L'excap d'ETA Mikel Albisu Iriarte, conegut com a Mikel Antza, ha demanat al jutge posposar la seva declaració en la causa que investiga l'assassinat del regidor del PP a Sant Sebastià Gregorio Ordóñez fa 30 anys perquè "és de vacances a Mallorca".

Dins el llarg historial d'utilització política que ha dut a terme el Partit Popular de les víctimes del terrorisme al llarg dels anys, i en particular de les víctimes d'ETA, la setmana passada es van produir dos episodis destinats a ser recordats. Un va ser la irrupció estel·lar al Senat, durant la intervenció de Pedro Sánchez, de la senadora pel PP Marimar Blanco, que va seure a primera fila al costat de Feijóo mentre era aplaudida dempeus per la bancada popular. L'altra va succeir al Congrés, on el portaveu popular Miguel Tellado va exhibir un cartell amb víctimes socialistes d'ETA, mentre afirmava que Sánchez i el seu govern “no els podrien mirar als ulls”, una de les frases-comodí amb què els polítics intenten donar a les seves intervencions un dramatisme postís i estarrufat. Les dues escenes feien de mal mirar i van generar multitud de comentaris precisament per això: per la seva inconveniència i la seva viscositat. Tot plegat era un intent de sortir del pas per “l'error”, segons els mateixos dirigents del PP, d'haver votat al Congrés a favor d'una esmena que permet als presos espanyols (també als etarres) acumular les penes que han complert en altres països de la Unió Europea. Van aconseguir posposar el debat al Senat fins a aquest passat dilluns, i aleshores Marimar Blanco —germana del regidor del PP assassinat per ETA Miguel Ángel Blanco— va tornar a preguntar-se com podien Sánchez i el govern “mirar als ulls”, etcètera, i va repetir el seu recital de com ofèn les seves “entranyes” el nom de Txapote. El senador de Compromís Enric Morera —president de les Corts Valencianes durant els anys del Botànic— la va posar en evidència en preguntar-li com era que no havia dit res quan l'Audiència Nacional va convalidar les penes de Txapote l'any 2014, quan governava el PP. Es veu que, aleshores, les seves entranyes no es van remoure gens.

En política, sembla que hi ha moments que no hi ha límits a la indecència. El PP fa temps que està verbalment desbocat. La figura de Feijóo va a pinyó fix: ni idees, ni propostes, la desqualificació permanent de l'adversari i els acudits generalment sense gràcia per desacreditar-lo. Però no em podia creure que anirien tan lluny com aquesta darrera setmana. Miguel Tellado, empleat del partit per a les tasques de verbalisme salvatge, ha portat al límit el desvergonyiment –amb la manifesta complicitat dels seus caps– en utilitzar els retrats de víctimes del terrorisme d’ETA contra el govern. Un exercici inaudit de frivolitat, d'insensibilitat i de misèria moral que ha provocat la justa indignació dels familiars i amics i de bona part de la ciutadania. Tot s'hi val en la seva lluita pel poder fins i tot utilitzar els morts. I el més greu és que no s’ha sentit entre ells ni una veu que demanés perdó o sentis vergonya. I tot per encobrir una decisió seva que ara ens volen vendre com un error involuntari: haver votat a favor de  la llei que estableix la possibilitat que els anys de presó complerts en presons estrangeres computessin amb els que s’han complert aquí.

La denúncia dels crims d'ETA, gairebé 13 anys després de la fi de la banda terrorista, és una part nuclear de l'argumentari del PP. Apareix habitualment en els discursos dels seus dirigents i és un hit de les campanyes electorals. Durant la de les eleccions generals del 23-J, Alberto Núñez Feijóo fins i tot va fer un acte a Ermua, el municipi del País Basc on era regidor Miguel Ángel Blanco, coincidint amb l'aniversari del seu assassinat per ETA el 13 de juliol de 1997. Els vincles amb algunes associacions de víctimes, com l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), són estrets. D'aquí que "l'error" en la votació de la reforma legal que permetrà reduir el temps que passin etarres en presons espanyoles ha obert una crisi interna al partit i ha generat un fort malestar a les seves files.

Carolina Yuste (Badajoz, 1991) trepitja fort allà on passa. Guanyadora d’un Goya per Carmen y Lola (2018) i d'un Gaudí per Saben aquell (2023), és una de les actrius espanyoles del moment. Autèntica, valenta i fresca, però profunda i sensible en tot el que s’enfronta, la intèrpret s’ha guanyat el cor del públic pel seu talent i personalitat. Aquest divendres estrena La infiltrada, un thriller dirigit per Arantxa Echevarría sobre el cas real d’una policia (Aranzazu Berradre) que va estar vuit anys infiltrada a ETA des de finals dels noranta.

Per la porta del darrere, la majoria de la investidura va introduir una reforma legal que podria provocar la rebaixa de penes de presos d'ETA i que, de manera sorprenent, va comptar amb el vistiplau del PP i Vox. La dreta espanyola va avalar al Congrés una proposició de llei que aquest dimarts havia de rebre el vistiplau del Senat, però els conservadors han estudiat la manera d'aturar-la tan bon punt han llegit a El Confidencial els efectes que podria tenir. Segons el recompte de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, 44 persones es descomptarien els anys que han complert a França i set serien excarcerades en els pròxims mesos. Aprofitaran la seva majoria absoluta a la cambra alta per retirar la votació de l'ordre del dia del ple.

“Jo estic convençuda que les persones canviem i que tots mereixem una segona oportunitat, i que aquestes persones que van fer tant de mal i estan en la tessitura de reconèixer el que van fer se la mereixen i jo els hi vull donar. Si algú no ho entén, em sembla correcte i respectable. No em considero millor ni pitjor que ningú, però que em deixin fer”. Maixabel Lasa (Legorreta, 1951) és un dels rostres que millor personifica els esforços de la societat basca per girar full de l'època de la violència i apostar per la reconciliació i la convivència.

La novetat en la campanya de les eleccions basques no haurà estat que s'hi aparegués el fantasma del terrorisme etarra, sinó que ho hagi fet invocat pels socialistes, i no pel PP (Vox no hi pinta res: un al·licient més de la política basca). El candidat socialista a la Lehendakaritza, Eneko Andueza, es va recordar sobtadament de Santiago Oleaga, el director financer d'El Diario Vasco que va ser assassinat per ETA, de set trets per l'esquena, l'any 2001. Ho va fer en un acte organitzat per aquest mitjà, i en fer-ho va interpel·lar el seu rival d'EH Bildu, Pello Otxandiano, recriminant-li que no es referís a ETA com a banda terrorista. En efecte, EH Bildu no sol parlar del terrorisme d'ETA perquè exigeix que abans es reconegui l'existència del terrorisme d'estat (de l'estat espanyol) que durant molts d'anys va actuar també al País Basc. Andueza va qualificar Otxandiano de “covard”, i Otxandiano se'n va anar per les bardisses plantejant si hem de considerar terrorisme el que fa avui Israel a Palestina (de fet, ens permetem afegir, moltes veus dins la comunitat internacional ho qualifiquen de genocidi), i va intentar d'aquesta manera defugir la qüestió que se li plantejava. Naturalment, la confrontació que han cercat els socialistes amb EH Bildu, que juntament amb el PNB deuen ser els socis més sòlids amb què compta Pedro Sánchez de fa cinc anys, s'ha d'entendre en el context d'una recta final de campanya en què tots els vaticinis apunten a uns excel·lents resultats de l'esquerra abertzale, mentre que se n'esperen uns de prou dolents per al PSE, que vindrien a afegir-se al fracàs obtingut a les eleccions gallegues. I naturalment, també, la cerca del cos a cos del candidat socialista amb el d'EH Bildu va actuar com un reclam per al PP: Feijóo va sortir tot d'una amb la indecent matraca que la dreta espanyola remena des dels temps d'Aznar, l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, la creació de ¡Basta Ya! i altres moments estel·lars de la infàmia.

L'estratègia de l'extrema dreta no canvia: en moments assenyalats com unes eleccions, actua als tribunals per sacsejar la campanya. Ho va fer en el seu moment Manos Limpias, també Vox i ara l'associació Dignidad y Justicia, dirigida per un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid que dilluns va presentar una querella contra Arnaldo Otegi per l'assassinat d'un directiu de Michelín, Luis María Hergueta, l'any 1980. L'Audiència Nacional obre diligències i pregunta a la Fiscalia si ha d'incorporar aquesta denúncia a la investigació que ja hi ha oberta des de 2005 per aquest cas.

L'actriu Itziar Ituño, coneguda per haver interpretat la inspectora Raquel Murillo de La casa de papel, s'ha vist envoltada de polèmica després que un concessionari de cotxes hagi decidit deixar de col·laborar amb ella arran de la seva participació en una manifestació que demanava que s'apliqués la política penitenciària ordinària als presos d'ETA. La marxa va tenir lloc dissabte passat a Bilbao i Ituño va ser una de les participants, junt amb representants d'EH Bildu, Elkarrekin Podem, Junts, ERC, la CUP, el BNG, l'ANC i Òmnium Cultural, entre d'altres.

Movistar+ acaba d’estrenar una sèrie documental sobre la història amagada de l’assassinat de Luis Carrero Blanco, president del govern durant la dictadura i home de màxima confiança de Franco. La versió oficial i que s’ha popularitzat és la de l’atemptat d’ETA, que el 1973 va fer volar el seu cotxe més de 35 metres, després de col·locar la càrrega explosiva sota l’asfalt a través d’un túnel. Ara Matar al presidente dona a conèixer la teoria de la conspiració. ETA hauria sigut el braç executor, però hauria rebut el suport i la connivència d’altres estaments per actuar amb eficàcia, contundència i sense impediments. La plataforma ja ha estrenat el primer capítol i aquest dimarts oferirà el segon. El tercer i últim s’emetrà la setmana que ve. És recomanable que els dos primers, sobretot, es puguin veure sense deixar passar gaire temps entre l'un i l'altre, perquè facilita la retenció d’alguns detalls i els vincles entre tots els càrrecs i personatges que intervenen en la història. És una trama complexa en què conflueixen múltiples interessos i circumstàncies polítiques i socials, de tal manera que és fàcil perdre el fil si es desconnecta gaires dies de la història.

Si fos per Pedro Sánchez, la negociació del PSOE amb ERC i Junts en dues taules separades tindria els dies comptats. El president espanyol ha apostat aquest dilluns per unificar la negociació amb els dos partits independentistes en un sol espai, atès que en les dues bandes es parla sobre la resolució del conflicte polític. Ho ha dit en una entrevista a la Cadena SER on, tanmateix, ha admès que ni l'estat de les converses ni les posicions dels interlocutors permeten passar de dues taules a una. "Estem parlant de les mateixes qüestions, un problema polític amb el moment àlgid del 2017. M'agradaria que poguéssim arribar a un procés de negociació en què hi hagués ERC i Junts", ha dit Sánchez. Ara bé, tot seguit ha admès: "Ara és prematur i està molt verd". Per això ha dit, en aquest sentit, que d'entrada Esquerra i els juntaires no compartiran verificador, un rol que en el cas de Junts ha assumit el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo Vélez (San Salvador, 1955), que actuarà amb el suport de l'entitat suïssa Henry Dunant.

Jordi Évole i Màrius Sánchez presenten al Festival de Donostia el documental No me llame Tenera, la versió cinematogràfica de la seva entrevista amb Josu Urrutikoetxea, l’exdirigent d’ETA més conegut per la manipulació despectiva del seu renom, d’aquí el títol del film. Abans de projectar-se ja ha rebut crítiques diverses, que apel·len a l’historial del protagonista construït pels seus enemics i que la justícia no valida: de moment, Urrutikoetxea viu en llibertat a França, i aquí va ser diputat al Parlament Basc abans d’una campanya per trobar-li uns delictes de sang que evidentment no tenia; si no, li hauria estat complicat asseure’s a l’escó de Vitòria-Gasteiz en la legislatura que va fer el gran pas cap al final de la violència que va ser el pacte de Lizarra-Garazi, el 1998; el dia 12 va fer vint-i-cinc anys d’aquell acord que, no sense emoció, vaig poder explicar des d’allà mateix.

Amb prou feines sabem res de la protagonista de Negu Hurbilak, el primer llargmetratge del Col·lectiu Negu, format pels bascos Ekain Albite i Mikel Ibarguren, i els catalans Nicolau Mallofré i Adrià Roca, que s'ha presentat aquest dimecres a la secció Cineastes del Present del Festival de Locarno. És una noia jove que arriba d'incògnit, de nit, a Zubieta, un poble navarrès a prop de la frontera amb l'estat francès. Alguns veïns l'amaguen a les golfes de casa seva, a l'espera del moment oportú per passar-la a l'altre cantó. Dues notícies a la ràdio ens situen en el context. Som al 2011, i ETA anuncia el final de "l'activitat armada". Mentrestant, continua la repressió i detenció de militants de Segi, l'organització juvenil abertzale il·legalitzada des de 2002. Les dues informacions radiofòniques ressones sobre el silenci en què segueixen efectuant les seves tasques quotidianes els habitants de Zubieta, mentre alguns es conjuren, amb certa reticència, per ajudar la nouvinguda.

El tàndem PP-Vox va insistint en el fet que cal derrotar ETA, que com tothom sap continua activa i posa cotxes bomba pràcticament cada dia. El terrorista Txapote es veu que és amic íntim de Pedro Sánchez, el qual no es vota mai a si mateix sinó als independentistes catalans i bascos. Etcètera. Tot això és ridícul, evidentment; però és alguna cosa més que ridícul. L'argument és deshonest i fal·laç. Quan el concreten apel·lant a les persones que van patir aquella bogeria que per sort ja no existeix; quan posen morts damunt la taula sense cap barrera moral ni gens de respecte real per la memòria de les víctimes, travessen una línia vermella que els ubica fora del debat homologable en el si d'una democràcia europea. Reivindicar la memòria de les víctimes no només és lícit: també és necessari. Fer-la servir amb finalitats partidistes, en canvi, no té cap justificació. 

Vox pensa que ETA "no ha acabat, de cap de les maneres", tot i que fa 12 anys que es va desfer la banda terrorista. "Queden molts crims per resoldre, més de 300, i mentre no es resolguin la lluita contra ETA no ha acabat. Hem de continuar actius i sent conscients que el dolor de les víctimes continua. ETA continua a les institucions representades per Bildu", ha assegurat aquest dijous la portaveu de Vox en el Parlament, Idoia Ribas.

Durant el cara a cara de dilluns, el president espanyol, Pedro Sánchez, li va demanar sense sort al candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, que condemnés el lema “Que te vote Txapote”. Aquesta expressió, que sorgeix d'una pancarta d'un ciutadà que protestava a Sevilla contra una visita de Sánchez, és des de fa uns mesos una frase recurrent de dirigents del PP i Vox contra el candidat socialista pels seus acords amb EH Bildu. Un eslògan que aquest dimarts diferents associacions de víctimes d'ETA van reclamar que es deixi d'utilitzar.

Dissabte, al Telenotícies vespre, Ramon Pellicer informava que l’expresident José María Aznar havia entrat en campanya en un acte a Màlaga. El presentador resumia que Aznar havia defensat el llegat de la Transició, proposava derogar la llei de memòria democràtica i recuperar els delictes de sedició i de convocatòria de referèndum. I a continuació mostraven un fragment del discurs abrandat d’Aznar: “Aquí la mayoría de los españoles somos hijos de la Transición. No nietos de la Guerra Civil. Y si algunos quieren volver a ella no nos van a hacer retroceder a la mayoría. Y si alguno intenta otra vez dar un golpe de estado en España, se atendrá a las consecuencias con todas las consecuencias que tenga por delante”. El curiós és que en els informatius espanyols aquesta irrupció d’Aznar en la campanya electoral no la van considerar noticiable. Ni el Telediario, ni les notícies d’Antena 3, La Sexta i Telecinco van valorar com a rellevant aquesta intervenció.