“La història humana no és sinó un llarg catàleg de calamitats”

Càndid (Voltaire)

]]>

“Per això hem fet una adaptació radical del text. Radical com ho és el mateix Alceste en els seus punts de vista”. Això diu, entre moltes altres coses, el programa de mà d’El misantrop, de Molière, amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer, espectacular, versificació de Pablo Macho Otero, impressionant, entre molts altres adjectius, tots ells superlatius, i direcció de David Selvas, impecable. Després de tants anys i tantes versions i adaptacions, el més fàcil és pensar, “bé, no serà tant”. No tan sols és tant, sinó que és molt més. Crec que fins i tot supera amb escreix el subversiu tarannà del protagonista. Un personatge que sens dubte ningú ha superat el retrat tan precís i engrescador com el que va cisellar Jean Baptiste Poquelin Molière, ara fa, exactament, tres-cents cinquanta-vuit anys.

]]>

Molière va escriure Tartufo el 1664, però l'espectacle encara està ple de conflictes i reflexions que ressonen avui. Ho defensa el director Ernesto Caballero, que va estrenar una nova versió d'aquesta obra el setembre passat al Teatro Reina Victoria de Madrid i que ara arriba al Teatre Goya de Barcelona després de fer gira per l'estat espanyol. El muntatge forma part del Festival Grec, que aquest any ha destinat un espai especial de la programació als clàssics "per reflexionar sobre com ens poden il·luminar de cara al futur", diu el director del Grec, Cesc Casadesús. Tartufo està protagonitzat per Pepe Viyuela i compta amb vuit intèrprets a l'escenari. L'espectacle es podrà veure fins al 10 de juliol.

]]>