Cada any canviem el rellotge dues vegades: a la primavera l'avancem i a la tardor l'endarrerim. En teoria, l'objectiu és fer encaixar l'activitat econòmica amb les hores de llum solari i així estalviar energia. A la pràctica, però, molts sectors qüestionen aquest canvi, argumentant que l'estalvi seria inexistent o ínfim i, en canvi, modificar periòdicament el nostre rellotge biològic podria comportar riscos per a la salut. En qualsevol cas, aquest 2025, el segon canvi d'hora serà la nit del dissabte 25 al diumenge 26 d'octubre i farà que dormim una hora més: quan es facin les 3 el rellotge s'haurà d'endarrerir una hora (si no ho fa automàticament) perquè torni a marcar les 2.

Aquest diumenge el rellotge ens robarà una hora de son: a les dues de la matinada seran les tres. El canvi d'hora arriba tot just una setmana després de l'entrada oficial a la primavera, quan augmenten (més encara) les temperatures i, també, les hores de sol. Tot i l'immens debat al voltant de la utilitat de la mesura –alguns defensen que permet aprofitar la llum del dia i de retruc estalviar energia, i uns altres critiquen l'impacte que té en la salut de les persones–, hi ha una cosa clara: la matinada del 30 al 31 de març tornarem a donar la benvinguda a l'horari d'estiu, que s'allargarà fins al mes d'octubre.

El cap de setmana vinent deixarem enrere l’horari d’estiu. Durant la matinada del diumenge 29 d’octubre farem el segon canvi d’hora de l’any i a les tres de la matinada seran les dues. D’aquesta manera, com també passarà a la resta de països de la Unió Europea, aquest diumenge haurem d’endarrerir una hora els rellotges. Però, per què continuem canviant d’horari si Brussel·les havia decidit deixar de fer-ho a partir del 2019?

La pandèmia va enterrar la modificació dels horaris entre les prioritats polítiques dels estats membres. Malgrat que el 2019 la Comissió Europea i el Parlament Europeu es van comprometre a establir zones horàries naturals al continent i posar fi als canvis d'hora a l'estiu i a l'hivern, tres anys després el projecte continua desat en un calaix. "Bloquejat, estancat", ha reconegut una representant de la Comissió Europea. Quan falten només uns dies per retardar una hora els rellotges i entrar a l'horari d'hivern, uns quants experts han tornat a plantejar la proposta d'ajustar els horaris a Europa.

Avui és aquell dia de l'any en què el rellotge ens roba una hora de son: a les dues de la matinada saltarem directament a les tres per donar la benvinguda al nou horari d'estiu. El canvi d'hora es fa just una setmana després de l'entrada oficial a la primavera amb l'objectiu d'aprofitar millor les hores de llum del dia i, de retruc, estalviar energia. És, però, una pràctica en debat que podria tenir les hores comptades. De fet, la decisió sobre abolir-la o no s'hauria de prendre ja aquest 2021 però, esclar, la pandèmia ho ha alterat tot. De moment, els experts no s'han posat d'acord.

Les institucions europees han ajornat fins al 2021 el debat sobre el manteniment del canvi d'horari que fa que dos cops l'any hàgim d'endarrerir o avançar les busques del rellotge i alterem la nostra rutina habitual en favor de les hores de llum diàries. Amb tota l'atenció posada ara en l'evolució de la pandèmia del coronavirus, sembla fins i tot que la discussió podria quedar relegada per a més endavant i tot. Aquest cap de setmana és el fixat al calendari per tornar a executar el ritual: la nit de dissabte a diumenge qui encara tingui un rellotge analògic haurà d'endarrerir una hora les busques –a les tres de la matinada tornaran a ser les dues– i dormirem una hora més.

L'últim dissabte de març és dels més esperats per molta gent. El motiu no és altre que el canvi d'horari. Aquesta matinada, a les dues, caldrà avançar una hora tots els rellotges. Així, tot i perdre una hora de cap de setmana, en guanyarem una de claror a les tardes.

Les institucions europees prometien resoldre aquest mateix any el debat sobre la idoneïtat de mantenir o acabar amb el ritual bianual del canvi d'hora, però la decisió dels estats membres –alguns d'ells no tenen una opinió formada– s'ha ajornat, com a mínim, fins al 2021. Diumenge 27 d'octubre, doncs, serà la segona vegada a l'any que els telèfons canviaran l'hora automàticament, aquest cop per adaptar-se a l'horari d'hivern i endarrerir l'hora: tornarem a sentir la cantarella de "A les tres de la matinada seran les dues" i els que mirin el rellotge a ulls clucs a partir d'aquella hora sabran, satisfets, que podran dormir una hora més.

Si encara utilitzes un rellotge de busques, aquesta nit caldrà avançar-lo una hora. A les dues de la matinada passaran a ser les tres, per adaptar-nos a l'horari d'estiu i aprofitar més hores de llum durant al dia. La primera conseqüència del canvi horari és que la nit vinent dormirem una hora menys si ens volem llevar diumenge a l'hora habitual.

Quan aquest diumenge, 31 de març, ens llevem, els mòbils hauran canviat l'hora automàticament: els rellotges s'avançaran una hora i "a les dues de la matinada seran les tres", com es diu popularment. És a dir: diumenge dormirem una hora menys. Els que encara utilitzin rellotges de busques hauran de deixar preparat el canvi dissabte a la nit, perquè a partir d'aquest cap de setmana tornem a l'horari d'estiu, que s'allargarà fins al mes d'octubre i que, segons els seus defensors, es fa perquè la ciutadania disposi de més hores de llum al dia.

La Unió Europea endarrerirà sense data la reforma del canvi d'hora a causa de la manca de consens entre països. L'eliminació del canvi horari, anunciada aquest setembre per Jean-Claude Juncker i prevista inicialment per al 2019, ha quedat en entredit després dels dubtes expressats en la reunió de ministres de transports de la UE.

Els governs necessiten més temps. La comissària europea de Transport, Violeta Bulc, ha sortit de la reunió informal que ha mantingut amb els ministres de Transport dels diversos estats membres amb la clara sensació que "els estats necessiten més temps" per arribar a una solució conjunta. De fet, la presidència austríaca de la Unió Europea (UE) ja va enviar divendres una carta a la Comissió perquè s'estudiés ajornar la mesura fins al 2021 i no es fes el 2019, com s'havia anunciat inicialment. La Comissió s'ha mostrat predisposada a donar aquest temps als països membres.

Joan Barceló, un estudiós de la meteorologia, entre altres curolles, com a portaveu de MÉS a Porreres, posava en debat, el maig del 2016, la necessitat que els ajuntaments de les Balears es pronunciassin sobre qüestions extramunicipals que afecten el conjunt de la societat, com el canvi horari. La seva proposta no passà desapercebuda i generà una discussió que es va estendre a escala de comunitat autònoma.

Mentre Brusel·les no digui si les agulles del rellotge s’han de moure cap endavant o cap enrere, el debat sobre quin horari s’ha de mantenir, si el d’estiu o el d’hivern, no aturarà. De fet, en arribar el moment d’avançar o retardar el rellotge, defensors i detractors d’un i altre horari treuen els seus arguments, que pengen inamovibles en el temps.

Aquest cap de setmana hi haurà un nou canvi d'horari, però, tot i que s'esperava que aquest pogués ser el penúltim cop, ara podria no ser tan clar. El país que ostenta actualment la presidència rotatòria de la UE, Àustria, proposarà als països membres que la fi d'aquesta sistema no sigui fins al 2021, en lloc del 2019 com proposa la Comissió Europea.

Aquest diumenge, a les 3 de la matinada, les busques del rellotge faran marxa enrere i la pressa ens concedirà una treva nocturna d'una hora. Podrem dormir una hora més, però, segons alguns científics, dormirem pitjor. L'expert en medicina de la son Javier Albares explica que el canvi d'hora "provoca un 'jet lag' en el rellotge intern del cos humà, que triga dies o setmanes a adaptar-s'hi". És un dels diversos motius que pesen contra una mesura horària cada cop més qüestionada i que ja albira el seu final a Europa.

“A les dues seran les tres” o “A les tres seran les dues”. L’últim diumenge d’octubre i de març els ciutadans europeus senten aquesta frase que avisa que han d’avançar -a l’estiu- o endarrerir -a l’hivern- els rellotges. Però la Comissió Europea va anunciar ahir que proposarà posar fi al canvi d’hora que té lloc dues vegades a l’any, després de les demandes d’alguns països, de l’Eurocambra i d’una consulta pública que ha marcat rècords, en què més del 80% dels enquestats consideren que s’ha d’eliminar. El govern espanyol es va posar al costat de la Comissió. De fet, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar des de Costa Rica la intenció de crear un comitè d’experts que estudiï els canvis horaris a Espanya.

El govern espanyol es posa al costat de la Comissió Europea per eliminar el canvi d'hora i es disposa a estudiar si per a Espanya calen reformes. La ministra portaveu del govern de Pedro Sánchez, Isabel Celaá, ho ha explicat en la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest divendres: "Estem d'acord que no es canviï d'hora, perquè no observem que hi hagi tants avantatges [fent-ho com s'ha fet fins ara]".

Es va donar a conèixer ja fa anys amb un mètode per ajudar a dormir els nadons, però el cert és que el doctor Eduard Estivill (Barcelona, 1948) és un dels principals referents en la medicina de la son. Avisa que el canvi d'horari d'estiu pot provocar petits desajustos de salut.