Manacor estrenarà, per primera vegada, un musical de Nadal original des de zero. Ja hi ha data d’estrena per a El drac màgic, una producció escènica amb música en directe que promet convertir-se en un dels grans referents culturals de les festes a la ciutat. La proposta (que durarà una setmana, començant pel pròxim 23 de desembre a les 19 h) combina disciplines amb actors, músics i ballarins del Conservatori de Música i Dansa de Manacor, que han demostrat tot el seu talent en una fase preliminar.

El Consell d'Eivissa ha impugnat el registre de les marques de Nacho Cano, exmembre de Mecano, que vol emprar el nom de l'illa per promocionar el seu nou espectacle. "És la pràctica habitual, ja que denunciam totes les marques que utilitzen el nom d'Eivissa per fer negoci", ha confirmat la institució pitiüsa a l'ARA Balears.

Figaro, Rosina, Almaviva, don Bartolo i companyia, els protagonistes de la commedia del Signor Beraumarchais, titulada inicialment Almaviva, o sia L’inutile precauzione, immortalitzada per Gioachino Rossini com El barber de Sevilla, aterraren al teatre Principal d’Inca sota el guiatge de Bernat Quetglas i l’Orquestra de Cambra de Mallorca, com a cloenda i cirereta d’una ambiciosa temporada de la formació. Però el que més crida l’atenció d’aquest cim de l’òpera buffa per excel·lència és haver-ho fet amb una majoria de cantants que, d’una manera o d'una altra, són de la terra. Així, Begoña Gómez fou una Rosina mesurada, sense perdre la ingènua i graciosa condició del personatge; Jorge Tello, per la seva banda, donà vida a un Figaro desfermat, divertit, que sens dubte fa fer les delícies d’un públic que gairebé omplia el recinte; Pablo López, ves a saber quants don Bartolo duu dins el gavatx, amb la qual cosa el domini del personatge era manifest. Potser al comte d’Almaviva de Bryan López li va mancar una mica de volum i li va sobrar histrionisme. Laura de la Fuente va saber trobar el punt exacte d’una Berta molt divertida; David Cervera va fer un Basilio més que correcte i Biel Mas va anar sobrat amb el Fiorello i l’oficial.

L'empresa House of Son Amar, establiment de restauració i espectacles situat a Palmanyola (Mallorca) amb una gran història darrere, ha cancel·lat tots els espectacles i ha anunciat l'activació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERE) que afectarà prop de 150 treballadors.

Arribar a la Biblioteca de Catalunya, espai emblemàtic i cau d’Oriol i Marc, o sigui de La perla 29, sempre té una dosi afegida de màgia teatral. D’altra banda, intentar recuperar el festival Shakespeare no és una idea original, però sempre interessant. No és per nostàlgia. Queda clar que el bard i els seus epígons són un brollador tan sense fi com inabastable. Però per si hi havia algun dubte, que tampoc ho crec, passin i vegin A Macbeth Song, d’Oriol Broggi, en col·laboració amb The Tiger Lilies, el molt peculiar i difícilment etiquetable grup musical londinenc. Des de la primera aparició dels actors i músics un s'adona que li falta vista i oïda per recollir i codificar un percentatge mínimament acceptable de tot el que succeeix a sobre d’aquest petit escenari, de tan fantàstic, imaginatiu i aclaparador que resulta. 

Unes 1.500 persones han assistit aquest dilluns a la Seu per presenciar l'esdeveniment lumínic que es produeix només dos pics a l'any. Es tracta de l'espectacle que ofereix el sol en entrar per la rosassa major i projectar-se sota la rosassa de la façana, formant un vuit. Per permetre l'assistència a aquest espectacle efímer, amb la part interna de la façana principal de la Seu com a escenari i que només es produeix dos dies a l'any, la seu de Palma ha obert les portes a les 7.30 h.

Aparentment, la tranquil·litat, la mirada clara i el somriure plàcid de Jean-Paul Gaultier no són característiques que acompanyin el sobrenom d'enfant terrible que s'ha guanyat després de cinc dècades dedicades a la moda. Però les formes dòcils del sastre poc tenen a veure amb les creacions desvergonyides i rebels que l'han fet guanyar la titularitat en la indústria de la moda. L'essència de Gaultier neix de la voluntat de canvi d'un moment i la mirada crítica a una alta costura lligada a la rigidesa de formes. Ara, després d'haver revolucionat la moda, Gaultier fa el salt als escenaris presentant l'espectacle Fashion Freak Show que s'estrena aquest dijous a Barcelona i que gira al voltant de la moda i la creació.

El partit entre el Reial Mallorca i el Futbol Club Barcelona no va deixar ningú indiferent. Més enllà de l'empat al marcador entre ambdós equips, a les grades de l'afició mallorquinista s'hi pogué veure tot tipus d'entreteniment ofert pel club, més enllà del partit de futbol.

Divendres a la tarda, al Todo es mentira de Cuatro, la presentadora Marta Flich entrevistava una suposada curandera que havia estat denunciada per la filla d’una pacient. La dona hauria recomanat a la clienta, malalta, que no continués amb les sessions de diàlisi que li feien a l’hospital perquè l’enverinaven. Després d’acollir-la a casa seva durant uns dies, li va fer un tractament amb imants que encara van empitjorar més la seva salut perquè la pobra dona duia marcapassos. La pacient va acabar ingressada a l’hospital en estat molt greu. La curandera, que es defineix a ella mateixa com a sanadora espiritual i mèdium, ha estat denunciada no només per la família de la dona, sinó també per una associació que combat les sectes i l’abús contra les persones en situació de feblesa. El programa havia enregistrat secretament, per telèfon, una consulta a la curandera fent-se passar per familiars d’una hipotètica pacient, com si tinguessin la intenció de contractar-la, per posar al descobert les seves teories i mètodes de tractament. Després, van connectar amb ella en directe per entrevistar-la i posar-la en evidència. Van confrontar el seu testimoni amb un portaveu de l’associació que l’ha denunciat i la dona va continuar dient barbaritats com que a les persones diabètiques “emocionalmente les falta dulzura”. 

Aquesta feina de l’animació familiar té coses bones i coses dolentes. Una de les més dolentes és que passes molt temps fora de casa, just quan la resta de la gent té festa. Per tant, et perds moltes trobades familiars, dinars i sortides amb els amics.

El Teatre Principal de Palma acull aquest divendres 16 de setembre a les 20h, el muntatge teatral 'Els ossos de Montagine', impulsada per la directora Glòria Balañà, amb dramatúrgia de Sadurní Vergés, i que es va estrenar el passat juliol al Festival Grec de Barcelona, segons ha anunciat la institució cultural a un comunicat.

Fa tres anys el jove Tom Volf es va presentar a casa de l’actriu Monica Bellucci amb un projecte a les mans que no tenia res a veure amb cap altre treball que hagués fet la italiana. Des que el 2013 Volf va descobrir Maria Callas, s'havia dedicat a compilar i investigar tots els detalls de la seva vida i trajectòria. Va transformar aquesta dedicació en una exposició i pel·lícula, Maria by Callas, i en un llibre, Lettres & mémoires. Però gràcies a les amistats de la cantant, també va recopilar tota una sèrie de cartes i arxius que no podia deixar en un calaix. I amb això es va plantar a casa de Bellucci per proposar-li que es posés en la pell de Callas per recitar les seves paraules en un espectacle teatral.  

La setmana passada vam estar veient a TV3 una promoció del FAQS en què Cristina Puig tenia una breu conversa amb un expert en supervivència extrema que donava un consell bàsic en cas de situació d’emergència. L’anunci es convertia en una mena de crescendo intrigant sobre la necessitat de parar, respirar i actuar en cas d’esdevenir víctimes d’unes circumstàncies de perill.

El Petit de Cal Eril

Joan Pons

La darrera vegada que El Petit de Cal Eril va tocar a Mallorca va ploure moltíssim. De fet, fou durant la darrera revetla de Sant Sebastià que es va celebrar abans de l’esclat de la pandèmia. Foren pocs els que aguantaren davant l’escenari, molts van decidir partir a casa a aixoplugar-se. Ara, tots els que es van quedar amb les ganes d’aquest concert, tenen una altra oportunitat. Joan Pons, ànima d’El Petit de Cal Eril –una de les bandes més sòlides i sorprenents de l’escena musical en català dels darrers anys– serà a Manacor aquest cap de setmana. El single Cauen les estrelles, acabat de sortir del forn, és un avançament del seu pròxim disc. Joan Pons (guitarra i veu), Jordi Matas (teclat i guitarra), Ildefons Alonso (bateria) Dani Comas (baix elèctric) i Artur Tort (teclats) pujaran a l’escenari a fer sonar el seu pop psicodèlic.

]]> El circ mediàtic de Telecinco mai tingué límits ni escrúpols. Els seus programes són el reflex de la profunda i gradual decadència de valors tan essencials com el respecte a un mateix i al proïsme. Aquest circ ens acostumà a la cultura del galliner, en què tots criden alhora, ningú escolta i es falten mútuament al respecte. Amb Cárdenas a Crónicas Marcianas el públic va descobrir el plaer insà de riure de les desgràcies de persones indefenses. Certament van triar lliurement formar part del negoci, però eren inconscients de les nefastes conseqüències destructives del costat fosc del negoci del circ mediàtic.

]]> Dimecres al migdia la CNN i la Fox retransmetien el debat electoral per ratificar la victòria de Joe Biden i paral·lelament mostraven les manifestacions dels partidaris de Trump. De fet, la Fox va oferir el discurs sencer que al matí el president sortint va fer davant de la Casa Blanca, on va encoratjar el públic a caminar fins al Capitoli per animar els senadors i congressistes republicans. Hi va haver un detall important tot just començar. Al sortir a l’escenari Trump va demanar a les càmeres de televisió que ensenyessin la multitud que hi havia davant seu perquè el país sencer veiés el que estava passant. El realitzador el va obeir. Trump no feia només un discurs, sinó que arrencava un espectacle mediàtic. Tenia molt clar quins havien de ser els protagonistes i la missió que els encomanava, com si fossin els concursants d’un repte. Per televisió cridava l’atenció la gran pantalla transparent que separava Trump de la munió de gent de davant l’escenari. Era un fet insòlit tenint en compte la seva resistència a mostrar possibles pors o fragilitats. Més que una absurda protecció de metacrilat contra el covid allò tenia la fermesa i el gruix d’un vidre blindat. Era com si s’anticipés a la perillositat d’aquella massa enardida. Hores més tard, veient la violència d’aquella gernació de fanàtics, aquella posada en escena adquiriria encara més sentit.

]]> La manera de fer política depèn de la manera de comunicar la política. Bona part dels lideratges de la primera meitat del segle XX –els bons i els dolents– no s’entenen sense la força emergent de la ràdio. La política moderna neix amb la invenció de la impremta i l’aparició de la premsa escrita. Avui ja són notoris els efectes polítics de les xarxes socials. Però vivim encara en l’era de la televisió. Ho proven el nombre considerable de polítics que han sortit de les tertúlies televisives. I ho prova també un espectacle com la moció de censura de Vox al Parlament espanyol. El Parlament s’ha convertit en un plató de televisió –recordem la diputada Arrimadas ensenyant cartellets a la càmera– i a l’hora de copiar gèneres televisius ha preferit Moros i cristianos a La clave. Vull dir, ha preferit el model de la tertúlia desbarrada, a veure qui la diu més grossa –un gènere creat abans a la ràdio, i especialment als esports– que no pas el debat de lluïment intel·lectual. La política es fa sobretot a la televisió, i a través de formats televisius. Quan Sánchez es preguntava retòricament què estaven fent allà, en una moció que no pot prosperar i que només és propaganda, la resposta és aquesta: estaven fent televisió. Mala televisió.

]]>

El programa Viu la Cultura es converteix en Viu la Cultura Online per donar sortida a les activitats culturals programades que s'han vist afectades per la crisi sanitària provocada pel covid-19. A la web oferirà dues activitats adaptades a les diferents franges d'edat cada dimarts i dijous a les 18 hores i es podran veure a partir d'aquest dimarts, 26 de maig, i fins al 31 de juliol.

]]>

La Confederació d'Artistes Treballadors de l'Espectacle (ConArte) –que formen set associacions sindicals de tot l'Estat– es mostra "profundament preocupada davant l'evident i manifesta falta d'acció per part del ministre de Cultura", José Manuel Rodríguez Uribes. Així ho han afirmat a través d'un comunicat, en què denuncien que "el Ministeri no ha pres ni prendrà en un futur proper cap mesura específica", segons va informar el mateix Rodríguez Uribes.

]]>