Segle d'Or. La relíquia pertany al museu (situat dins de l'Institut del Teatre) des del 1923 i tota la informació que hi estava associada assegurava, fins i tot sota firma de notari, que es tractava d'una part de la mà. Després de veure'n una fotografia a La Vanguardia el 2021, des de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont van dubtar-ne. El doctor Salvador Moyà-Solà va sospitar que es tractava d'un os del peu i va poder examinar les restes òssies per emetre'n un informe. Resulta que es tracta d'un segon metatarsià del peu esquerre en comptes d’un metacarpià de la mà dreta, com sempre havia informat el museu.