<![CDATA[Ara Balears - Aznar]]> 10 <![CDATA[Cincinnat, Aznar i Otegi]]> Pensàvem que, amb la retirada d’Aznar de la vida política, l’aire guanyaria en qualitat. No calculàrem que el pes de la seva al·lusió a Cincinnat arribàs a traduir-se en aquesta presència pertinaç, més enllà del que li demanarien els seus camarades i, sobretot, del que desitgen les persones que cerquen un cert equilibri emocional. A Luci Quinti Cincinnat el trobareu definit com a “magistrat romà, membre dels patricis i oposat als plebeus”. Però la pretesa vinculació d’Aznar (copiada de Bush gràcies als elogis repetits per George Washington) amb el magistrat romà s’entén millor a partir d’un fet històric ocorregut cinc segles abans de Crist. En un ambient d’extremada truculència política, Cincinnat aconseguí imposar la pau. Per poc temps, però. Aleshores els col·legues del Senat anaren a cercar-lo a les seves terres de Sicília, on pretenia guanyar el somni d’una vida tranquil·la. La realitat, però, el va dur novament a Roma, perquè es tornàs a fer càrrec de les coses públiques. En abandonar el poder arran de la derrota del PP a les eleccions de 2004, Aznar va fer referència al magistrat romà. Ens ho hauríem d’haver pres més seriosament: des d’aleshores, l’ex primer ministre espanyol ha volgut treure el cap a tots els esdeveniments organitzats pel PP, sempre amb una agrura retòrica que supera la de qualsevol altre polític espanyol.

]]> <![CDATA[#GifPolitik]]>

Dos fets, aïllats en aparença, com que un batle democràtic pengi el retrat d’un altre batle –també democràtic– al seu despatx i que un maleter de l’aeroport d’Eivissa tracti l’equipatge d’uns passatgers desconeguts com si fos una estora que necessitàs una bona espolsada, m’han abocat aquesta setmana a crear un neologisme: la #GifPolitik. No cal que m’ho agraïu, jo som així. Per a vosaltres, tot em sembla poc.

]]> <![CDATA[El país d’Aznar i el de Juan Goytisolo]]> Aznar nega la conveniència, fins i tot la viabilitat, de la multiculturalitat, un concepte que Juan Goytisolo volia substituir pel d’interculturalitat. Són dos exemples oposats: el primer és fruit de la golafreria dels neo-cons, mentre que Juan Goytisolo, que ara mira l’Atlàntic en companyia de Jean Genet, adopta el punt de vista de l’humanisme solidari.

]]> <![CDATA[Abstenir-se si és donar suport a Rajoy]]> Sembla que tot s’està confitant perquè demà, diumenge, el Comitè Federal del PSOE engirgoli una fórmula per deixar a Rajoy ser el president de govern que iniciï la XII legislatura espanyola. En conseqüència, Espanya continuarà governada pel partit més corrupte, autoritari i classista de tot l’espectre polític, i Rajoy es convertirà en el gran mascle alfa de la política. Ha triturat els enemics interns –inclòs Aznar–, és impermeable a qualsevol 'filetxo' de corrupció del qual penja un antic protegit seu i, ara, veurà desfilar les capcotes tropes rendides del seu oponent socialista. I tot això, sense dir (ni aparentment fer) res. Rajoy ja s’ha guanyat un lloc a la història com el Gran Silent.

]]>