Durant l’estiu, a les Balears és habitual veure les persianes de les cases tancades durant gairebé tot el dia. També ho és que els aires condicionats gotegin perquè no donen per més i que els turistes vagin pel carrer amb ventiladors portàtils. Fins ara, aquest tipus de mesures per combatre les altes temperatures han estat eficaces, però entre el 2040 i el 2045 la calor serà encara més feixuga. “La temperatura mitjana tant de màxima com de mínima pujarà entre aproximadament una dècima i mig grau”, segons constata el cap de Predicció i Vigilància de l’Agència Estatal de Meteorologia de la delegació territorial de les Balears, Miquel Gili. En produir-se aquest augment, quines mesures haurem de prendre per autoprotegir-nos de la calor?

Representants de totes les associacions de mares i pares d'alumnes dels centres educatius de la ciutat i la iniciativa ciutadana Vianants Inca s'han reunit amb els tres regidors del nou equip de govern per reivindicar un pla de mobilitat sostenible.

Històricament són molts els refranys i dites populars que fan referència a la meteorologia i al clima: alguns són auguris del temps que convindria que fes; altres estan condicionats pel món de la pagesia o creences. En tot cas, però, el refranyer és ple de referències a la climatologia: ‘Hivern de molta gelada, fruita assegurada’, ‘Hivern molt assolellat, estiu molt ventat’, ‘Aigua de gener omple botes i graner’, ‘Quan trona pel mes d’octubre, neu segura’, ‘A principis de novembre, el teu foc ja pots encendre’ i un llarg etcètera de tots els mesos de l’any.

Dia 12 d’octubre, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, va inaugurar el congrés Eurosun, coorganitzat per la UIB. En va tenir prou amb una breu intervenció per posar els pèls de punta als presents, majorment estrangers: “Un 3% de l’energia que consumim a les Balears és renovable”. A continuació, va afegir que, l’any passat, el 32% de l’energia elèctrica consumida a l’Arxipèlag es va produir amb carbó. L’astorament es va generalitzar.

Les illes de Palma amb més densitat de població tenen 4ºC més de calor. Aquesta circumstància, sumada al progressiu augment de la temperatura, fa que des de les administracions s’hagin de dur a terme accions en dues direccions concretes: mitigar i reduir el canvi climàtic i adaptar-s’hi, mentrestant. L’Ajuntament de Palma hi treballa de manera ferma des que va haver-hi un canvi de govern. El 2015 començaven a estudiar quins plans es poden dur a terme per reconvertir la ciutat en un espai més verd, més fresc i que fomenti l’economia de proximitat.

Potser el ciutadà no deu haver notat si el nivell de la mar ha pujat dos mil·límetres per any. O si la temperatura és exactament dos graus més alta que fa anys per la mateixa època... La sequera d’enguany ens despista i no sabem si és, o no, una mostra més del canvi climàtic... Però sí: la conclusió a la qual arriben els experts és que tot això forma part del canvi climàtic i que el mal ja està fet; ara es tracta d’adaptar-se i preparar-se per al nou escenari, una adaptació que costarà doblers, perquè implicarà apostar per altres tipus de font d’energia i modificar estructures com ara els ports.

Instal·lar plaques solars al sistema elèctric d’una casa és, tècnicament, senzill; però aquella família que vulgui convertir casa seva en un espai d’autoconsum a través de l’energia solar es trobarà amb greus problemes, com passar-se dos mesos entregant papers al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme abans, fins i tot, de començar a muntar.

La futura llei de canvi climàtic inclourà aportacions de la ciutadania i els agents socials. El Govern ha volgut engegar un procés participatiu en un dels projectes que s’espera que sigui un emblema d’aquesta legislatura. Aquest dijous es va dur a terme un taller ciutadà a Eivissa. Prèviament, se n’havien fet a Alaior i Manacor. Encara en queden per fer un a Palma, la setmana vinent, i un darrer, a Formentera, amb la data pendent de confirmar. L’experiència està sent positiva, segons el director general d’Energia i Canvi climàtic, Joan Groizard. “Hi està venint poca gent, però més de la que esperàvem. I les seves aportacions són de qualitat”, destaca.

Molts pagesos solen queixar-se de les males anyades o de la manca d’ajudes institucionals per mantenir el sector primari. Però ara se’ls ha afegit una nova preocupació: com afectarà el canvi climàtic als cultius. Aleshores, tal volta per consolar-se, recorren a la vella dita ‘No hi ha temps que no torn’.

Quasi tres quartes parts de la Terra és mar. I els que en viuen o els que hi estan a prop saben també que alguna cosa està canviant en el clima. “La mar és plena de plàstics que comencen surant i acaben en el fons”, explica Rafel Pascual Vidal es Cubano (ses Salines, 1945). Vint anys fent de pescador i molts altres fent de zelador de Demarcació de Costes li permeten establir els contrastos de l’evolució marina de la costa del Migjorn, a la Colònia de Sant Jordi, des d’on ja retirat hi observa un empitjorament per la desfiguració de la vorera de mar natural.