"Estic acostumat a deixar anar una feina acabada encongint les espatlles amb una resignació total, sense cap confiança en les seves possibilitats de difusió", escrivia Thomas Mann (Lübeck, 1875 - Zúric, 1955) a Resumen de mi vida, en castellà a Nórdica, traduït per Isabel Hernández. Mann va redactar aquest text breu –no supera el centenar de pàgines– amb motiu de la concessió del premi Nobel de literatura el 1929, encara en plena onada expansiva de la repercussió internacional de La muntanya màgica, que en paraules de l'autor havia aconseguit "un èxit curiós", "menys èpic" que el de la seva "novel·la de joventut", Els Buddenbrook (1901; en català a Navona, traduïda per Joan Fontcuberta): amb només 25 anys, Mann ja s'havia convertit en una estrella literària, i entre aquest llibre i La muntanya màgica (1924; en català a Navona, traduïda per Carme Gala) havia construït una trajectòria literària robusta, desplegada tant en novel·les com en relats i assajos.

Thomas Mann (1875-1955) va publicar aquesta nouvelle el 1930, en un temps, com escriu Edgar Straehle al magnífic epíleg, “extremament convuls, marcat pel període d’entreguerres i l’auge del feixisme”. Feia només un any que l’autor alemany havia rebut el premi Nobel i ja era una figura consagradíssima més enllà de les fronteres del seu país. El 1930, Mann —que, amb 26 anys, donà a llum l’enlluernadora Els Buddenbrook— ja havia publicat La mort a Venècia (1912) i aquella exhibició d’altura de talent que és La muntanya màgica (1924). A l’exili nord-americà va publicar, entre altres, la pertorbadora El doctor Faustus (1947). S’entén que, amb aquest bagatge, l'escriptor de Lübeck sigui considerat un dels narradors més destacats del segle XX.

A l'irlandès Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) l'acompanya una curiositat omnívora des de fa dècades. Només així s'entén que les seves novel·les i contes puguin endinsar-se, amb resultats enlluernadors, en personatges tan diferents com Henry James (The Master, 2004), la Mare de Déu (El testament de Maria, 2012), una jove emigrant irlandesa que marxa als Estats Units (Brooklyn, 2009) i les mitològiques Electra i Clitemnestra (La casa dels noms, 2017).

Colm Tóibín ha escrit una novel·la meravellosa titulada El mag (Amsterdam), on recrea la vida del guanyador del Nobel de literatura Thomas Mann. Tóibín ha escrit aquesta novel·la dibuixant cercles concèntrics: el més íntim del protagonista –sobretot centrat en el seu desig homosexual i en el procés creatiu–; després un segon cercle que descriu la seva família, el suïcidi de les seves germanes, l’enlluernadora personalitat de la seva dona, els seus sis fills extraordinaris, i un tercer cercle que engloba el moment històric, un segle XX ple de canvis i d’horrors, el pitjor dels quals, el nazisme.