Hansi Flick va decretar fa una setmana que l'estat d'optimisme estava permès. "Dreaming is allowed", va deixar anar en anglès perquè a hores d'ara ja ha entès que seguir fent-se l'alemany li va bé i suma a favor seu i al del seu equip. Així, s'estalvia les renyines, les polèmiques absurdes, contesta a allò que vol i evita allò que no li convingui. Està signant una de les pàgines més impressionants del barcelonisme: en només nou mesos ha estat capaç de girar com un mitjó no només la plantilla, sinó també un ambient, una sensació de foscor i peatge llarg en les tenebres per transformar-la en llum, alegria, gresca, bon joc i aferrament identitari cap a una idea i uns futbolistes criats majoritàriament a l'escola Barça.

A Lamine Yamal, Raphinha i Lewandowski només els va quedar una cosa per fer davant el Borussia Dortmund. Va haver-hi un moment del partit en què haurien pogut immortalitzar la seva relació per a la història del futbol i ajudar a renovar les parets dels bars catalans. Però van desaprofitar l'ocasió. Corria el minut 77, Lamine Yamal acabava de sentenciar l'eliminatòria definint amb la puntera, en una barreja entre la perícia d'un jugador de futbol sala i la de Ronaldinho a Stamford Bridge, i tots tres van córrer més enllà del límit del terreny de joc per celebrar el gol. Aleshores va semblar que la situació acabaria amb una abraçada a tres bandes mentre mostraven somriures d'èxtasi com una nit llunyana van regalar a la culerada els integrants de l'últim trident rutilant del Barça: la MSN de Messi, Suárez i Neymar.

A Múnic, Lisboa, Dortmund i, fins i tot, a l'Aràbia Saudita contra l'etern rival blanc. Amb un cop de cap, regalant assistències màgiques o corrent quaranta metres per alçar-se victoriós amb el seu equip. Raphinha sempre apareix. El davanter blaugrana ha dibuixat obres memorables aquesta temporada: un hat trick davant la bèstia bavaresa, un doblet a la final de la Supercopa contra el Madrid i tres gols amb segell de Porto Alegre en el global de l'eliminatòria contra el Benfica (4-1). El davanter brasiler és el que més s'esforça físicament per emportar-se la victòria.

Que els brasilers són uns grans amants de la festa no és cap secret. Prou que ho sap, el barcelonisme, que en les darreres dècades ha gaudit d’una sèrie de talents que brillaven gairebé tant als estadis com a les discoteques. Va passar amb Romário, però també amb Ronaldinho i Neymar. La història es repeteix, però els tòpics no serveixen per a tothom, tal com demostra l’última estrella brasilera del Barça. 

"Tens alguna idea de què esteu fent malament?", pregunta el periodista. "Moltes coses", respon Raphinha amb cara de pocs amics. "Estàs molt crític", exposa l'entrevistador. "Sí", es limita a dir el futbolista. "Estàs enfadat?", vol saber el treballador de Movistar+. "Sí, també", admet el jugador del Barça després de la derrota (1-2) davant el Las Palmas. Una d'aquestes coses que s'han deixat de fer bé és la línia del fora de joc en què estava excel·lint el conjunt de Hansi Flick. El Las Palmas només va caure dissabte cinc vegades en posició antireglamentària a Montjuïc, i els dos gols canaris van arribar en jugades en què els davanters van trencar la línia defensiva del Barça. Sobretot en el segon, en què Fábio Silva va empetitir Héctor Fort.

El Barça ha superat la marató de partits prèvia a l'aturada de l'octubre amb nota. Només dos punts negres –dues derrotes, a Mònaco i Pamplona– en l'expedient d'un equip que és líder de la Lliga i que continua superant els esculls amb verticalitat, gols i dos grans protagonistes. Tot seguit, uns apunts en calent del partit contra l'Alabès.

Aquest cap de setmana va ser el gran protagonista del triomf del Barça per 7-0 davant el Valladolid amb el primer hat trick de la seva carrera professional. Va riure, va celebrar. Fins i tot, va ballar amb Lamine Yamal. El futbol a vegades et somriu, i aquesta sensació és la que va experimentar Raphinha dissabte. Però el brasiler també ha viscut la foscor d'aquest esport i ara ha decidit explicar-ho.

El Barça ha caigut eliminat de la Champions League després de perdre per 1-4 davant el París Saint-Germain a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Raphinha ha avançat els blaugranes, però l'expulsió d'Araujo amb una hora de partit al davant ha condicionat decisivament l'enfrontament. Els gols de Dembélé, Vitinha i Mbappé per partida doble, un d'ells de penal, han remuntat l'eliminatòria pels francesos. A continuació, els apunts en calent del Barça-París:

El Barça ha aconseguit un valuós 2-3 a l'anada dels quarts de final de la Champions League disputada al Parc dels Prínceps gràcies a dos gols de Raphinha i un altre de Christensen que han superat els dos del París Saint-Germain a l'inici del segon temps. A continuació, els apunts en calent del partit:

El Barça ha guanyat per 1-0 al Las Palmas amb un gol de Raphinha en el segon temps després de jugar durant més d'una hora amb un futbolista més per l'expulsió del porter rival, Álvaro Valles. A continuació, els apunts en calent del partit:

Raphinha és un futbolista turmentat. Dels que necessita acumular minuts de qualitat per sentir-se bé. Demostrar-se cada partit de què és capaç. Quan no li surten les coses, és un dels que pateix més. Hi ha dos tipus de jugadors: els que necessiten tenir competència per lluir-se i els que necessiten saber que tenen els minuts garantits per expressar el seu millor futbol. Raphinha és dels segons. Amb certa tendència al bloqueig mental, com li va passar en alguns trams de la temporada passada, en què va ser relegat a la banqueta i va viure a l'ombra d'Ousmane Dembelé, el brasiler també ha demostrat que té capacitat per capgirar situacions adverses.

En una entrevista al Què t'hi jugues de SER Catalunya, el director esportiu del Barça ha revelat que va cobrar –mitjançant un fons d'inversió– del club blaugrana pel traspàs de Raphinha que va tancar quan era el seu representant, l'estiu del 2022, un any abans d'entrar a ser director esportiu de l'entitat catalana.

El Barça ha guanyat per 1-0 el Mallorca a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Els blaugranes consoliden la seva posició en llocs de Champions League i segueixen amb la llunyana esperança de lluitar pel títol de Lliga gràcies a una genialitat de Lamine Yamal en el segon temps. A continuació, els apunts en calent del partit.

Les metàfores són poderoses. Fan titulars, apel·len a les emocions, són etiquetes, no s’esborren i tothom les entén, però després cal baixar la metàfora al terreny del diagnòstic per trobar el remei, i aleshores les coses no són tan fàcils. Què vol dir Xavi quan diu que l’equip del Barça no té ànima? Si vol dir que els jugadors no s’esforcen prou, alguna cosa hi deuen tenir a veure l’entrenador i el seu staff, per bé que la primera responsabilitat recaigui en els jugadors, que estan tenint un rendiment molt per sota del que s’hauria d’esperar d’una plantilla que hauria de fer un futbol més competitiu. És inadmissible haver de mirar el Girona amb prismàtics a la classificació.

L'arribada de Raphinha al Barça va generar certa sorpresa entre el cos tècnic. L'extrem brasiler no era una petició de l'entrenador. El que realment volia Xavi era que el club fes efectiva la renovació d'Ousmane Dembélé. Per això, un cop emparaulada la continuïtat de l'extrem gal, preferia que se centressin els esforços en reforçar altres demarcacions del camp que també havien quedat coixes. Però Joan Laporta va tirar pel dret, en una operació que va costar més de 60 milions i que va comptar amb la intermediació de Deco, exfutbolista blaugrana i ara agent del futbolista.

A Raphinha Dias Belloli li ha canviat la cara. Aquest dilluns va aparèixer a l'entrenament lluint un somriure d'orella a orella. "El gol és el millor psicòleg per a un davanter", comenten a l'ARA des de Sant Joan Despí. L'extrem brasiler és treballador i disciplinat tàcticament, i té talent. Però al Barça amb això no n'hi ha prou. És una obvietat que sense talent difícilment es podrà vestir la samarreta blaugrana, però la confiança també hi juga un paper crucial. És el que li faltava a Raphinha: trencar la barrera mental, traslladar al Barça les virtuts que havia mostrat tant a la Premier League —i, abans, a França i Portugal— com amb la selecció del Brasil.

En aquest món dividit en trinxeres, s’ha posat de moda vestir-se amb la samarreta de Dembélé o de Raphinha per atacar o defensar indirectament uns interessos concrets. Si apostes per la del francès, és perquè ets un creient aferrissat de Xavi i desconfies d’un fitxatge qüestionable per preu i context; i, si prefereixes la del brasiler, és perquè dubtes del potencial de l’entrenador igual com feia públicament Laporta poc abans de contractar-lo –i ja estàs pensant noms de substituts per al de Terrassa–. La tercera via és complicada: si no t’agrada que Dembélé sigui intocable i, alhora, no acabes d’entendre per què el Barça va gastar-se 58 milions d’euros fixos i 12 en variables per Raphinha, ets un incomprès sense colors ni exèrcit. Benvingut a la terra de ningú: els matisos no estan ben vistos en aquesta societat que tot ho vol simplificat.

Corre el minut setanta de partit al Santiago Bernabéu. Sánchez Martínez xiula una falta a la frontal del Reial Madrid. És una bona posició per provar el xut a porteria. El Barça perdia 2-0 en aquells moments i esgotava les seves opcions d'intentar salvar la mala imatge al feu blanc. Robert Lewandowski i Jordi Alba, que havia entrat al minut 60, se situen com a llançadors. El polonès xuta, fluix, a la tanca, i els de Carlo Ancelotti llancen un contraatac que acaba amb el lateral de l'Hospitalet fent una falta sobre Toni Kroos per evitar mals majors. D'una bona ocasió per als blaugranes es va passar, gairebé, a la generació d'una oportunitat per al conjunt madrileny. El Barça té un problema amb aquest aspecte: des que Leo Messi va marcar l'últim gol de falta directa el 2 de maig del 2021, cap jugador blaugrana ha pogut fer el mateix.

Deia Villoro a Dios es redondo que la resignació és el pal de paller emocional del futboler a l’hora d’enfrontar-se als atzars i desastres de la pilota. I així, resignats, havíem arribat al final de l’era Messi, pensant que era normal no jugar bé, que era normal haver perdut la coralitat del joc, que podíem viure sota el dogma de l’austeritat generant cinc ocasions per partit, amb sort. Que era normal no semblar el Barça.

Anderson Luiz de Souza, Deco, és una peça clau per entendre l'arribada de Raphinha Dias al Barça. Sense ell, de fet, l'exjugador del Leeds s'hauria quedat a la Premier League i no hauria anat a Barcelona. El davanter brasiler tenia molts pretendents, sobretot de la lliga anglesa, però el club blaugrana va aconseguir competir de tu a tu amb clubs que gaudeixen d'una llibertat econòmica molt més gran per incorporar-lo. El factor clau? La intermediació de Deco, el seu representant, en les negociacions. L'exjugador assessora el Barça al mercat brasiler i portuguès sense cobrar cap sou, segons apunten des del Camp Nou. Es va iniciar en el món de la representació de la mà de Jorge Mendes, figura clau en els moviments de mercat blaugranes.