<![CDATA[Ara Balears - frustració]]> 10 <![CDATA[I la meva frustració, què?]]>

Ai, les criatures, amb aquestes emocions intenses, inesperades i, en ocasions, explosives! Enrabiades i frustracions que ens fan aflorar a pares i mares les nostres pròpies frustracions que deriven de situacions desesperants: perquè els mitjons verds de ratlles no estan nets, perquè de les cinc galetes que li has donat n’hi ha una que està partida per la meitat i ella les volia totes senceres, perquè primer no volia dutxar-se i ara no vol sortir de la banyera... Petites situacions que poden encendre la metxa de l’enrabiada a l’estil revetlla de Sant Joan.

]]> <![CDATA[La persistència]]> Qualsevol persona que hagi estat al meu voltant prou temps sap que que la constància no figura entre les meves virtuts. Això, combinat amb una certa tendència per virar d’un extrem a un altre esquivant qualsevol forma de tebiesa i certa idea infantil però bastant estesa que un petit canvi de no res pot ser la Porta Secreta al Regne de la Felicitat Absoluta, ha convertit la meva existència en un perpetu anar i venir de rutines més o menys ben argumentades, possiblement encertades, però que mai he tengut ni la paciència ni el coratge, en la majoria de casos, de mantenir més enllà de dues o tres setmanes, algunes fins i tot només comptats dies: sortir a caminar una hora, el dejú intermitent, no menjar hidrats, limitar l’alcohol als caps de setmana o millor fins i tot deixar l’alcohol, meditar cada matí, perdre pes, aixecar-me a les 5, no menjar carn, córrer cinc quilòmetres tres cops a la setmana, fer Sa Travessa, tornar a la piscina, practicar una estona diària amb la bateria, llegir-me tots els llibres pendents que tenc a casa, veure totes les pelis clàssiques que mai no he vist, escriure una pàgina al dia, dur un diari, canviar el cafè pel te (ara prenc cafè i te, me cag en tot) i el vi per la birra (ídem), deixar de fer comandes per Glovo i Amazon, prou de roba que no necessites, comprar-ho tot eco i al petit comerç i més al dia per no tudar menjar, intentar estalviar algun duro... 

]]> <![CDATA[Protestes violentes a la Xina contra la política de covid zero]]>

La frustració dels veïns de la metròpoli industrial de Guangzhou, al sud de la Xina, ha esclatat pel confinament obligatori que vol frenar els contagis de covid. Una multitud de persones es van manifestar dilluns a la nit als carrers de la ciutat per denunciar la rigidesa de les restriccions. Entre els darrers brots de coronavirus al país, el de Guangzhou, on viuen prop de 19 milions de persones, és el de més magnitud, amb més de 5.000 contagis diaris, la xifra més alta registrada a la regió des del mes d'abril.

]]> <![CDATA[“Enviar un nen al racó de pensar està obsolet”]]>

Ens atén per telèfon des de França, on viu ara, però fa només unes setmanes era Suïsssa i d'aquí uns dies la trobarem a Anglaterra. Amb la seva parella i la seva filla porten un any voltant per Europa. Amb el confinament van haver de tancar els seus projectes –un centre d'assessorament en educació emocional, en el seu cas– i van decidir viatjar i treballar online. Continua atenent i assessorant famílies però ara virtualment. També imparteix xerrades, crea continguts per a Instagram i acaba de publicar el llibre Ho vull ara! (Rosa dels Vents), on dona eines a pares i mares per ajudar a gestionar la frustració i la ràbia de les seves criatures. Va triar aquest tema perquè és una de les qüestions que més preocupa a les famílies.

]]> <![CDATA[Deixeu-los que es frustrin (i que s’entristeixin)]]>

Les criatures i els adolescents s’han de frustrar, i entristir, perquè són emocions que han d’aprendre a resoldre sols, amb la nostra companyia, però ho han de fer ells. Ho afirma la psicòloga Clara Mas Bassas, que acaba de publicar el llibre Ho vull ara. Consells i eines per ajudar els nostres fills a tolerar la frustració (Rosa dels Vents).

]]>