La vida a Hong Kong és ràpida i inquieta, amb més de set milions d'habitants, el mateix nombre de cotxes i gratacels que superen els 400 metres d'altura. Tanmateix, la tradició també hi és molt present, als temples budistes i als carrers, on sobretot a primera hora del dia es pot veure molta gent practicant arts marcials, sols o en grup. És emocionant observar com persones de totes les edats practiquen taitxí o kungfu amb espases. Com a visitant, pots emular els locals exercitant-te al matí i després prenent un congee, un esmorzar clàssic que consisteix en unes farinetes d'arròs blanc que se serveixen normalment combinades amb boles de peix o fins i tot cansalada viada. Per als vegetarians hi ha l'opció d'afegir-li ceba tendra i gingebre.

Charles Darwin tenia 22 anys quan va pelar un plàtan per primera vegada. "Empafador i dolç, amb poc sabor," va anotar al seu diari mentre era a Santiago, l'illa principal de l'arxipèlag de Cap Verd, a prop de la costa de l'Àfrica Occidental. Darwin preferia les taronges i els tamarindes, i des que havia arribat, després de passar tres setmanes terribles al mar, sempre que podia feia grans banquets amb fruita tropical.

La primera vegada que vaig sentir parlar de l’arxipèlag d’Okinawa em vaig imaginar unes illes llunyanes, perdudes en la immensitat de l’oceà Pacífic. Un viatge recent m’ha fet adonar que són llunyanes fins i tot des del Japó, el país al qual pertanyen. De Tòquio a Naha, la capital de les illes, trigues dues hores i mitja en avió. Si prefereixes anar-hi en vaixell des de la ciutat de Kagoshima són vint-i-cinc hores. I és que aquestes illes de clima subtropical estan molt més a prop de Taiwan que de les illes principals del Japó.

L’or és el metall més mal·leable i dúctil que es coneix. Tant, que se’n pot fer el que s’anomena pa d’or, unes làmines finíssimes que tradicionalment han servit per recobrir pintures murals, mobles, escultures i exteriors d’edificis. Penseu en la dama daurada de Gustav Klimt o en les icones i tot l’art bizantí, amb el groc metàl·lic com a senyal d’identitat. Actualment també s’usa en la cosmètica i l’alta cuina: no és tòxic. El pa d’or es prepara en fulls molt prims d’or fos i després batut –de fet, martellejat–, com minúsculs llençolets quadrats, de 10x10 centímetres i més fins que un cabell. 

“Hivern: estació de l’any, entre la tardor i la primavera, que, a l’hemisferi nord, va del 20-23 de desembre (solstici d’hivern) al 19-21 de març (equinocci de primavera)”. Aquesta és la definició que fa la Gran enciclopèdia catalana de la paraula hivern i, concretament, aquesta estació que comencem va iniciar-se el 22 de desembre a les 4.47 hores de la matinada i s’allargarà fins al 20 de març del 2024.

El temps sembla suspès, com si fos una capa de pols sobre el paisatge d’aquesta terra del nord-oest mexicà. Una capa que protegeix de l’explotació humana algunes plantes i animals que només existeixen aquí. I, enmig d’aquest desert encara força verge, flanquejat a esquerra i dreta pels litres d’aigua del mar de Cortez i l'oceà Pacífic, hi ha un santuari de balenes grises on els cetacis, la població local i els turistes semblen haver aconseguit un equilibri que s'acosta a la simbiosi.

El paisatge que envolta els banys termals de Mývatn treu fum. El vapor fuig per les fissures de les vetes volcàniques i surt a glopades escopit pels tubs de lava. Verds i taronges químics encerclen les bombolles de fang. Els banys –grans piscines envoltades de pedres poroses de lava on l’aigua arriba fins al pit– fan la pudor del sofre que, segons es diu, relaxa i vigoritza els banyistes. Des d’una cabana situada en un costat de la piscina, un cambrer ben abrigat serveix, per una finestra corredissa, cervesa Gull als banyistes, que aguanten la gerra per damunt de l’aigua calenta submergits fins a la barbeta.

Només 1.400 quilòmetres separen Delhi de Bombai. Per carretera serien unes 25 hores de cotxe, seguint la National Highway 48. i amb avió hi ha més de 30 combinacions possibles diàries per a volar d’una ciutat a l'altra en tot just 2 hores. Probablement són les opcions més ràpides, però no compten amb el romanticisme de viure com un veritable maharajà en un tren de luxe durant 8 dies. Aquest recorregut des de la capital, Nova Delhi, en direcció sud-oest fins a una de les seves megalòpolis, Bombai, amb tren de luxe durant 1.500 quilòmetres suposa visualitzar només una dels milers de cares possibles d’aquest país polièdric, perquè el Maharajas Express conjuga glamur, elegància, comoditat, gastronomia i romanticisme, evocant una època de passada esplendor.

Quan et penses que ja has vist tots els colors del verd, encara queden les illes Fèroe. Als pocs minuts d’aterrar al petit aeroport de l’illa de Vágar, quan estàs circulant per una carretera mig esborrada per la boira, el verd ja ha aparegut amb totes les seves varietats. És un verd nou, esplèndid, lluminós, que sorprèn perquè encatifa el país de dalt a baix, des de la vora del mar fins al cim de les muntanyes. En alguns casos, fins i tot les teulades de les cases tenen gespa, com si s’haguessin fos amb el paisatge.

Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1978, ha esdevingut un dels llocs més turístics de Polònia. Després del camp de concentració d’Auschwitz i les principals ciutats poloneses, la mina de Wieliczka acull prop d’1,5 milions de visitants anuals. I no ha d’estranyar. Té una profunditat de 327 metres, més de 300 quilòmetres de galeries, sales, passarel·les, llacs salats, pous i capelles amb figures esculpides en sal que il·lustren la mineria des d’èpoques remotes. Wieliczka és una de les mines de sal més antigues del món i ha estat explotada sense interrupció des del segle XIII fins al 1996, quan es va acabar la producció industrial per protegir aquest lloc màgic.