<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - classes]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/classes/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - classes]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Adeu als portàtils: tornar a escriure a mà per recuperar l’atenció a l’aula]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/tornar-ensenyar-ordinadors-classe_1_5685060.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d7711dac-ad93-4184-86ec-c168bcbf8600_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella limitarà l’ús dels ordinadors el curs que ve i farà feina per reforçar l’aprenentatge amb paper. El claustre de professors del centre menorquí va aprovar el nou Model d’ús dels suports d’aprenentatge, que retarda la utilització dels ordinadors portàtils fins a tercer d’ESO i converteix el suport en paper en l’eina de referència per organitzar i estructurar les matèries de classe. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Marquès]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/tornar-ensenyar-ordinadors-classe_1_5685060.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 20:01:13 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d7711dac-ad93-4184-86ec-c168bcbf8600_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d7711dac-ad93-4184-86ec-c168bcbf8600_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella limita l’ús  dels dispositius per millorar la capacitat d’escriptura i la comprensió lectora]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vull, sisplau, una classe magistral]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/vull-sisplau-classe-magistral_129_5153303.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ad1726aa-21c7-4c01-9ad8-e9ce530c51b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El mòbil és una eina, no sigueu retrògrads, em dius. Si treballen “per projectes” ells busquen la informació, em dius, i d’aquesta manera la interioritzen, perquè se’n fan responsables, em dius, i això és molt més ric que escoltar algú que et recita la lliçó, em dius. Però això passaria només en un món ideal, on “ells”, tot el grup que treballa per projectes “volen” (<em>volen </em>en cursiva o volen en majúscula) aprendre. Ho volen molt. I busquen, busquen, busquen informació d’allò que tant els interessa.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Empar Moliner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/vull-sisplau-classe-magistral_129_5153303.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Sep 2024 15:53:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ad1726aa-21c7-4c01-9ad8-e9ce530c51b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una professora impartint classe en un institut en una imatge d’arxiu.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ad1726aa-21c7-4c01-9ad8-e9ce530c51b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una hora de classe]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/hora-classe_1_4940248.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/bea99d52-dcdb-4fd5-a499-ef1d407e798a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Aquest escrit respon a un repte que em va llançar en Miquel Àngel Ballester: encadenar els nostres articles per pensar com ‘ensenyam filosofia’. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xisca Homar]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/hora-classe_1_4940248.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 16 Feb 2024 19:16:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/bea99d52-dcdb-4fd5-a499-ef1d407e798a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una hora de classe]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/bea99d52-dcdb-4fd5-a499-ef1d407e798a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Diria que educar és incompatible amb  la transmissió apàtica de coneixements, l’única metodologia digna és la passió]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quin anglès estem ensenyant?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/quin-angles-ensenyant_129_4829473.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a8d42766-307d-48b6-b4b8-d0587f9ab6f7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"¿Hem de continuar promovent una visió de l'anglès basada en cultures i models lingüístics anglosaxons, quan aquesta eina comunicativa ha esdevingut una llengua internacional, global… una lingua franca?" Aquesta pregunta em va perseguir molts anys, fins que amb la tesi doctoral vaig decidir investigar la noció <em>english as an international language</em> i la connexió amb les identitats dels aprenents de l'anglès. Una contradicció em generava moltes preguntes: si la gran majoria de persones del món parlen l'anglès com a llengua no nativa, per què les aules seguien obsessionades amb el model nadiu? Per la pròpia experiència com a docent, sabia que aquesta realitat semblava molt connectada amb la manca d’interès envers l’anglès a casa nostra. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Berta Torras Vila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/quin-angles-ensenyant_129_4829473.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Oct 2023 06:00:58 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a8d42766-307d-48b6-b4b8-d0587f9ab6f7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un mestre d'anglès en una imatge d'arxiu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a8d42766-307d-48b6-b4b8-d0587f9ab6f7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Reaccionaris i progressistes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/reaccionaris-progressistes-guillem-frontera_129_4687967.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El filòsof francès Bruno Latour va ser home de curiositat ecumènica, que el menà a investigar als territoris més variats. Vaig seguir l’entrevista de Xavier Grasset a Nicolas Truong al +324 de dimecres passat. Fou una decisió encertada, ja que l’entrevistat acaba de publicar un llibre on recull tres entrevistes amb Latour (<em>Habitar la Terra</em> és el títol d’aquest llibre, bon company pel que ens queda). I més encara quan Grasset va treure a rotlle una qüestió que, ja em perdonareu, com més lluny la percebem del “relat” (amb perdó) de la realitat actual, més a la meva vora la sent: la lluita de classes. Ja sé que, si aquestes paraules fossin pronunciades en un teatre ple, ara mateix m‘hauria quedat sense públic. (Bruno Latour la trasllada al camp de l’ecologia. El mateix concepte es manté menjat d’arna; i emana uns efluvis antanyosos gens convenients per als asmàtics.) La lluita de classes es dona sovint per clausurada, sempre per agonitzant. Pareix que era ahir que definia la Història. Ara els llibres dels cappares del marxisme són mals de trobar. Igualment els dels que ampliaren el seu pensament fins passat el maig del 68.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Guillem Frontera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/reaccionaris-progressistes-guillem-frontera_129_4687967.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Apr 2023 17:30:44 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Perifèrics? Sisplau, no feu riure]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/periferics-sisplau-no-riure_129_4423314.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La senyora va néixer a la placenta de la botiga el 1954. Molt bé. La seva mare a la pell de la vora, el 1930. El pare a Barcelona, el 1924. Catalans. Parlen català. Catalans immigrants de Catalunya. Aquells que a la frontissa dels segles es van creure el somni Barcelona. I arribaven dels pobles a peu, someres, cotxes de línia, trens.... coets espacials de propulsió social. Volien la lluna a la terra i van trobar la vida que buscaven però també la mort que no esperaven. Som a Collblanc, l’Hospitalet de Llobregat. Però podríem ser a Cornellà, Esplugues, Santa Coloma, el Raval, Nou Barris... Han estat milers. Els que van arribar i els que ja hi eren des de feia segles. Ningú els veu. No arriben ni al títol nobiliari de monarquia de PVC (País Vexat Constantment) de perifèrics. Per què? </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Francesc Canosa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/periferics-sisplau-no-riure_129_4423314.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jul 2022 16:39:18 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
