L’antimatèria acaba de perdre una mica més de glamur. Els físics saben que per a cada partícula fonamental de la natura hi ha una antipartícula: un bessó malvat amb una massa idèntica però dotat de característiques iguals i alhora oposades, com la càrrega elèctrica. Quan aquests bessons es troben, s’aniquilen mútuament i deixen anar un esclat d’energia.

De què serveixen les lleis de la física si no podem resoldre les equacions que les descriuen?

El 2022 ha sigut un any molt profitós en la generació de nou coneixement científic. S’ha enlairat el telescopi espacial James Webb, que, a més de captar imatges d’estructures conegudes amb un detall inèdit, podrà identificar els components de les atmosferes d’exoplanetes a la recerca d’indicis de vida. El laboratori d’intel·ligència artificial DeepMind, propietat de Google, ha publicat prediccions de les formes de gairebé totes les proteïnes conegudes, amb la qual cosa es podran conèixer millor els mecanismes de funcionament de moltes malalties i trobar nous tractaments o, també, entendre com funciona la resistència als antibiòtics de certs bacteris i contrarestar-la. S’han creat sistemes d’intel·ligència artificial capaços de generar textos coherents i imatges úniques, s’han reviscolat les cèl·lules de porcs morts i un llarg etcètera de troballes que fa uns anys es consideraven ciència-ficció.

L’aparent immutabilitat del nostre Univers és només una il·lusió òptica creada per les inabastables escales còsmiques i el nostre punt de vista tan limitat en l’espai i el temps. En realitat, ens trobem en un Univers dinàmic que s’expandeix a un ritme vertiginós i en totes direccions.

A l’abril, els científics del Centre Europeu d’Investigació Nuclear (CERN), situat als afores de Ginebra, van tornar a posar en marxa la seva arma còsmica, el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC). Després de tenir-lo tancat tres anys per fer-hi reparacions i actualitzacions, el col·lisionador torna a disparar protons –les entranyes dels àtoms d’hidrogen– per la seva pista electromagnètica subterrània de 27 quilòmetres. A principis de juliol el col·lisionador començarà a fer xocar aquestes partícules per crear espurnes d’energia primordial.