La guerra que Israel ha llançat contra l'Iran té l'objectiu d'eliminar el seu programa nuclear, que gran part del món veu amb preocupació i que els experts diuen que està creixent fins al punt que podria fabricar una arma atòmica en qüestió de mesos. Tot i això, Israel té el seu propi programa d’armes nuclears, altament secret, que no reconeix públicament, però que, segons alguns experts, també s’estaria expandint.

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu ha justificat l'atac contra l'Iran com una acció preventiva per aturar el programa nuclear iranià, i ha assegurat que Teheran ja té capacitat per construir ni més ni menys que nou bombes atòmiques. Tel-Aviv assegura que ha presentat les proves als Estats Units, però no s'han fet públiques. Dins i fora d'Israel l'acusen, en canvi, d'haver actuat ara per fer descarrilar les negociacions en curs entre l'administració Trump i el règim dels aiatol·làs, per arrossegar el Pentàgon a una guerra contra Teheran i per desviar l'atenció del genocidi a Gaza, que els seus aliats havien començat a criticar. Fa vint anys que Israel assegura que l'Iran està a punt de convertir-se en una potència nuclear i ara els seus atacs han anat molt més enllà de les instal·lacions nuclears i apunten a un intent de canvi de règim.

Argumentàvem, abans del novíssim nou canvi d’ordre mundial, que justament les armes nuclears feien del tot inútil el rearmament de basar, és a dir, la ferralla (els tancs, les pistoles i metralladores). Que l’exèrcit tenia poc sentit si un botó ho solucionava tot i, a la pràctica, feia propícia la pau, per la por a la destrucció total.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat aquest dijous al vespre la desnuclearització com un dels objectius del seu segon mandat. En una conversa amb periodistes al Despatx Oval, el president ha dit que vol parlar amb el president rus, Vladímir Putin, i amb el de la Xina, Xi Jinping, per arribar a un acord de reducció dels respectius arsenals atòmics. Encara més, ha dit que els proposaria reduir a la meitat el pressupost militar.

Dijous al matí, quan les autoritats de Kíiv van alertar que un míssil balístic intercontinental havia impactat contra la ciutat ucraïnesa de Dnipró, de seguida es van disparar les alarmes: Moscou havia traspassat una enèsima línia vermella. Hores més tard, Vladímir Putin va confirmar que es tractava d'un míssil balístic experimental hipersònic de mitjà abast, anomenat Orechnik. Si els atacs amb míssils es produeixen cada dia a Ucraïna –també sobre la població civil–, per què hem de percebre aquest llançament com un esglaó més en l'escalada del conflicte?

En el dia mil de la guerra a Ucraïna, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va llançar un atac amb míssils de llarg abast sobre territori rus, aprofitant el permís que li havia donat el dia anterior el govern dels Estats Units, i el president rus, Vladímir Putin, va respondre-hi elevant l'amenaça nuclear. El canvi de doctrina aprovat per Rússia li permetria respondre un atac com aquell amb armes nuclears. Tanmateix, era significatiu que la reacció que això va suscitar a Washington dimarts estigués més aviat a prop del badall.

L'escalada bèl·lica i la por d'una guerra regional al Pròxim Orient –que ha entrat en una nova fase de perillositat amb l'atac de l'Iran sobre Israel–, i la guerra de Rússia contra Ucraïna, que ja va camí dels tres anys de durada, són per elles mateixes dues de les situacions més indesitjables i desestabilitzadores que es podien produir en el nostre temps. A la vegada, tornen a alimentar un temor encara més gran, més incert: el del desastre nuclear. Els fills d'Occident nascuts als anys seixanta i setanta, els ara tontament anomenats generacions boomer i X, vam créixer amb el temor que un dia algú –el president de torn dels EUA, sobretot, però també qualsevol altre agent poc o gens conegut– arribés a pitjar “el botó vermell”. Després vam saber que tot era una mica més complicat que el simple fet d'activar un botó, i que la imatge del maletí nuclear és una forma de propaganda, com el telèfon vermell. Ja se n'havia rigut magistralment Kubrick, l'any 1964, a Dr. Strangelove o com vaig deixar de preocupar-me i estimar la bomba. Ara tenim pel·lícules pesadotes com Oppenheimer, que reviuen els remordiments de consciència del director del Projecte Manhattan, després de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki.

Més enllà de les explosions de la matinada de divendres, que Israel encara no ha confirmat oficialment, sobre diverses facilitats nuclears i militars d'Esfahan, creix la preocupació internacional per la possibilitat que l'Iran faci servir la dissuasió nuclear ara que Teheran i Tel-Aviv s'han atrevit a atacar-se directament. La sintonia diplomàtica amb Occident després de l'acord nuclear iranià del 2015 es veu amenaçada per les noves sancions internacionals i pel nou context que neix al Pròxim Orient arran d'aquesta escalada inèdita entre dues de les seves potències. De fet, un alt comandament de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran va advertir dijous que Teheran podria reavaluar la seva posició sobre les armes nuclears en mig de l'escalada de tensions amb Israel.

El 6 de juny Europa celebrarà el 80è aniversari del Dia D, el desembarcament amb què el 1944 va començar l’alliberament de l’Europa occidental, però aquest estiu hi ha una altra data assenyalada que no se celebrarà perquè recorda un gran fracàs. El 30 d’agost del 1954 una votació a l’Assemblea Nacional francesa va liquidar el projecte d’una Comunitat Europea de Defensa (CED). En canvi, la integració europea va tirar endavant entorn de la comunitat econòmica, que continua sent el nucli de la UE, i la seguretat europea es va construir entorn d’una OTAN liderada pels EUA. Però ara que el president rus, Vladímir Putin, avança des de l’est i que el candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump amenaça amb retirar-se d’Occident, ha arribat l’hora de replantejar-se la idea d’una Europa que es defensi pel seu compte.

Putin, que sap que a Rússia agraden les demostracions de força, no ha desaprofitat l'ocasió que li brindava el Dia de l'Armada per passar revista a la flota de vaixells de guerra i de submarins nuclears de la marina al port de Sant Petersburg, on el riu Neva desemboca al golf de Finlàndia. És des d'aquest escenari que ha enviat un missatge a Occident anunciant que incorporarà trenta vaixells a la marina de guerra del país al llarg de l'any.

Ucraïna ha dominat l'agenda en el primer dia de la cimera del G-7, que té lloc durant el cap de setmana a la ciutat japonesa d'Hiroshima, un dels dos símbols de la massacre nuclear que va posar fi a la Segona Guerra Mundial al Pacífic el 1945. I al Memorial de la Pau, gairebé a l'ombra de l'esquelet de la Cúpula del Genbaku, l'únic edifici que va quedar dret quan va tenir lloc l'explosió del 6 d'agost, on els líders dels set països més industrialitzats del món més els representants de la UE s'han fotografiat i han recordat les víctimes, el grup ha anunciat noves sancions contra Rússia.

A l’època de Bréjnev, quan Vladímir Putin era jove, el 9 de maig era una data assenyalada per al militarisme soviètic, una exhibició d’armament i poder. Podríem oblidar, si més no per un moment, que, gairebé dues dècades després que Leonid Bréjnev instaurés aquestes celebracions del 9 de maig, es lliuraria i perdria a l’Afganistan la guerra decidida per ell, igual com ara s’està lliurant i perdent a Ucraïna la que probablement serà l’última guerra de Putin.

Els Estats Units i Corea del Sud enforteixen l'aliança militar amb un nou acord que busca protegir els sud-coreans davant la creixent amenaça de Corea del Nord. El pacte, signat aquesta matinada durant una visita als Estats Units del president de Corea del Sud, Yoon Suk-yeol, estableix enviar submarins nuclears estatunidencs a ports sud-coreans per primer cop des de la Guerra Freda.

Comencem pel referent més vell dels tres que evocarem aquí. Molt abans que es parlés d'Euràsia, molt abans de l'ideòleg de l'actual imperialisme rus, Aleksandr Duguin, líder del partit neofeixista que porta justament aquest nom (Евразия; per cert, la semblança del seu logo amb el de Falange Española crida l'atenció), l'Imperi Otomà ja representava a la perfecció aquest concepte borrós. De fet, encara avui, Turquia té una part del seu territori a Europa i una altra a la península d'Anatòlia. Segons Marx, hi ha una manera asiàtica d'entendre les coses: quan parlava del "mode de producció asiàtic" i el distingia del romà i del germànic, es referia a aquesta especificitat, inseparable del que anomenava "despotisme asiàtic". Aquesta denominació més o menys racista fou substituïda després per l'escolàstica marxista per la més neutra "despotisme comunal". Els turcs, amb aquell imperi seu que anava des de Bòsnia fins al Caspi, tenien un costum denominat devşirme, clau per entendre una de les pitjors atrocitats que ha fet Putin, com veurem ara. L'Imperi Otomà reclutava a la força nens petits, en general d'entre sis a vuit anys, provinents dels territoris cristians de l'oest. La majoria acabaven pertanyent al cos militar dels geníssers. Molts provenien de famílies nobles europees. Algunes es convertien a l'islam per evitar, sovint infructuosament, aquest segrest. Estem parlant del segle XVI o XVII, posem per cas. Vladímir Putin, però, ha fet això en ple segle XXI. La xifra oficial és de 16.200 infants segrestats.

En el context de guerra a Ucraïna, el president rus, Vladímir Putin, ha fet diverses declaracions que han generat un estat d’alarma respecte a un possible ús de l’armament nuclear. No podem saber amb certesa si les paraules de Putin suposen un perill real o bé formen part d’una estratègia d’intimidació dirigida a l'adversari. Però el que sí que sabem amb certesa és que precisament la sola existència de les armes nuclears possibilita que siguin utilitzades. I, en aquest sentit, és important conèixer quines són les directrius de les potències nuclears pel que fa a l’ús de les armes nuclears.

El director general de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha viatjat a l'Iran en els últims dies per tractar de reprendre les inspeccions internacionals a les plantes nuclears iranianes, en les quals en els darrers dies s'havia detectat un fort increment en l'enriquiment d'urani que preocupava la comunitat internacional. Després del seu retorn aquest diumenge, Grossi ha dit en roda de premsa que la seva visita ha establert "un camí constructiu" amb l'Iran per poder restablir aquestes inspeccions, però que no s'ha tancat cap acord en ferm al respecte. L'abast de la cooperació de Teheran amb l'organisme dependrà, ha dit, de futures negociacions.

Fins i tot en un moment de crisi social i econòmica, que la ultradreta sempre sap explotar, en un context d'inseguretats que podria donar ales a la xenofòbia, al molt utilitzat "primer els de casa" o "aquí no podem salvar tothom", la solidaritat continua ben present entre la ciutadania catalana. El 78% està d'acord que la UE hagi obert les portes a les refugiades (gairebé totes són dones) de la guerra d'Ucraïna, i el 68% creu que s'ha de fer el mateix amb els refugiats d'altres països. És el resultat d'una enquesta feta fa dues setmanes per encàrrec del Fons Català de Cooperació, l'organisme que coordina la cooperació dels ajuntaments catalans, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació.

Des de l'1 de febrer, Daniel Högsta (Estocolm, 1987) dirigeix la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, per les sigles en anglès). Guanyadora del Nobel de la pau el 2017 per la promoció del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), l'associació lluita per l'abolició de les armes nuclears en un context més hostil que mai. L'entrevistem l'endemà que Rússia anunciés que suspèn la seva participació al tractat New Start.

Després del seu històric discurs a Praga, que li va suposar un Nobel de la pau, el president dels Estats Units Barack Obama va aconseguir pactar amb Rússia un progressiu desmantellament de caps nuclears. L'abril del 2010, ell i el llavors president rus, Dmitri Medvédev, signaven el New Start, un tractat que limita els caps nuclears operatius de les dues potències a 1.550 i les llançadores desplegades a 700, incloses les de míssils balístics intercontinentals, les de llançament submarí i els bombarders aeris. El tractat va entrar en vigor el febrer del 2011 i l'any 2018 els dos països anunciaven que ja havien reduït el seu arsenal per sota dels límits fixats pel New Start. Però la decisió anunciada ahir pel president rus, Vladímir Putin, de suspendre aquest tractat deixa en l'aire deu anys de desarmament i revifa l'amenaça d'una guerra nuclear.

La fi del món és "més a prop que mai". Aquest és el crit d'alerta del Butlletí dels Científics Atòmics, un prestigiós grup d'experts internacionals que cada any des d'en fa 75 avalua el risc que una catàstrofe acabi amb la humanitat. Però, quant de temps ens queda abans de l'apocalipsi? Òbviament, és impossible de saber, però el denominat "rellotge de la fi del món" marca que falten només 90 segons per a la "mitjanit", una metàfora que simbolitza la fi del món. L'any passat, les agulles del rellotge marcaven que faltaven 100 segons, la mateixa hora des del 2020, l'última vegada que les agulles s'havien mogut. Aquest any, però, el risc d'una catàstrofe global s'ha accentuat, sobretot pels perills lligats a la guerra a Ucraïna.