El nou mandat de Trump, els resultats de les eleccions alemanyes i la decisió de Meta de prescindir dels verificadors de dades en les seves xarxes són només tres exemples de com el 2025 viu immers en els discursos d'odi i el creixement de l'extrema dreta, una tendència que fa anys que es gesta. El paper que juga el periodisme en aquest context és un dels temes que ocupa el nou Anuari Mèdia.cat, publicat aquest dimarts. L'informe, editat des del 2011 pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, recopila anàlisis i reportatges que tracten qüestions com la desinformació durant la cobertura de la DANA, la censura, la precarietat de la professió –que afecta especialment les generacions més joves– i l'absència de diversitat a les redaccions.

“Aquest és un projecte periodístic necessari i consolidat, que a través del rigor i adaptant-nos a les noves formes de comunicació ha de donar visibilitat als projectes culturals, socials i econòmics propis de les Illes”, afirma Biel Ferragut, que acaba de ser nomenat director general de l’ARA Balears. Ho diu observant “l’evolució positiva dels més d’onze anys com a mitjà de comunicació en català de referència a les Illes”. L’economista assumeix així la responsabilitat de la gestió empresarial que ha de donar suport i impuls a la redacció d’aquest diari, dirigida per Cristina Ros. I ho fa amb els reptes d’“afrontar la maduresa empresarial de l’ARA Balears, d’enfortir-ne la comunitat de socis i de lectors, a més d’ampliar unes possibilitats de negoci que han de redundar en la millora del projecte periodístic”, apunta el nou director general.

Cope Balears lliura avui els 45ns Premis Populars 2024 que reconeixen la feina i trajectòria de Lila, jocs reciclats; Studium, cor de cambra; Ingo Volckmann; Can Company; i Norberto Alcover SJ.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, donarà a conèixer dimecres al Congrés les mesures que vol posar en pràctica per limitar el finançament amb diners públics dels mitjans de comunicació, que històricament s’ha fet, entre altres vies, a través de la publicitat institucional. El cap de l’executiu va avançar els seus plans a principis de juliol en una entrevista a la Cadena SER, en què va manifestar que la modificació de la llei de publicitat institucional està pensada principalment per frenar "pseudomitjans que no tenen lectors" finançats amb diners públics i que, segons el seu parer, participen en la propagació de mentides. El nou pla de Sánchez forma part de les mesures per a la regeneració democràtica que va avançar després dels cinc dies de reflexió que es va agafar arran de la denúncia de Manos Limpias contra la seva dona, Begoña Gómez. El mateix sindicat ultradretà va reconèixer la possibilitat que la denúncia es basés en notícies falses que havien recopilat de mitjans digitals com ara The Objective, Voz Pópuli i Libertad Digital.

El nivell de desinterès per les notícies entre la població ha arribat al seu màxim històric. Després d'anys i anys d'aquesta tendència, segons un informe del prestigiós Reuters Institute, un 39% de les persones eviten el consum d'informació de manera recurrent. Aquesta dada és 10 punts superior al 29% de la gent que evitava les notícies ara fa tot just set anys, l'any 2017. Però, per què? L'estudi indica que la població titlla la informació d'"avorrida" i "depressiva". Tot i això, el responsable de l'informe, Nic Newman, ha explicat a la BBC que gran part de la culpa també l'ha tingut "l'actualitat dels últims anys". "Entre la pandèmia i les guerres és natural que la reacció de la gent hagi estat apartar-se de les notícies per protegir la seva salut mental o, simplement, voler continuar amb les seves vides", ha assegurat. A Espanya, el percentatge de persones que se senten desgastades de l'actualitat ha passat del 26% l'any 2019 al 44% aquest 2024.

L'any 2019 Jann Wenner va marxar oficialment de Rolling Stone, la revista que va cofundar el 1967, però no l'ha oblidat. Des que es va allunyar de la icònica publicació, on vaig treballar per un curt període com a editor digital fa una dècada, Wenner, de 77 anys, ha escrit dos llibres sobre el seu temps al capdavant de la revista. El primer, Like a Rolling Stone, una autobiografia extensa i plena de xafarderies, va ser un èxit de vendes. El segon, The Masters, que es publicarà el 26 de setembre, consisteix en un recull d'entrevistes que Wenner va fer durant els seus anys a Rolling Stone a llegendes del rock com Bob Dylan, Mick Jagger, Bono i d'altres, així com una nova entrevista a Bruce Springsteen.

"La informació és molt escassa". Aquesta és la principal conclusió del projecte d'investigació Els mitjans de comunicació davant la informació sobre el suïcidi a les xarxes socials. Propostes per a un tractament responsable, que ha presentat aquest dimecres la CESAG (Centre d'Ensenyament Superior Alberta Jiménez), amb motiu de la II Convocatòria de Projectes Precompetitius. El silenci i la prevenció són les claus que defineixen, segons l'estudi, la tasca dels mitjans a les xarxes socials davant el suïcidi.

L'any 1978 Olga Viza (Barcelona, 1958) va debutar a TVE i, a partir de llavors, es va convertir en una de les periodistes esportives de referència de l'estat espanyol. Després de més de 40 anys de trajectòria, Viza, que va narrar els Jocs Olímpics de Barcelona i va dirigir i presentar els informatius d'Antena 3, ha estat reconeguda amb el Premi Ofici de Periodista 2022 del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que rebrà aquest dimarts.

Ara que hem recuperat la possibilitat d'anar desemmascarats pel carrer podríem aprofitar la metàfora per desemmascarar-nos d'algunes mentides que ens diem a la cara. És ben curiós com dissabte passat no va ser el dia en què ens vam veure les cares al carrer, perquè malgrat que no calia dur mascareta obligatòriament a l'exterior i amb distància, encara se’n veuen moltes. Hem sortit d'un cicle de prohibicions, recomanacions i obligatorietats que ni enteníem del tot ni obeíem del tot. Ara que es relaxen les condicions en què cal portar-la també surten els metges recordant que no és obligatori treure-se-la i les autoritats matisen que no cal dur-la "posada" però sí "a mà". N'hi hauria d'haver prou amb el sentit comú per entendre que enmig de la muntanya potser no cal però enmig de la plaça major del teu poble potser sí. A vegades semblem ben rucs.

En vigílies de les eleccions regionals i departamentals franceses, i quan falta menys d'un any per a les presidencials, la televisió que diferents mitjans de comunicació han batejat amb el nom de Fox News francesa, la CNews, ha superat els seus competidors directes —els canals de 24 hores de notícies— per primera vegada des de la seva fundació, el 2017. CNews, que té presentadors i col·laboradors d'extrema dreta, va registrar el mes passat una quota del 2,7%, contra el 2,5% de la cadena líder fins ara, BFM TV. Així, també s'ha situat per davant de la LCI i FranceInfo, entre d'altres.

Aquests dies d’eleccions americanes hem vist com els mitjans es posicionaven explícitament en favor d’un o altre candidat. Forma part de la tradició anglosaxona. Aquí no hi ha el costum de fer-ho, però la majoria de mitjans fan prou evident de quin peu calcen. I, si no, poden fer com l’Abc, que va obrir portada amb una entrevista a Inés Arrimadas, la jornada de reflexió, i se’n va sortir havent de pagar una (mòdica) multa de 1.000 euros.

Segons dades de la consultora InfoAdex, la inversió en publicitat durant els primers nou mesos del 2020 ha experimentat un descens del 22,2% respecte al mateix període de l'any anterior. Des del gener al setembre del 2020, temps en bona part marcat per les restriccions de la pandèmia, s'han facturat 3.308,8 milions d'euros en concepte de publicitat a diferents mitjans i suports, com ara cinema, marquesines, televisió, ràdio i premsa. De tots els mitjans, els que menys han notat la caiguda de la inversió publicitària han sigut els digitals (un 9%), amb 1.532,4 milions d'euros de facturació (el 2019 van facturar 1.685 milions d'euros). Dins del paraigua de mitjans digitals hi entren les webs però també les xarxes socials.

El nou director general de la BBC, Tim Davie, ha declarat la guerra a les “campanyes partidistes” dels periodistes de la corporació a les xarxes socials. Ho va fer dijous al vespre en el seu primer discurs als treballadors, quaranta-vuit hores després d'assumir el càrrec. En aquesta mateixa intervenció, Davie també va anunciar la fi de l’expansionisme de la corporació i fins i tot va plantejar la possibilitat d'una reducció del 20% en la producció interna de l’ens, advertint, a més, que no dubtaria en tancar canals.

El suplement cultural en català Tendències, que es publicava amb El Mundo, desapareixerà dels quioscos. Després de quinze anys de trajectòria, la publicació ha anunciat avui l'adeu a través de Twitter, on ha explicat que demà en sortirà l'últim número, el 700. "Han sigut quinze anys meravellosos explicant la part menys oficial de la cultura barcelonesa. Estem una mica tristos per dir adeu, però convençuts que el futur ens oferirà coses igualment emocionants", asseguren.