Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) es troba en un moment creatiu intens i pletòric. L'autor irlandès, de 69 anys, acaba de passar per Barcelona per presentar-hi no una ni dues, sinó tres novetats. La més llaminera potser és Long Island (Amsterdam/Lumen; amb traducció al català de Ferran Ràfols Gesa), seqüela de la celebrada Brooklyn, però també ha recollit els seus assajos sobre art a La mirada captiva (Arcàdia; traduïda per Helena Lamuela) –que mai havia reunit en anglès– i ha publicat la novel·la curta Una casa al Pallars (Salòria), ambientada a Burg, que l'autor coneix molt bé perquè des de fa anys estiueja al Pallars.

A l'irlandès Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) l'acompanya una curiositat omnívora des de fa dècades. Només així s'entén que les seves novel·les i contes puguin endinsar-se, amb resultats enlluernadors, en personatges tan diferents com Henry James (The Master, 2004), la Mare de Déu (El testament de Maria, 2012), una jove emigrant irlandesa que marxa als Estats Units (Brooklyn, 2009) i les mitològiques Electra i Clitemnestra (La casa dels noms, 2017).